La Biblioteca Nacional de España organitza una exposició important i del tot sorprenent donat el biaix humanístic de la institució. Es tracta del tema de la malària al llarg de la història, de com s’ha lluitat contra aquesta malaltia des de l’època clàssica fins l’actualitat.
Durant la presentació de l’exposició el Dr. Pedro Alonso va ressaltar el repte científic i mèdic, així com econòmic i social que suposo la malaltia present encara en diferents països subdesenvolupats. Una malaltia que afecta directament al seu futur desenvolupament ja que, en paraules de Antonio González Bueno y José A. Nájera, comissaris de la mateixa “Por sí sola retrasa el crecimiento de los países un 1,2% de su PIB al año, lo que supone alrededor de 2.000 millones de dólares anuales". El Dr Nájera destaca la relació de la malaltia amb la pobresa i brutícia ambiental. Per això malaria procedeix del “mal aire” de la mateixa manera que paludisme fa referència a la proximitat a zones pantanoses. El canvi climàtic mes el desenvolupament descontrolat dels darrers anys, poden incidir negativament con agents causants pel que fa al ressorgiment de la malària al sud d’Europa al donar-se les condicions necessàries pel creixement del paràsit (vector) transmissor.
La malària va ser coneguda des de l’època clàssica com una malaltia mes de les febres intermitents, si be nomes fins a finals del XIX al descobrir-se el seu agent causant –paràsit del gènere Plasmòdium i la seva transmissió mitjançant la picadura del mosquit Anòphels (1887) es van començar a investigar les mesures pel seu tractament i erradicació.
El primer tractament antipalúdic va ser la quinina. A Sudamèrica es va descobrir les propietats de la crosta del quino. Un llarg camí que va comportat un important tràfic del producte cap a Asia fins que es va poder sintetitzar de forma industrial. En el camí cal ressenyar com els britànics prenien quina per immunitzar-se en les seves colònies i afegien ginebra a la quina per canviar el seu sabor amargant. Així va sorgir el “Gin-tonic”. Amb la IIa Guerra Mundial ja apareix un tractament mes eficaç, barat i segur: la coloroquina fins que als anys 60 els paràsits es van fer immunes davant el producte. La artemissina va ser un producte sintetitzat a partir d’una planta xinesa que va lograr superar aquest nou envit.
L’exposició esta formada per 6 grands espais prenent una visió històrica:
- - Las "fiebres intermitentes"
- - La Quinina
- - El descubrimiento del parásito y el vector
- - Estrategias de lucha
- - Las campañas antipaludicas españolas
- - La malaria en tiempos recientes
Podreu veure un espot promocional de l’exposició en aquest vídeo. I consultar material didàctic i futllet explicatiu.
La exposició, organitzada per la Biblioteca Nacional en col.laboració de l’Obra Social Caja Madrid, Creu Roja, i el Centro de Investigación en Salud Internacional del Hospital Clínic de Barcelona (Cresib),
Es podrà visitar del 18 de març al 7 de juny a la Sala Recoletos de la Biblioteca Nacional la (Pº de Recoletos, 20 Madrid). de dimarts a dissabte de 10 a 21 hores; i los diumenges i festius de 10 a 14 hores. L’entrada es gratuïta.
A l’octubre viatjarà a Barcelona
Malària en xifres
Cada any es produeixen entre 300 i 500 milions de cassos –dos o tres greus. Mes de 80 països segueixen tenint transmissió del paràsit. Mes del 40% de la població mundial viu en països on la malaltia és endèmica. Entre un i tres milions de persones moren al any per la malaria. La majoria son nens menors de cinc anys. La malaria causa el 25% de la mortalitat infantil a l’Africa Tropical.
0 comentaris: