Historia Veterinaria

Avui en dia la digitalització de les revistes mes importants que s'han publicat en una matèria es una tasca de tot servei informatiu, institució i organització que tingui un interès per preservar i difondre el seu llegat. No es estrany que es prodiguin projectes d'aquest tipus per tot arreu, donat els avenços tècnics en quan a eines digitals, escanners i programari de codi lliure per repositoris institucionals que permet gestionar aquests documents. Així mateix, les institucions públiques han afavorit els projectes open access que permeten la gestió i la difusió dels continguts digitals de forma lliure i gratuita a través d'internet.

La veterinària no havia de ser una excepció. No es estrany doncs que l'associació AVEPA (Asociación Veterinaria de Especialistas en Pequeños Animales) i la Facultat de Veterinària de la UAB, juntament amb el Servei de Biblioteques d'aquesta universitat hagin considerat oportú apostar per un projecte conjunt que passi del format paper a l'electrònic de la revista d'AVEPA. Així es podrà conservar i preservar el llegat informatiu que han deixat per escrit tants i tants professionals per les futures generacions.

En el primer número de la revista del 1981 el seu director, Francisco Javier Séculi Palacios, ja exposava tota una decaració d'intencions que considrem plenament vigent i que transcrivim tot seguit:

(...) iAventura!. Si. Porque con el recuerdo de estos años, la escasez de colaboraciones científicas de que adolece nuestra profesión, casi carente de revistas de especialización técnica, junto a los crecientes aumentos de papel, imprenta, etc. que dificultan cada vez más a toda publicación. convierten nuestra aspiración en una verdadera aventura, que a pesar de todo, animados y esperanzados hoy emprendemos.

Con la revista que nace hoy, pretendemos disponer de un portavoz de cuanto acontece en el mundo de nuestra especialidad en sus aspectos técnicos y científicos, porque AVEPA es una asociación con fines totalmente técnicos, dejando de lado cualquier aspecto político o de lucha personal que en nada pueden beneficiar.

La revista desea ser un medio de orientación, ayuda y consulta para cuantos nos dedicamos a los pequeños animales. La situación actual del veterinario ante la información científica no deja de ser curiosa. Antaño, los conocimientos veterinarios tenían una perdurabilidad que abarcaba a casi una generación. Con las enseñanzas adquiridas en la Facultad podía ejercerse largos años. Los avances técnicos eran reducidos, se disponía de algunas publicaciones y el estar al día resultaba relativamente fácil.

Hoy, las cosas han cambiado en gran manera. Los conocimientos relativos a los pequeños animales han aumentado considerablemente en estos últimos años; las nociones que aprendimos en la facultad hace unos años han dejado de ser válidas y estamos, por lo tanto, obligados a intercambiar conocimientos de una manera continua. mejorar las técnicas, conocer nuevos métodos de diagnóstico, contrastar avances terapéuticos más eficaces y perfeccionados, etc.; nos vemos obligados a un perfeccionamiento continuado de nuestros conocimientos.

Junto con esta situación, el número de revistas, libros, congresos, cursos, reuniones, etc. es realmente abrumador en todo el mundo. La búsqueda de información útil se hace cada vez más difícil y más cara. Y mientras, el tiempo disponible del veterinario está claramente desbordado.

La revista pretende facilitar la labor del compañero especialista en pequeños animales, ya que no falta información de todo el mundo y en todos los idiomas para aquellos que desean consultar y disponer de un mayor caudal de conocimientos, pero para la mayoría de ellos el tiempo, los gastos de suscripción y la dificultad de los idiomas son factores adversos a considerar. Como colofón, nuestra clínica nos exige estar al día e incluso llegamos ya a especializarnos dentro de la propia especialización en pequeños animales.

Y porque somos conscientes de cuanto exponemos, hemos querido lanzar y poner a tu disposición esta revista, que nace confiando en tí y en tu ayuda. La revista de AVEPA nace consciente de que ha de ser de utilidad.Y en esta esperanza emprendemos la tarea de su publicación a la vez que se plasma así el deseo reiterado por numerosos asociados de que cuanto se expone y discute en los congresos y reuniones mundiales pudiera ser conocido, archivado y disponible en un momento determinado, y al propio tiempo llenar el hueco que existía en la Asociación y en nuestra especialidad. (...)

Fa uns dies que es va celebrar la Fira “Equus Catalonia” a Girona, relacionada amb diferents activitats relacionades amb el cavall. Això ens ha portat a plantejar-nos algunes preguntes sobre l’origen i l’evolució d’aquesta paraula llatina que, malgrat l’us que es va fer en l’antiguitat, ha estat relegada per l’accepció ‘vulgar’ “Caballus”, la qual ha triomfat de forma gairebé absoluta.

El triomf de "Caballus" sobre "Equus" es de fet la història final de l’Imperi Romà. Van ser els caps militars de les legions romanes que muntaven els Equus, un terme que designava alhora la posició social d’aquells que tenien un càrrec per sobre de la resta de la població. Per altra banda hi havia els cavalls de tir i castrats que eren utilitzats com a eina de treball agrícola en els camps de conreu. Aquests animals, denominats “Caballus” també podien ser espècimens castrats, d’un nivell inferior, però sempre com animals de càrrega i treball, no de guerra.

El cas es que Roma cau a mans dels pobles anomenats bàrbars, el llatí clàssic desapareix com a llengua d’us habitual i apareixen les llengües romàniques. Aquestes llengües adopten el llatí vulgar que parlava el poble com a eina principal per desenvolupar les seves peculiaritats lingüístiques i així triomfen les accepcions del llatí vulgar sobre el clàssic i que han perdurat fins avui en dia.

Generalitzant per sobre podriem dir que es tracta del triomf absolut del poble sobre el poder. No es pas així. Dels terme clàssic se n’han derivat altres paraules que utilitzem sovint:

Equus = D’aquest terme se’n deriva “Equid” per designar l’espècie animal com a nomenclatura científica. Cal precisar que per un costat l’origen del terme Equus deriva del llatí “Echinus” el qual es fruit del grec “Ekhinos” (eriçó) i per l’altre hi ha el terme “Hippos” que també deriva del grec “Hippikos” com a pertanyent al cavall.

De la primera branca terminològica ens trobem termes com: equitació, equiteràpia ... Es curiós però el femení si que ha conservat l’arrel clàssica “Equa” de la qual deriva “Euga”.

De la segona branca hi ha: hípica, hipogrif, hipoteràpia. D’aqui ens ve també l’origen clàssic de la veterinària: “hippos” (cavall) + “iatros” (metge). Diferent de l’arrel aràb “beitar” de la qual deriven “albeitar”

Caballus = D'aquest terme dit “vulgar” te bastantes mes derivacions: cavalleria, cavaller, cavalleresc... Segons Corominas, trobem diferents derivacions de les accepcions en castellà: Caballa (1599), Caballar (1438), Caballete (1430), Caballón (1726), Caballerizo (1459), Caballuno, Acaballar, Encaballar, Caballero (1076), Caballeresco (1605), Cavalleria, Caballerete (1092), Caballeroso (1438), Cabalgar (1073), Cabalgadura, Cabalgata (1495), Encabalgar, Encabalgamiento (1438).

En català, segons Alcover-Moll, el primer terme conegut es “Cauayl” (Anar a cavall: anar damunt el dit animal. Frare pot prestar... mula o cauayl o altre arnès, doc. a. 1204 (Miret Templers 546) – mes informació a la web del diccionari. Les derivacions són amples: Tenim topònims com “Cavall-Bernat”; termes figurats com: “Cavall d’escacs”, “Cavall de batalla”, “Cavall de bona barra”, “Cavall de batre faves”, “Cavall de mitja carrera”; termes que combinen amb d’altres animals: “Cavall marí”, “Cavall de serp”, “Cavall de garrot” i molta mes abundant terminologia que podeu consultar a l’ingent diccionari Alcover.

Fonts utilitzades:

La revista Dynamis amb subtítol "Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam"  (ISSN 0211-9536) , que edita la Universidad de Granada, en col.laboració entre el Departamento de Historia de la Ciencia UGR, Centre d'Estudis d'Història de la Ciència UAB i la División de Historia de la Ciencia de la UMH, ha posat els seus continguts en el repositori RACO (Revistes Catalanes d'Accés Obert). RACO, es una plataforma cooperativa desde la que es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes o d'institucions vinculades.

La principal finalidat de RACO es augmentar la visibilitat i consulta de las revistes que inclou i difondre la producció científica i acadèmica que es publica en les revistes catalanes amb l'objectiu d'impulsar l'edició electrònica de revistes catalanes; ser la interfície que permiti la consulta conjunta de totes les revistes;i  facilitar els instruments per a la seva preservació.

Dynamis és una publicació anual formada per un volum d'extensió aproximada de 450 pàgines. Accepta treballs originals (articles, notes o documents) d'història de la medicina i de la salut o història de les ciències, escrits en qualsevol idioma de l'àmbit de la Unió Europea. Tots els originals són sotmesos a dos informes anònims de prepublicació realitzats per persones expertes. Està indexada en la major part de les bases de dades especialitzades actuals.

Podeu accedir als continguts a través del link del repositori RACO del 1981-2007 inclusiu amb un any d'embargament (el darrer número nomes als sumaris de la publicació).

Entre els posts mes consultats d’aquest blog està els dedicats a l’època de la I.lustració. No deixa de ser paradigmàtic com un dels períodes mes obscurs de la història de Catalunya, sigui alhora atracció dels nostres visitants. Be, les causes poden ser múltiples però, ves per on, les casualitats de les cerques bibliogràfiques, hem trobat un article publicat per Alfons Zarzoso a la revista Asclepio titulat “Medicina para animales en la Cataluña del siglo XVIII: una practica medica plural”. Volem comentar-vos-el en aquesta plataforma donat que ens dona diverses claus de com enfocar un període històric encara poc debatut al nostre país. Certament de l’Edat Mitjana es passa sovint al segle XIX i, lamentablement, es deixa tot un període bastant llarg sense que hi hagi investigadors interessats en el seu estudi.

L’autor planteja com l’evolució econòmica de mitjans del XVII a Catalunya no compta gaire amb el sector ramader per tres motius: Expansió dels cultius agraris i reducció del guaret que condiciona l’evolució ramadera; promoció del cotó sobre la llana per la naixent industria tèxtil; i també perquè les empreses de comerç d’importació i exportació de bens controlen el mercat de carn català i provoquen que els ramaders del país no puguin rendabilitzar-ne el major consum de la capital. La conseqüència de tot plegat es que la ramaderia catalana entra en decadència en el XVIII al contrari que la resta de sectors econòmics i la importació interna i externa (França) de bestiar i carn es la conseqüència a que s’arriba.

Partint d’aquest escenari podem dir que la medicina pels animals durant l’Antic Règim cal estudiar-la des d’un punt de vista polièdric. Es a dir, hi ha diversos fronts als quals haurem de recórrer per comprendre la varietat dels tractaments pels animals. En principi en podem distingir tres dimensions: popular, mèdica i religiosa. La popular esta vinculada als consells de família i amistats. Un exemple d’aquest tipus de pràctiques el podriem trobar en el “Llibre del Prior” que es com comunment es coneix l’obra titulada “Llibre dels secrets d’agricultura, casa de camp i pastoril” de Fra Miquel Agustí.

La professional, la dels albeitars o manescals (algun dia haurem de parlar d’aquests termes), es una tradició que es deriva de l’Edat Mitjana i tenim constància que estés descrita en l`època borbònica, juntament amb altres professionals de la salut com metges, cirurgians i boticaris. Es a través del sistema de contractació municipal conegut com a “conducta del comú” que es generen els contractes entre municipis i manescals obligats per la “Real Audiencia”. D’aquesta manera s’obligava al manescal a l’assistència i guariment dels animals de peüngla ( cavalls ,ases ,mules ,vaques ,ovelles ,cabres i porcs ). La tasca del manescal durant l’Edat Moderna no es restringeix com a guaridor de malalties sinó també com a “taxador” al intervenir en el reconeixement de les espècies ramaderes objecte de transaccions comercials o adreçades a l’escorxador pel consum humà. Així com també per inspeccionar el bestiar provinent “fora fronteres” (França). Amb tot, l’examen “post-mortem” del bestiar no va ser objecte de les competències dels manescals del moment, tasca que estava encomanda a oficials dels ajuntaments (com els mostassaf)

La protecció divina es una altra de les facetes a que cal recorre per tal de d’oferir una visió completa del guariment dels animals durant l’absolutisme borbònic. Especialment pel que fa a les malalties infeccioses i epidèmies, hi havia sempre una causa divina, sobrenatural, que explicava l’origen d’aquests mals. Per aquest motiu s’originaren una sèrie de rituals i remeis religiosos. El cas de Sant Antoni Abat, com a protector dels animals es un exemple paradigmàtic. Processons i misses es succeeixen per invocar al sant la protecció davant les diferents malalties animals.

Amb tot i el que s’ha explicat, va ser molt comuna la coexistència de les tres posicions en tant que elements que convergien cap a l’objectiu de la medicina pel bestiar. El Racionalisme de la Il.lustració sembla que no va tallar d’arrel comportaments heterodoxes que s’anaven multiplicant durant aquest segle i es van produir nombrosos cassos d’intrusisme pels quals el Protoalbeiterat tenia poca cosa fer. Sobre la pràctica veterinària cal dir que durant aquesta època es va caracteritzar per un poc avenç dels coneixements clínics i de la importància de l’empirisme i l’experimentació com a pràctica diària basada en la doctrina galènica

Aquesta es una síntesi d’un article molt documentat que podreu consultar a text complet a la web de la revista Asclepio:

Medicina para animales en la cataluña del siglo XVIII: una práctica médica plural / Alfons Zarzoso.- Asclepio. Revista de Historia de la Medicina y de la Ciencia, 2007, vol. LIX, nº 1, enero-junio, págs. 101-130, ISSN: 0210-4466

Membres de l’ACHV han participat recentment en el XIV Congreso Nacional e Hispanoamericano de Historia da Veterinaria – I Xornadas Galegas de Historia da Veterinaria. Abans de que surtin penjades les ponències conjuntes a la web de l’AEHV volem oferir-vos en primícia les sis participacions dels nostres associats.

LA DIGITALIZACIÓN DE LA “REVISTA VETERINARIA DE ESPAÑA” (1906-1936): UNA REALIDAD A DISPOSICIÓN DE TODOS (resum) / Vicenç Allué Blanch, Anna Serafín Canals y Martí Pumarola Batlle

LA DOCENCIA DE LA HISTORIA DE LA VETERINARIA: LA EXPERIENCIA DE LA FACULTAD DE BARCELONA / Dr. Martí Pumarola Batlle

25 PERSONAS, SITUACIONES, Y CASUALIDADES QUE TUVIERON UNA GRAN INFLUENCIA SOBRE LA OBRA DE CHARLES ROBERT DARWIN /  Jaume Camps i Rabadà

JOSE ROBERT SERRAT. PROFESOR DE ANATOMÍA / Dr. José Mª Aguirre Martí

LA FARMACOLOGÍA Y SU FLORECIMIENTO EN LAS EDADES HISTÓRICAS. LOS ORÍGENES Y LAS FUENTES DE LOS FÁRMACOS / Josep Gòdia Ribes

LAS ANTIGUAS ESCUELAS MÉDICAS QUE FACILITARON EL PROGRESO DE LA TERAPÉUTICA Y EL ARTE DE LA PRESCRIPCIÓN FARMACOLÓGICA / Josep Gòdia Ribes

Des de la Biblioteca de Veterinària de la UAB que gestiona la informació de l’ACHV ens hem dedicat a buidar els sumaris de les revistes d’història de la veterinària i afins que poden ser d’interès pels investigadors i membres de la l’ACHV. Us fem arribar els enllaços dels sumaris, que inclouen la totalitat de les col.leccions que tenim de les revistes que conservem en aquesta biblioteca.

• Veterinary History


• Veterinary Heritage


• Historia Medicinae Veterinariae


• Ethnozootechnie


• Anthropozoologica (sumaris de la pròpia revista)

Si esteu interessats en algun article dels que apareixen en aquests sumaris i sou membres de la comunitat universitària de la UAB cal que ho demaneu a través d’aquest formulari. En el cas de formar part d'alguna de les institucions que alimenten la base de dades de sumaris electrònics (amb el domini oficial de correu) podreu donar-vos d'alta de les revsites que us interessin i rebreu per e-mail les noves incorporacions que es vagin efectuant.

Si no sou membres de la UAB i us interessa igualment algun dels articles que hi apareixen en els sumaris heu d’omplir aquest formulari (cal prèviament que us adreceu a la vostra biblioteca pública o universitària de referència per tramitar les peticions a distància) o contacteu amb el Servei d’Obtenció de Documents de la UAB: pi@uab.cat . Sempre podeu adreçar-vos a la Biblioteca de Veterinària i fer les consultes i/o fotocòpies que us calguin.

Tingueu en compte que a les Biblioteques UAB també tenim disponibles altres revistes de matèries afins com:

• Història de l'Agricultura


• Història de la Biologia


• Història de la Medicina

i des del programa “Trobador” podreu cercar i localitzar totes les revistes electròniques disponibles a través de la xarxa UAB

El passat mes de setembre es va celebrar a Engelberg (Suissa) el "38è International Congress of the World Association for the History of Veterinary Medicine". El prof. Fernando Camarero ens envia una crònica del mateix que passem a reproduir:

Entre los días 11 y 13 del pasado mes de septiembre se celebró en Engelberg (Montaña del ángel, Suiza), al pie del monte Tiflis (3.020 metros de altura) el 38º Congreso de la Asociación Mundial de Historia de la Veterinaria.

Asistieron cerca de 100 representantes de 25 países pertenecientes a los cinco continentes, África (Egipto, Etiopía y Nigeria), América (Canadá, Estados Unidos y Venezuela), Asia (Corea del Sur y Japón), Australia y 15 de Europa (Alemania, Austria, Dinamarca, Eslovenia, Francia, Gran Bretaña, Holanda, Hungría, Italia, Noruega, Rumanía, Suecia, Suiza, Turquía y España).

Las cuarenta comunicaciones admitidas se presentaron en los dos idiomas oficiales, alemán e inglés. Además se pudieron ver 13 posters.

El premio a la mejor comunicación joven fue a parar al americano Michael McKay, por “Andrew Snape Jr. and the anatomy of a horse”, sobre la obra de este autor inglés escrita en 1683. La decisión del jurado no fue del agrado de todos.

Por ejemplo, “Magíster Maurus. New insights into the transmission of medieval hippiatric literature”,  es un excelente estudio de la joven alemana Martina Husler sobre el libro de hipiatría del siglo XIII de “magíster Maurus”. Y gran interés por lo exótico tenía “Animals and politic, the records of animal malformations in the annals of the Choson Dinasty (1392 – 1863)” de la coreana Myung – Sun Chun sobre la influencia de los registros veterinarios en la política de la dinastía Choson.

Otras comunicaciones que merece la pena destacarse:

- “Canine human interactions in invaded aboriginal Australia”, de John Auty sobre las interrelaciones entre los aborígenes y sus dingos (perros autóctonos) y los colonizadores y sus perros de presa para cazar canguros.

- “A brief history of man – animal relationships, with particular referente to the cat”, de la italoargentina Elisabetta Lasagna, sobre el comienzo de las relaciones entre el gato y el hombre.

- “Early report on aquatic animals diseases”, del francés Jean Blancou, ex – presidente de la OIE, sobre las primeras informaciones de las enfermedades de los peces.

- “Anthrax and the wool trade in the Nineteenth Century” de la americana Susan Jones, sobre la transmisión del carbunco a las personas en Europa a través de lanas procedentes de lejanos países.

- “The technique used by Honoré Fragonard (1732 – 1799) for the preparation of the famous anatomical pieces so called Ecorchés”, del francés Cristophe Degueurce sobre los procedimientos, desconocidos hasta la fecha, empleados para la conservación de piezas anatómicas por Honoré Fragonard entre 1766 y 1771.

También impactó la calidad gráfica de la comunicación presentada por el profesor de historia de la veterinaria de Madrid, Joaquín Sánchez de Lollano, “The collection of wax veterinary anatomical models of Madrid Veterinary Faculty”, sobre la colección de piezas anatómicas de cera elaboradas por Cristóbal Garrigó en el primer tercio del siglo XIX y que se conservan en el museo del Departamento.

Sonrisas provocó “The laboratory revolution in spanish veterinary medicine”, donde el doctor José Manuel Gutiérrez, profesor de historia de la ciencia en la Universidad Autónoma de Barcelona, exponía la situación de la veterinaria española en los años previos a la revolución que provocó la creación de los laboratorios a finales del siglo XIX y principios del XX.

La más aplaudida fue la película “First years of veterinary film”, realizada por el Dr. Fernando Camarero sobre los orígenes del cine veterinario, casi coincidentes con los de la historia del cine. Se pudieron ver animaciones de los trabajos del fotógrafo de origen inglés en California Edweard Muybridge entre 1877 y 1887, y del francés Etienne Jules Marey en su estación fisiológica entre 1890 y 1904, imágenes de la castración de un capón filmada en Arenys de Munt por Salvador Castelló hacia 1910 y escenas de Day Dreams (1922) protagonizada por Buster Keaton.

Pero siempre surge un pequeño grupo de reaccionarios que critican cualquier cosa, como que los estudios anatómicos del caballo y de locomoción de los animales ¡¡no son veterinaria!! La mayoría los puso en su sitio.

El próximo congreso tendrá lugar en Antalya (Turquía) en 2010 y al año siguiente se celebrarán en Francia actos conmemorativos del 250 aniversario de la fundación de la primera escuela de veterinaria, Lyon 1761.

Asimismo se eligió nueva junta directiva, copresidida por la estadounidense Susan Jones y el holandés Peter Koolmes.

Si alguien está interesado en más información de alguna de las comunicaciones dirigirse a jsdelollano@vet.ucm.es, JoseManuel.Gutierrez@uab.cat o zoofernando@colvet.es.

Permeteu-me que avui faci una crònica una mica particular sobre una de les meves aficions. Com a professional de la informació i documentació i, mes concret, a les biblioteques, tinc una especial “devoció” pel document, pel llibre imprès.

Per aquest motiu, una de les cites inel.ludibles que procuro no perdre’m es la “Fira del Llibre Antic i d’Ocasió” que anualment es celebra a Barcelona en l’incomparable marc del Passeig de Gràcia. Pels que no conegueu la ciutat, penseu que tenim una mena de Champs Elysées en versió catalana on, tot passejant pel carrer, podreu trobar diferents joies modernistes, com la Casa Milà,  Batlló, Amatller, etcètera, tot un plaer per la vista i els sentits.

Sempre hi ha una ocasió, una oportunitat de trobar llibres rars, descatalogats, restes d’edicions ó senzillament exemplars únics de biblioteques i/ó col.leccions privades que fan el delit dels lletraferits com jo, que anem a la cerca i captura de tresors impresos.

Aquest any no ha estat una excepció, i us puc dir que a part de “gangues” hi podrem trobar veritables troballes que us vull comentar breument ja que tenen alguna relació amb el nostre objecte d’estudi.

L’edició del “Bestiaris” de la (Barcino, 1963) en 2 volums, a la Col.lecció “Els Nostres Clàssics, vol. 91, -12 €-. Gredos publica també una col.leccio de clàssics, entre els que trobem “Tratado de Agricultura-Medicina Veterinaria-Poema de los injertos” de Paladio (Biblioteca Clasica 135) per 17 €. I també les obres de Galeno “Sobre la localización de las enfermedades (De Locis Affectis)" i la “Historia de los Animales” de Claudio Eliano també en 2 volums a uns preus excepcionals. Tots aquest dins la coneguda Llibreria Canuda que la podreu trobar al C/ Canuda num. 4 i a la seva web.

A l’estand de la llibreria Stocks del C/ Comtal 29, prop de Via Laietana, tenen una secció de caça on podrem localitzar diferents llibres de molt valor documental i artístic. Una troballa accessible pel pressupost ha estat “Histoire de l’equitation” de Etienne Saurel (Ed. Stock, 1971).

Per altra banda, les llibreries d’Andalusia, com Urbano Libros de Granada, ens visiten cada any i tenen sempre un fons important, especialment pel que fa a llibre de text i tècnic. També científic. Així hem pogut localitzar alguns exemplars de la “Historia Natural y Moral de las Indias” de José de Acosta. Una edició de (Dastin, 2002) -10 €- que ens relata les experiències d’aquest jesuïta i biòleg que forma part de la coneguda generació dels “exploradors” que s’enlluernen davant el nou mon amb les seves cròniques durant els segles XVI i XVII. Paral.lelament, una obra de gran valor documental i facsímil l’”Histoire Naturelle des Indes”. Manuscrit de la Pierpont Morgan Library, conegut com a “Drake Manuscript” ha esta editat en facsímil i color per (Norton, 1996) i ens relata la vida humana, i dels regnes d’animals i plantes dels indígenes caribenys influenciats pels espanyols (Llibreria Muñoz) –25 € per una obra qeu s’ho val. També en aquesta llibreria ens oferta les obres que edita Maxtor, editorial especialitzada en facsíils. Destquem aqui el “Libro de Cetreria de caça del Açor ..." de 1615. Tot un clàssic de la literatura espanyola de cetreria -14 €.

Aquesta es un petita mostra del que podreu trobar a la “Selva de Paper” que te obertes les portes fins el dia 5 d’Octubre d’enguany. Animeu-vos i apropeu-vos-hi. Segur que caceu una peça interessant ...