Gossos, gats i cavalls en la història de l'art

Publicat per Dreamer divendres, 28 d’agost del 2009 ADD COMMENTS

gosimg-postgatsimg-post

cavallsimg-post
















Uns llibres que val la pena tenir en compte a tots aquells que us agrada la pintura i la història de l’art en general, i en especial als amants dels animals son els que ha editat ja fa uns anys el segell Taschen (amb el nom aqui de Evergreen) i també publicats amb edició de Crown publishing. Els que viviu a Barcelona els podreu trobar a les llibreries actualment a molt bon preu i en diferents idiomes, seguint la política de l’editorial que ja em vam comentar un dels seus fons l’any passat I-II.


Cada monografia esta dedicada a una espècie animal: gos, gat i cavall en les diferents varietats que poden oferir des d’un punt de vista força ampli. Es a dir, els cànids, fèlids i èquids que s’han representat a la pintura al llarg de la història. No son llibres de gran format, com solen ser les obres d’art, ans el contrari, es tracten de llibres que caben en una bossa de ma en format apaïsat i que són de fàcil lectura ja que la major part de les seves pàgines estan il.lustrades amb les imatges pictòriques que es van comentant.


De l´obra del gos n‘és autor Iain Zaczek assagista i historiador de l´art es centra en l’art del XIX i la relació amb la representació dels animals. En l’obra “Perros y otros canidos” hi trobarem com el mes antic amic de l’home ha estat objecte de l’art i la literatura dels humans al llarg de tots els temps. Des d’escultures assíries, passant pels tapissos medievals i les miniatures dels llibres d’hores com el Duc de Berry i fins les obres de pintors com Bruegel, Durer, David Hockney i altres pintors contemporanis, el gos es objecte permanent de les representacions artístiques. Els capítols en que està distribuït el llibres son: Introducción – Perros de caza y competición – El mejor amigo del hombre – Perros salvajes – Una vida de perros – Perros trabajadores – Perros holgazanes – Perros  simbólicos – Antropomorfismo – índice de artistas.


Del gat n’és autor Andrew Edney. Un veterinari format al Royal Veterinary College, el qual després d’exercir deu anys la seva professió la va abandonar per dedicar se a l’escriptura i al mon editorial. També dona xerrades sobre la representació dels animals en l’art. L’obra es titula “Gatos y otros felidos”. A l’igual que el llibre anterior es tracta d’una mixtura d’aspectes relacionats amb l’animal objecte del llibre. Hi trobarem tant aspectes purament artístics com reflexions, cites de Fragonard, Klimt, Rubens, Rembrandt. En fi, un homenatge al gat –i també de la resta de felins- i, per extensió, a tots els amants dels animals de companyia.. El sumari de llibre consta dels següents capítols: Introducció – Gatos jugando – Gatos durmiendo – Gatos cazando – Gatos solitarios – Gatos curiosos – Gatos con cria – Gatos piratas – Gatos sociables – Gatos salvajes – Gatos simbólicos – Indice de artistas.


Lorraine Harrison te la formació d’arts gràfiques i historiadora de l’art , ha treballat en la il.lustració de llibres. Una apassionada per l’art i pels animals ens exposa l’art pictòric en relació amb els cavalls. El títol de llibre, seguint la pauta dels altres dos, es “Caballos y otros equinos”. Ens adonem com n’ha estat d’important la companyia del cavall al costat de l’home al llarg de tota la història. Les diferents representacions artístiques en donen fe. Des de les pintures de Lascaux 15.000 anys enrere fins els dibuixos de Leonardo, Picasso; com les cites de Chaucer, Shakespeare,  o Keats hem vist com es representava la força i les virtuts dels equins tant en pintura, prosa com en vers. Els continguts d’aquesta obra es distribueixen en: Introducción – Las emociones de la caza – Bestias de carga – Caballos salvajes – Buenos compañeros – Caballos de guerra – Caballos míticos – Caballos de fuerza – Caballos actores – Indice de artistas.


Son llibres que serveixen alhora per introduir-nos en l’art, com identificar de forma amena dades concretes en uns estudis de grau, així com per passar una bona estona contemplant les imatges que guarden en les seves pàgines. Cada capítol d’aquesta sèrie es introduït amb un petit assaig que el documenta. I cada imatge que il.lustra els tres llibres es acompanyada per una informació clau amb el nom de l’artista, l’estil, o la matèria de la peça. Frases i cites d’escriptors i poetes enriqueixen els continguts.


El que es diu actualment com a “coffe table book”, el llibre il.lustrat que “decora” i il.lustra les sales d’espera o les oficines amb estil però no es pot deixar escapar a tothom que li interessi tant l’art com els animals de companyia.


Les dades de les obres objecte d’aquesta notícia són:



Zaczeck, Iain.- Perros y otros canidos.-  Koln : Taschen : Evergreen, 2000.- 400 p.- isbn: 978-3-8228-6556-9 (versió anglesa: Dog: A Dog's Life in Art and Literature ). En biblioteques catalanes: si/no.

Edney, Andrew.- Gatos y otros felinos.-  .-  Koln : Taschen : Evergreen, 2000.- 400 p.- isbn: 978-3-8228-6556-9 (versió anglesa:  Cat: Wild Cats and Pampered Pets ). En biblioteques catalanes: si/no.

Harrison, Lorraine.- Caballos y otros equinos.-  Koln : Taschen : Evergreen, 2000.- 400 p.- isbn: 978-3-8228-6207-9 (versió anglesa:  Horse: From Noble Steeds to Beasts of Burden ). En biblioteques catalanes: si/no.

animales-fuentes-arabesDes de la Universidad de Granada, al Dpt. de Estúdios Semíticos de la Facultad de Filosofia y Letras ens arriba la informació d’una tesi doctoral que pot interessar als investigadors de la història de la veterinària i dels animals en general. Es seu títol “Animales en las fuentes árabes y referencias en fuentes griegas” i la seva autora Estefania Farias Martínez.


Basat en un treball d’investigació previ titulat: “Los animales en los Qisas al anbiyâ” en el que constata el paper fonamental que tenen els animals en les fonts dels profetes islàmics. La natura i els essers vius jugaven un paper d’intermediari entre les creences religioses i els éssers humans. Per això valia la pena seguir una recerca amb major profunditat.


En aquesta tesis però, del que es tracta es d’establir una comparativa entre la literatura àrab-islàmica i la grecollatina en base a “la presencia de un grupo de animales, en el contexto de los relatos religiosos musulmanes y los mitos y las leyendas de la literatura clasica” (Vegis “Introducción”).


La selecció dels animals tractats, seguint la seva rellevància a AlCorà han estat: balena, granota, voltor, corb, camell, formiga, gos, serp, toro i vaca. Les fonts utilitzades han estat variades, des del Alcorà i altres obres de tipus religiós però també les faules, literatura, i obres de zoologia i geografia. En l’anàlisi textual s’ha recorregut a les fonts àrabs originals mentre que en el cas dels clàssics grecollatins s’ha partit de traduccions. La dinàmica de treball ha estat en primer lloc buscar les referències científiques de cada animal en cada cultura i, en segon lloc, recopilar aquells relats en que els animals mantinguéssin un protagonisme amb la divinitat o una relació amb l’home. A partir d’aqui es va elaborar una síntesi interpretativa que pretenia saber que determinava la presència i sentit de cada animal en els diferents textos i el modo en que s’utilitaven en cada una de les tradicions culturals i entendre millor les seves formes de vida, pensament i la seva societat.


Entre les conclusions del treball destaquen: La major presència dels animals en la literatura àrab que en la grecollatina –mes donada a atorgar trets divins o humans a cada espècie. Descripció mes realista de les bèsties en els textos àrabs i mes mítica o fantasiosa en els grecollatins. El pensament islàmic queda sovint encara molt vigent en els relats estudiats mentre que el grecollatí es sols el fonament que sustenta la civilització occidental. En l’Islam Déu es el punt de partida únic de tota explicació i aquesta pretén proporcionar principis ètics i morals a la població. El dogma i la moral islàmica queda reflectida en els estudis, així com el respecte a l’herència ancestral  i les tradicions seculars del món àrab. En canvi en la cultura grecollatina l’eix central es l’home i en els comentaris al mon animal es pretén projectar les seves mentalitats, costums i ambicions. Per aquest motiu, la raó es la base fonamental de pensament en els textos grecollatins.


Podeu accedir a text complet al contigut de la mateixa:


Farias Martínez, Estefanía.- Animales en las fuentes árabes y referencias en fuentes griegas [Recurso electrónico] / Estefanía Farias Martínez ; [dirigida por] Concepción Castillo Castillo y Jesús María García González.- Granada : Universidad de Granada, 2008







Hola amics, després del parèntesi de l’estiu ja tornem a ser aquí i volem començar tot i relatant-vos una història que no es nova però que considerem força interessant. El debat que esta tenint lloc als USA sobre un dels seus patrimonis naturals mes gran. El cavall salvatge també conegut com a “Mustang”. Comencem ara amb una primera part per situar-vos en el moment actual i en una segona part farem una pinzellada històrica sobre un dels equins mes admirats a tot el món.

La història de l’oest americà esta íntimament vinculada a la dels cavalls salvatges. En el nostre imaginari ens apareix el vaquer en el desert o les Rocalloses de la indòmita nord-amèrica a lloms d’un cavall incansable que corre que correràs sense defalliment portant al seu genet sense ni immutar-se. Ara aquest cavall salvatge, descendent els cavalls portats pels espanyols durant el descobriment a finals del segle XV estan en perill.

A l’estiu de l’any passat ja va saltar l’alarma. Milers de cavalls vagaven pel desert de Colorado, famolencs i morint en el trànsit del seu etern viatge. La revista Time se’n feia ressò al maig de l’any passat en un article titulat emfàticament : “An Epidemic of Abandoned Horses” signat per Pat Dawson. Aviat la noticia apareixeria a tot el món incloent al nostre país: "El Periodico" (30/06/2008) i mes tard a "La Vanguardia" (1/03/2009)

Dos han estat els motius perquè es produís aquesta abandonament. El primer, les decisions judicials que van propiciar el tancament de molts escorxadors de cavalls als USA (2007) i, per altra, i mes greu encara, que els efectes de la crisi immobiliària que encara estem patint tots plegats, va promoure l’abandonament de moltes granges i alhora amb totes els seus bens, inclosos els animals que s’hi guarien, com els cavalls. Perquè de cop i volta es van emetre les sentencies que prohibien les instal.lacions per sacrificar cavalls per consum humà ?.  Segons un informe promogut per la Utah State University Cooperative Extension, la pressió de grups a favor dels drets dels animals van portar a judici el tancament dels escorxadors de cavalls. Fins aquell moment mes de 100.000 equins es portaven a l’escorxador cada any. Així mateix, l’associació Veterinarians for Equine Welfare, va promoure un document – white paper-  en el que s’apuntaven els punts claus per defensar el tancament dels escorxadors com a “brutal and predatory business”.

En l’informe Utah titulat “The State of the Horse Industry Since the Closing of the Horse Harvesting Facilities“ s’aporten els quatre arguments que s’han utilitzat per afavorir el tancament d’escorxadors de cavalls als USA.

Primer: Els Estats Units no han de participar en una pràctica cruel i inhumana. El tancament dels escorxadors de cavalls als USA ha produït que molts cavalls vagin a Mèxic amb pràctiques molt mes insalubres i inhumanes que al seu propi país. I per altra banda, com els costos de transport son força elevats, la sortida mes fàcil ha estat l’abandonament a les praderies sense cap control i seguretat.

Segón: Els Estats Units ho haurien de proporcionar carn de cavall per alimentar altres països quan els americans no mengen aquesta carn. En l’actualitat es cert però al llarg de la història si que s’ha menjat carn de cavall com en la II GM. La qüestió es que els escorxadors dels USA exporten productes de boví i oví que no es consumeixen al mercat intern però si a altres llocs del planeta.

Tercer: Els propietaris de cavalls haurien de tenir cura del seu bestiar i per això l’eliminació dels escorxadors només hauria d’afectar als cavalls salvatges. El cert es que s’ha produït un increment d’abandonaments per culpa d’aquesta mesura, afavorint un descontrol en la gestió dels èquids salvatges.

Quart: Els propietaris tenen altres mètodes per tractar els cavalls no desitjats com l’eutanàsia, l’enterrament, venda o l’assistència d’un centre de salvament o santuaris. En realitat la venda de cavalls ha baixat molt degut a la pujada de la despesa en alimentació i farratges. L’eutanàsia química es molt cara. I els costos de manteniment d’un cavall en un centre d’acollida es molt gran. ...

Les hipoteques de la crisi immobiliària  executades només van fer que agreujar aquesta situació i molts ja parlen d’una plaga ...cavalls-usa-foto1

No obstant la situació no es nova. Ve de lluny. Especialment a partir de la primera Llei de protecció dels cavalls “mustangs” i ases salvatges dels Estats Units (1971). Amb aquesta llei s’establia que els cavalls eren “símbols vivents de l’històric esperit pioner de l’Oest” i que “enriquien les vides dels americans”. A partir de llavors els cavalls i ases salvatges americans estaven protegits de la seva captura, marcatge, persecució i sacrifici, i se’ls hi va assignar grans espais perquè poguessin viure lliurement. La llei, mica a mica es va anar desvirtuant amb l’aplicació de captures i sacrificis de la superpoblació i control dels exemplars vells i malalts. Però el cop de gràcia definitiu a la llei de protecció va ser el 2004 quan el senador republicà Conrad Burns va aconseguir que el congrés signés una clàusula mitjançant la qual es desprotegia als mustangs i ases salvatges majors de deu anys, tot i permetent el sacrifici als exemplars que acomplíssin aquestes condicions –gens eficients per cert. Interessos en matèria de ramaderia extensiva bovina, caça i, com no, petroli, estaven darrera aquesta llei. A partir de llavors la tragèdia equina als USA va ser una realitat que s’ha fet evident en els darrers anys. L’administració USA –Bureau of Land and Management- va tractar el problema com una qüestió d’”excedent”, de números, i el que ha fet ha estat promoure un programa d’adopcions ...

L’actual president Barack Obama te entre mans molts temes que resoldre, entre els quals es troba la protecció d’un patrimoni americà que el president Bush –paradòjicament fill de territori texà i zona de cavalls salvatges- va ajudar a malmetre amb la llei Burns i les seves conseqüències.



Fonts consultades

Abandoned Horses Pose Dilemma for Ranchers (TheHorse.com)

The Burns Amendment: Thousands of Wild Horses Threatened With Slaughter (WildHorsePreservation.com)

An Epidemic of Abandoned Horses / By Pat Dawson Wednesday, May. 28, 2008 (Time.com)

Horse Slaughter – Its Ethical Impact and Subsequent Response of the Veterinary Profession: A White Paper prepared by/ Veterinarians for Equine Welfare (VetsforEquineWelfare.org)

Horse Slaughter Prevention (Awionline.org)

La huella del salvaje oeste / Eva Millet; La Vanguardia -Magazine- (1/03/2009)

Milers de cavalls abandonats vaguen pels deserts dels EUA / Marcelo Bernardez; El Periodico (3/06/2008)

National Wild Horse and Burro Program. U.S. Department of the Interior. Bureau of Land Management

The State of the Horse Industry Since the Closing of the Horse Harvesting Facilities (Utah State University Cooperative Extension)

The Story Behind the Burns Amendment (WildHorsePreservation)

Wild Horses (ASPCA org) també a Media.causes

Wild Free-Roaming Horse and Burro Act (1971)

Bush, Oil and Wild Horses (The American Wild Horse Preservation Campaign). També al seu site.

Installed by CahayaBiru.com