Historia Veterinaria

En l’anterior post hem pogut conèixer l’existència de l’International Museum of the Horse. Es encomiable que una institució publica com la Kentuky Horse Park promoguda pel govern d’aquest estat, la seva fundació i amb el suport de la Smithosian Institution hagin promogut tot un espai dedicat al cavall amb atraccions dedicades a nens, activitats de tot tipus per passar-hi tota una jornada i també, un museu. Museu que es, a més, l’únic que en tinguem constància que esta dedicat a un animal domèstic. Potser n’hi ha d’altres, que no coneixem i que, si algun lector del blog ens ho vol precisar, estariem molt satisfets de poder donar la noticia.

En qualsevol cas podem dir que es tracta d’un museu amb un dinamisme fora de qualsevol dubte. Fins l’actualitat el museu ha promogut exposicions temàtiques com: Horse Breeds of the World, Legacy of the Horse, Horse in Sport and Recreation, Buffalo Soldiers, Draft Horse in America, Horse Racing in Japan, Calumet Farm: Five Decades of Champions i d’aqui a dos anys en prepara una que preveiem de molt interessant: “A Gift from the desert: The Art, History and Culture of the Arabian Horse”. Exposició que formarà part dels actes que es celebraran en motiu de la FEI World Equestrian Games 2010.

El IMH també ha promogut exposicions en línia com: Imperial China, All the Queen's Horses i Sculpture at the Park. Darrerament n’ha dedicat una al famós campió “Affirmed”. El museu promociona també material educatiu, una selecció de webs especialitzades i un tenda amb diferent material.

En l’actualitat es troba en obres. Pero segur que si us passeu per Lexington (google maps), estat de Kentucky als USA, a tots aquells a qui estimeu i valoreu els cavalls, valdrà la pena que hi poseu els peus. Encara que sigui només per donar una ullada a aquest santuari dedicat al cavall.

Volem acabar, de moment, els posts relacionats amb la Xina exposant-vos dos llibres interessants que exliquen la relació que han tingut els cavalls amb aquesta part de la geografia asiàtica. Es cert que des de temps inmemorials, la Xina ha tingut una relació molt estreta amb els èquids, la qual cosa fa que a través dels seus textos i, especialment, manifestacions artístiques, hagin quedat paleses unes mostres de gran valor estètic i cultural. Recerques sobre el tema i exposicions celebrades no fa pas tant han recollit aquests vincles i, des d'aqui, ens en volem fer ressó.

El primer llibre es de Lin Ying “Celestial Horses”, una obra de Foreing Languages Press que ens explica la relació home-cavall des d’un punt de vista històric i artístic. Lin Ying ha fet una recerca exhaustiva amb el recolzament de l’especialista belga Charles Willemen. Es tracta d'una documentada relació de mostres artístiques de pintura, escultura, ceràmica ... en que es posa de manifest la bellesa de les manifestacions artístiques al llarg de la civiltzació xinesa en relació als cavalls. Els textos son bilingues xinès-anglès i el sumari de l'obra es el següent: Sumary:
Primitive Horse Worship
-    Origins
-    Dragon-Horse
-    The Ancestor of Horses
Emergence of the Fine Horse
-    Imperishable Buried Legions
Celestial Horses
-    Celestial Horses and the Silk Route
-    The Celestial Horses and the Ideal Horse Model
-    Celestial Horses in the Next World
Arrival of the White Horse
-    Celestial Horses Linking East and West
The Era of Horse Painting
-    A Passion for Horses
-    Three Tang Masters and their “DAO”
-    From the “Five Horses” by Li Gonglin to the “Bathing Horses” of Zhao Mengfu
A Hundred Horses
-  Between the forgetful and the unique “A Hundred Horses”
Divine Stallions
-    The Horses of Xu Beihong Galloping  into the Future

Aquest darrer, Xu Beihong, es un dels pintors mes famosos a Xina en l'art de pintar figures d'animals. Te un museu amb web pròpia on podeu consultar la seva obra

Al blog  “Vetblog.co.uk” ,dels millors blogs veterinaris del 2006 segons "The Fun Times Guide" i que es subtitula “The web magazine for pet owners”, Scott, l’autor dels posts, també veterinari, fa una particular dissecció de la història veterinària en tres grans eres.

La primera, titulada “Temps foscos”[Dark Ages] vol abarcar des de la Perhistòria fins el segle XVII. Fa una petita incursió per la prehistòria i l’imperi romà per citar a continuació l’obra de Carlo Ruini, sobre l600. Acaba amb l’aparició de la primera Ecole de Véterinaire a Lio (França).

La segona “Desenvolupament, descobriment i matances” [Development, discovery and carnage] des del XVIII fins la II GM. Continua amb les escoles de veterinària de diferents països europeus, aturant-se amb la primera escola anglesa, el Royal Veterinary College, a Camden Town, fundada pel francès St. Bel el 1792. Continua amb l’impuls que suposa la creació de la Bristish Royal Army Veterinary Service el 1796 per l’expansió de la veterinària anglesa. Els invents de l’agulla hipodèrmica, l’estetoscopi, l’us de l’anestèsia en operacions seran elements que fan evolucionar força la veterinària del XIX. Ja en el segle XX, la veterinària també forma part de l’horror de les guerres mundials i els animals de companyia hi tenen reservat un paper gens secundari –s’han escrit llibres sobre el tema que algún dia haurem de comentar en aquest blog. Entre altres, la Veterinary Corps hi te un paper destacat i que serà reconegut a la fi de la Ia GM. La següent guerra, tambe tindria un paper bastant mes sanguinari pel que fa a l’us dels animals domèstics, especialment per les forces russes amb els gossos detectors de mines .... El paper dels gossos en la guerra ha estat una constant en la història. Res mes a dir, a no ser pel comentari sobre l’estatus i reconeixement dels veterinaris de postguerra.

La tercera i última, de moment, “L’Edat d’Or”, la [Golden Age] ,on tot avença i evoluciona ràpidament. La tecnologia ho abarca tot i el progrés tecnològic sembla ser el nord de la civilització contemporània. A partir del 1950 l’us dels antibiòtics i els nous procediments quirúrgics enceten una nova era de canvis. El 1960 ja arribaran els raigs X. James Herriot crea una gran afició per la veterinària amb els seus llibres. Entre el 1980 i la dècada dels 90 la tecnologia envaeix tots els camps científics: escàners, laboratori automatitzat, internet ... també la feminització de la professió i el declivi de la pràctica amb grans animals paral.lament amb l’evolució agrària. Què ens depararà el futur ...

Podem o no estar d’acord amb els comentaris que el nostre amic Scott ens deixa en el seu blog. El que si creiem es que es necessari que mes veterinaris i professionals deixin la seva petjada amb la seva opinió i punts de vista històrics. Com deiem en el nostre anterior post, la història veterinària no ha de ser un tema de “feliços jubilats”. Serà capaç l’ “homo ciberneticus” ,amant i depenent de la tecnologia, de ser conscient del nostre passat per evolucionar cap a un futur millor ?

Les tornades a la feina son dures i, a vegades, excessivament. Tornem a rependre la nostra contribució a la causa del Quiro ...

En Thomas, del “Biomedicine on Display”, blog del Medical Museion de la University of Copenhaguen, ens explica en el seu post, la iniciativa del Centre for the History of Science Technology and Medicine (CHSTM) a Manchester com organitzador del taller d’un dia (19 de setembre 2008) sobre la “Salut i Benestar de l’Animal Manufacturat” ['The Health and Welfare of the Manufactured Animal’]. Be, no se m'acut una millor traducció, si algu ho veu d'una altra manera que ho comenti al blog ... Juntament amb la Veterinary History Society fan una exposició sobre la forma en que les necessitats dels animals s’han construït gradualment, especialment posant èmfasi amb els discursos de salut i benestar.

A vegades, la història veterinària solia estar relegada, i potser encara ho pot estar a vegades, a una especialitat històrica ocupada per feliços veterinaris jubilats (segons termes del propi Thomas). Això certament havia estat la tònica general fins aquest moment, però ara, cada cop mes les noves generacions estan aprofundint amb eines historiogràfiques actualitzades per entendre la història dels animals domèstics i els seus trets de salut i benestar, incloent la relació amb els humans. La bioètica hi te també un paper preponderant a jugar.

Segons el seu organitzador Rob Kirk, el taller procura explorar com els animals han estat determinats a prop pels ambients, contexts, declaracions de coneixement, i pensaments més amplis dins llocs i temps específics. Les ponències presentades recorren a una varietat d'enfocaments històrics i sociològics i estan organitzats eh tres grans àrees: el laboratori, la granja, i la casa. L’objectiu final es determinar l’abast a partir del qual els historiadors poden contribuir a debats més amplis on els animals son components actius de les seves relacions vitals. Les comunicacions escollides son:

• Stephanie Eichberg (Durham University), “Pets and Scientific Subjects”: Considering the animal body in different environments


• Rob Kirk (CHSTM, University of Manchester), “Living Spaces: Environment and welfare in the lives of laboratory animals”


• Gail Davies (UCL), “Making Mice, Making Space: Tracing the geographies of transgenic mice welfare”


• Richie Nimmo (University of Aberdeen), “Animal Mediations: Cows as contingent actors, co-producers and machines in the early 20th century British dairy industry”


• Abigail Woods (Imperial College London). “‘No room for passengers!’: The construction of the fertile cow, 1930-50


• Karen Sayer (Leeds Trinity & All Saints) “TBC”


• Andrew Gardiner (University of Edinburgh). “How small animals made their medicine”


• Mick Worboys and Neil Pemberton (CHSTM, University of Manchester), “Breeding, Feeding, Leading: Making the modern dog in Britain, 1870-1910″

• Karen Brown (Wellcome Unit for the History of Medicine, University of Oxford)
  A colonial disease or a natural part of the local ecosystem?  Rabies in 19th and 20th Century South Africa


• Natalie Lloyd and Ruth Barton (University of Auckland)
  Australasian veterinary science and imperial exchange: the problem of deficiency diseases in livestock.


• Laxman D Satya (University of Lock Haven, Pennsylvania)
  British imperialism and its impact on the cattle, people and the environment in South Asia: A case study of the Deccan Plateau


• Brian Caton (Luther College, Iowa)
  The colonial birth of scientific breeding and veterinary medicine in Punjab


• Daniel Gilfoyle (National Archives, UK)
  The invention and mass dissemination of bluetongue vaccine in South Africa, 1900-1950