Historia Veterinaria

"La gallineta sàvia" (1934) “The Wise Little Hen”

La Universiat d'Alacant (Seu de Xixona) ha programat un curs d'estiu força interessant:  "La alimentación de los Andalusíes: tradición, innovación y pervivencia en la actualidad" que dirigeix el  Dr. Francisco Franco Sánchez. Del 27 al 31 de juliol del 2009 s'impartiran una sèrie de conferències en les que es tractaran temes tant interessants com els que citem a continuació (selecció).

"En aquests temps que ens ha tocat viure, les presses i l'estrès són la tònica general en perjudici de la comunicació entre veïns i de les tradicions populars". Així comença Antonio Pestaña, autor del llibre “Las aves ibericas en la cultura popular” editat per Tundra ediciones. Pestaña rememora les pretèrites nits d'estiu als pobles, d'interessants xerrades en les que es parlava d'amors, de la meteorologia, de les collites... o el treball comunitari en les dures feines agrícoles que tant permetia la narració de llegendes, refranys i dites populars. Es podia observar la conducta de la naturalesa per estar al dia del que es podia esdevenir. Ara, tot això, es va apagant...

Els nostres avis van deixar un dia d'usar aquella cultura popular que havien rebut dels seus antecessors i, a poc a poc, l’han anat oblidant. Aquest llibre, és un treball en el qual l'autor ha intentat recollir tot tipus de llegendes, dites, coples, poesia, refranys, noms vernacles, onomatopeies... amb les aus com a protagonistes, per a que, una vegada apuntats, evitar que es perdin en l'oblit.

Si ens centrem en el refranyer, podem descobrir la seva riquesa. Encara avui, hi ha alguns que es continuen usant i, per tant, es conserven en el nostre actual vocabulari al costat d'altres termes més moderns com, "enter", "ok", "mp3", "www"... En aquestes dites, podem descobrir com es parlava de meteorologia “cuando el grajo vuela bajo, hace un frío del carajo” o “cuando llega la aviblanca, trae la nieve detrás de la zanca”.

També la superstició i els mals auguris eren protagonistes “cuando la coruja va lugar, grande o chico se ha de llevar”. Resulten igualment curiosos les dites fetes a tall de mofa, comparant els humans amb les aus: “tener más cabeza que un mochuelo o que un alcaudón”, o “más boca que una zumalla (chotacabras)”.

Les cançons, coples, poesies... també han tingut amb freqüència les aus com a protagonistes i són una bona mostra de l'enginy i picardia dels nostres avis.

“En lo alto del campanario
tiene un nido el jilguero,
y el señor cura ha dicho
que no le toquen los huevos”

I, per acabar, no podem deixar sense anomenar les onomatopeies que se solien elaborar amb el cant de les aus, posant alguna frase imitant-les. Així tenim, com a exemple, el que preten que interpreta el carboner a la costa malaguenya, quan a la pregunta de "¿pajarito del agua, va a llover?" aquest  contesta, “si señor, si señor, si señor”.

O la perdiu quan és al lloc parada servint d'esquer per la cacera i  intentant atreure el perdigó salvatge, aquesta li diu per on ha d'entrar entre les fileres d'oliveres, perquè el seu amo no erri el tret: “por esta estacá, por esta estacá, por esta estacá”

Aquestes, i altres coses, són les que ha pogut recopilar l'autor al llibre "Les aus ibèriques en la cultura popular". Interessant conèixer com l’home aprèn del seu entorn natural i com en treu lliçons que expliquen allò que científicament no pot entendre però que l’observació el fa intel.ligible.

Ramón Turró i Darder (Malgrat 1854- Barcelona 1926). Estudia a les Escoles Pies de Calella i acaba a l’Institut de Segona Ensenyament  de Girona el 1871. Va cursar Medicina a la Universitat de Barcelona fins el curs 1873-1874 en que va interrompre els estudis i els va continuar en el curs 1889-1890 sense acabar la carrera. Va començar la titulació de Filosofia i Lletres el 1877-1878 fins el 1880-1881.

Jaume Pi i Sunyer el va introduir en el treball de laboratori de la Facultat de Biologia a la Universitat de Barcelona. Per donar compliment a la seva tasca en el laboratori es fa veterinari amb una revàlida que aconsegueix el 1890 per la Universidad de Santiago de Compostela als 35 anys.

Turró va ser un investigador polifacètic i multidisciplinar. D’inquietuds variades va professar diferents àrees científiques i humanístiques i podem dir que va destacar en gairebé totes. La seva producció bibliogràfica es igualment extensa, mes adreçada cap l’àmbit periodístic que cap el científic si be amb un vessant especialitzat destacat. Cap el 1885 va començar a treballar en bacteriologia en companyia del Dr. Darder, al laboratori del qual feia anàlisis bacteriològiques i fabricava opoteràpics. Aquest laboratori va assolir una gran reconeixement gràcies a les aportacions fetes pel Dr. Koch amb el seu descobriment del germen productor de la tuberculosi. Les seves investigacions es van dedicar a contrastar l’obra de Pasteur amb la de Bechamp, mes proper a les seves conviccions.

Mes endavant, cap el 1906 s’encarregaria de les anàlisis bacteriològiques de les aigües de Barcelona i la preparació de sèrums i toxines al Laboratori Municipal dirigit per Jaume Ferran. Alli va poder desenvolupar una important tasca com a epidemiòleg al enfrontar-se amb les epidèmies de pesta bubònica a la ciutat comtal (1905) i de febre tifoidea (1914). La memòria presentada a l’ajuntament l’any 1907 sobre la salubritat de les aigües de la capital catalana procurant la vigilància dels manantials i la supressió dels dipòsits van donar un gran servei a la salut pública ciutadana.

Les seves investigacions en bacteriologia i epidemiologia el van portar a estudiar els mecanismes i substàncies que intervenien en la defensa dels organismes davant els agents nocius. Es a dir, la immunologia. En contrast amb el concepte clàssic de Pasteur i el químic de Buchner i Mechnikoff, Turró equipararia la immunitat a un fenomen fisiològic: la nutrició.

Degut a la seva personalitat intuïtiva i autodidacta va assolir grans fites –tot i no tenir cap titulació oficialment conclosa- en la recerca científica en àrees com la biologia, fisiologia, psicologia o filosofia. Però també dins la veterinària de la qual va exercir professionalment.

La seva relació amb els científics espanyols del moment va ser considerable. Personalitats com Gregorio Marañón, Duran i Reynals, Pi i Sunyer ,entre d’altres, hi van mantenir una copiosa correspondència. Ens trobem a finals del XIX, davant l’esperit reformista de la Generació del 98 en que molts personatges advoquen per un canvi de rumb en la societat espanyola, del qual no s’escapa cap sector. Com no, també  el veterinari.

Va ostentar molts càrrecs i distincions entre les quals destaquem: Director de la Secció de Bacteriologia del Laboratori de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, president de la Societat de Biologia de Barcelona, director del Laboratori Municipal de Barcelona, president del Col.legi Oficial de Veterinaris de Barcelona.

Ramón Turró i Darder va ser un home de fets. El mètode experimental, compartit per la metodologia científica de Claude Bernard, el va guiar en totes les seves facetes científiques davant les especulació massa sovintejada en la recerca que es practicava en l’època.

Va dirigir la “Revista Veterinaria de España” que havien impulsat els germans Pere i Josep Farreras; i va participar amb moltes publicacions mèdiques i també veterinàries com en la “Revista de Higiene y Sanidad Pecuarias” que dirigia Felix Gordón Ordás amb el que es van professar una mútua admiració.

L’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, el Col·legi Oficial de Veterinaris de Girona i  Col·legi Oficial de Metges de Girona es complauen a convidar-vos a l’acte de reconeixement i reivindicació del DR. RAMON TURRO I DARDER, que se celebrarà a la Sala de Juntes del COMG (C/Albereda 3-5 quart pis) el dia 19 de juny a les 19h i amb el següent ordre del dia:

-         Presentació i justificació acte: Bernat Serdà president COVG

-         Milagros Sáiz Roca, professora del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació, UAB. Presentarà un vídeo sobre la vida i obra de Ramon Turró.

-         Martí Pumarola i Batlle, professor del Departament de Medicina i Cirurgia Animal, UAB: “Ramon Turró i la veterinària”.

-         Perfil mèdic de Ramon Turró pel Dr. Moisès Broggi

La Fundació UdG ha tret la seva programació de cursos d’estiu 2009 i entre ells volem destacar el curs “Medicina i Salut en el món rural: una perspectiva històrica”. Els objectius d’aquest curs son exposar des d’una una visió històrica de l’assistència sanitària entre els segles XVI i XX en el continent europeu. I també demostrar com la medicina rural des de l’Edat Mitjana fins els nostres dies no era tant rudimentària com es podria pensar.

Principalment per nosaltres els veterinaris volem destacar les comunicacions de:

- Carmel Ferragud. Universitat de València. “Medicina medieval a la Corona d’ Aragó”.

- Martí Pumarola. Universitat Autònoma de Barcelona. Evolució històrica de la veterinària en la llarga durada.

- Joaquim M. Puigvert. Universitat de Girona. De manescals a veterinaris en el pas del segle XIX al segle XX. L’exemple de Catalunya.

Aquest curs es farà a Sant Feliu de Guíxols, seu de la Catedra Universitària de Medicina i Salut Rural, els dies 10 i 11 de juliol del 2009. Per mes informació consulteu el seu programa.

En nostre benvolgut Jaume Camps, membre de l'ACHV i destacat investigador en la història de la veterinària com deiem fa uns posts enrera ens ha enviat un petit article dedicat als gossos en l'Antic Egipte.  Ens remet a tres exemples de gossos com a representacions artístiques exposats al Museu del Caire i tots tres de diferents dinasties. Cal tenir en compte que no hem de confondre el xacal - que surt sovint representat com el deu Anubis a les tombes dels faraons - amb les races de gossos que ja es consideraven plenament en els imperis egipcis. En la primera part ens detalla la troballa del disc de caça de Hemaka on el gos representat sembla ser de la raça Basenji. En el segona part ens comenta la decoració del fris de Nefermaat amb una raça semblant a l'anterior i que podria ser un parent llunyà del podenc. Finalment en l'estela funeraria de Dedusobek es troba representat un gos en miniatura. Interessant article que convida a seguir investigant.

L'article del Jaume Camps el podeu llegir en aquest blog:

Imágenes de perros, de hace 48, 45, y 38 siglos: Tres ejemplos poco conocidos del antiguo Egipto.
/ Jaume Camps Rabadà (2009)