Historia Veterinaria

El nostre company Jaume Camps torna a fer de “les seves” i ens sorprèn novament amb un article sobre Darwin i la seva relació amb els gossos. Basant-se en l’edició de la seva obra magna “L’origen de les especies” (Edició Serbal 1994) amb traducció de Joandomenec Ros i introducció de Richard E Leakey, ens fa uns comentaris sobre com tracta aquest científic l’evolució, les races i diferents aspectes actuals dels gossos.

Hi podreu trobar comentaris sobre la relació entre la variabilitat genètica i morfologia corporal, la domesticació i races com a fruit de la barreja genètica, la millora de les races amb el creuament de domèstiques i salvatges, l’ètica de creuar i millorar races amb majors aptituds i deixar de banda les menys aptes, la lluita entre membres d’una mateixa espècie per la supervivència, el control efectuat pels agents naturals en la dinàmica de les poblacions amb les relacions entre vectors i inoculadors potencials, i la transmissió dels instints per selecció genètica no per transmissió ascendents-descendents,

Finalment en Jaume planteja la hipòtesi de que la selecció de races especials per una tasca determinada com la caça, possiblement va ocórrer al segle X, juntament amb la introducció de la  ballesta i, simultàniament en diversos regnes de la Península Ibèrica.

Seguirem gaudint de les aportacions fetes pel Jaume Camps. Un dels pocs veterinaris que s’il.lusionen i es preocupen per la recerca històrica.

Podeu consultar aquesta contribució a:

CAMPS i RABADÀ, Jaume .- Lo que Darwin dijo del perro: comentarios a las citas sobre perros de hace ya mas de 150 años en el libro "El Origen de las Especies" .- (treball no publicat cedit per l’autor)

La Secció Nature de la Public Broadcasting Service (PBS) ha promogut la sèrie amb el titol "Dogs that Changed the World" en la qual explica l'evolució del llop i la seva domesticació en gos. Una història que podriem considerar èpica ja que va canviar les societats tal i com les coneixem avui dia, alhora que l'espècie canina modificava substancialment les seves pautes de comportament i trets diferencials.

La noticia ha saltat fa poc i l’hem pogut llegir a “El Publico” fa un parell de dies. Es tracta de la nova datació que s’ha fet sobre la domesticació del gos. L’origen: Xina, al sud del Yangtze, el temps: 16.000 anys enrera, després d’una anàlisi de ADN mitocondrial. Un equip comandat per l’investigador Peter Savolainen del Stockholm Institut of Technology ha difós aquesta hipòtesi basada en les seves darreres investigacions en la revista Molecular Biology and Evolution del Setembre del 2009.

Segons la teoria de l’investigador suec els gossos domèstics van sorgir de la domesticació d’un grup molt divers de llops i amb un origen únic al sud del riu Yangtze. L’estudi explica que s’ha analitzat el genoma de 169 gossos que van viure en el període del Món Antic per obtenir la màxima resolució filogenètica i diversitat. Les anàlisis estimen que els gossos comparteixen una població genètica de 10 grans haplogrups, compartint la major diversitat dels mateixos al Sud-est d’Asia vora el Yangtze. Només 4 d’aquests haplogrups son d’origen específicament europeu. L’anàlisi seqüencial dels haplotips indiquen un marge històric de 5.400 a 16.300 anys en almenys 51 llops fundadors. Estudis osteològics d’aquests individus confirmen aquesta periodicitat. Es pensa que aquesta xifra pot indicar una gran variabilitat de fonts com a base de la domesticació canina de la zona. El lloc i el període coincidirien amb l’inici de la sedentarització de les poblacions humanes i amb l’inici de l’agricultura de l’arròs a la Xina.

El fet de que hi haguessin tants llops domesticats simultàniament en un “breu” període de temps implica considerar la importància que van jugar en la configuració de les societats humanes tal com les coneixem avui dia. Entre les conclusions que destaca Savolainen ressaltem que a diferència dels gossos domèstics europeus utilitzats per a tasques de pastor i guarda, podrien haver estat criats per utilitzar-los com a aliment dels propis humans.

No es però un estudi que hagi gaudit d’ampli consens en la comunitat científica. Molts el critiquen o qüestionen directament. El  Dr. Adam Boyko del Department of Biological Statistics and Computational Biology de la Cornell University esta liderant un projecte de diversitat genètica en el gos que pretén trobar un origen diferent a la domesticació canina en el que s’exclourà als gossos de raça euroasiàtics i es centrarà en els de carrer africans. Les primeres estimacions permeten considerar que les poblacions de Egipte, Uganda i Namibia son tant genèticament diverses com les poblacions euroasiàtiques. Però aquest plantejament trenca amb la teoria de que els gossos actuals provinguin dels llops asiàtics perquè no hi ha Canis Lups llops a Africa (el llop etiòpic no es un avantpassat del gos domèstic). El realment cert es que si els gossos actuals tenen origen euroasiàtic, els africans també tenen aquest origen, però no queda clara la diversitat genètica d’ambdues poblacions.

El biòleg Carles Vilà de l’Estación Biologica de Doñana – CSIC qüestionava així mateix que hi ha altres estudis que demostren que la domesticació dels gossos es produeix al menys 20.000 anys abans de la nostra era i que a Europa existeixen restes tant antics com poden trobar-se a altres punts d’Asia, refutant la hipòtesi de Savolainen. Una idea que seria reforçada amb altres evidències existents, com la que ens informen del “Gos Goyet” a Bèlgica durant el període Aurinyacià (35.000 aC) ....

Pel que sembla doncs seguirem amb el debat sobre l’origen de la domesticació del gos seguirà vigent durant força temps. Esperarem noves troballes.

Podeu llegir el treball orignal de l'autor a:

mtDNA Data Indicates a Single Origin for Dogs South of Yangtze River, less than 16,300 Years Ago, from Numerous Wolves / Peter Savolainen (et al).- Molecular Biology and Evolution (MBE) Advance Access published online on September 1, 2009