Historia Veterinaria

Des de BibliOdissey hem trobat la noticia d'un article sobre François Nicolas Martinet i la seva obra digitalitzada a través de la Smithosian Institution Libraries. Aquest personatge va ser un il.lustrador francès del segle XVIII. Nascut el 1731, deixeble de la Il.lustració, es forjà inicialment com a enginyer i, possiblement, va exercir com a dibuixant com a treball secundari. No obstant, aquesta darrera faceta el va fer destacar per sobre de tot i aviat s’especialitzà en la pintura i dibuix. Es curiós que malgrat la qualitat de les seves pintures fes molt mes treball dedicat a altres autors que per ell mateix. La seva època daurada, en quant a activitat artística, compren la dècada del 1780 fins 1790 aproximadament.

Cal tenir en compte que durant el 1700 els il.lustradors i gravadors que treballaven per decorar llibres sobre ocells eren considerats com uns artistes a part dels pintors que feien pintures amb els ocells com a protagonistes. Inicialment, la pintura d’ocells i animals tenia mes un objectiu classificatori i identificador de les espècies que el fet de lograr una bella factura artística. La pintura era en blanc i negre i el color es podia fer a ma a posteriori, la qual cosa encaria molt el producte final que només era assequible per les classes benestants. Amb tot, els llibres d’història natural pintats a ma cada cop van ser mes populars a finals d’aquest centúria, venudes inclús en carrers i exhibides en “tertúlies de cafè”

Martinet aviat va destacar en la seva pintura pel fet de que donava realisme als seus gravats amb unes proporcions adequades de les figures i que eren molt sol.licitades pels ornitòlegs del moment. Aquests demanaven als artistes com Martinet la qualitat d’oferir imatges d’uns “models” que estan sempre en moviment i dels quals no se’n tenia referències explícites amb anterioritat. Aquestes eren còpies poc logrades de llibres anteriors o fetes en base a exemplars dissecats que atorgaven poc realisme a la peça.

La popularitat i reconeixement que François Nicolas Martinet cada vegada més rebia per al seu talent com a artista ornitològic es poden veure a través de la seva contribució d'il·lustracions per a alguns dels llibres d'ornitologia més influents dels anys 1700. Martinet té vincles amb alguns dels contribuents essencials al desenvolupament d'ornitologia com a disciplina científica, il·lustrant llibres per John Ray, Mathurin Brisson, i Georges Louis Leclerc, comte de Buffon.

El 1767 François Salèrne publicava una versió revisada i ampliada de “Synopsis Methodica Avium & Piscium” (Londres: Gulielmi Innys, 1713) de de John Ray sota el títol “L'Histoire Naturelle, Eclaircie dans Une de ses Parties Principales, l'Ornithologie qui Traite des Oiseaux de Terre, de Mer et de Rivière, tant de Nos Climates que des Pays Étrangers”. A Martinet el van contractar per dibuixar i gravar trenta-una plaques que incorporen 100 figures. J. Ray (1627-1705), amb el seu contemporani Francis Willughby (1635-1672), havia revolucionat taxonomia ornitològica i sistemàtica organitzant un esquema de classificació d’espècies basat en les característiques físiques del seu cos, cap i peus. Ray havia intentat proporcionar il·lustracions originals que descrivissin els ocells sense cap adorn o distorsió, però no tenia sempre èxit a causa de la manca dels artistes i els gravadors de familiaritat amb ocells. Les il·lustracions de Martinet representen una millora en aquesta faceta

Mathurin Jacques Brisson (1723-1806) era contractat pel naturalista francès René Antoine Ferchauld de Réaumur (1683-1757) el 1749 per preocupar-se per a la recollida privada d’espècies d'història natural a tot el món. Reamur, aconsegui una de les col.leccions mes importants d’ornitologia a França, que era el mateix que dir de tot occident en aquesta època. Es l'època dels Cabinets de Curiosités que emmagatzemen tota mena d'objectes especialement de història natural. Inspirat per Carl Von Linné (conegut principalment com a Linnaeus) i el seu sistema nou de classificació a “Systema Naturae” (publicat inicialment el 1735, amb la 10a edició clàssica en 1758-59), Brisson va començar per organitzar la recollida. Però aviat es va adonar que l’enfocament de Linnaeus era insuficient i no permetia incloure noves espècies. Per això va desenvolupar el seu propi sistema de classificació de vint-i-sis ordres, 115 gèneres, i més de 1300 espècies. Seixanta-cinc dels seus gèneres eren completament nous (tot però un encara científicament reconeixia avui), com era|estava 320 de la seva espècie. L’objectiu de Brisson era retratar l’aspecte físic extern dels ocells, incloent descripcions llargues i detallades en l’obra que publicaria sota el títol “Ornithologie” en sis volums en 1760 amb 261 plaques dibuixades i gravades per Martinet. Moltes de les plaques descriuen un ocell senzill, però poden mostrar a unes quantes formes d'una espècie o combinacions d'espècies representant unes 500 figures en total. Els ocells s'il·lustren en una branca o altre lloc mínim però apropiat, dins d'un marc simple; les figures estan gravades amb tècnica no pensada per ser pintada després d’imprimir les pàgines.

Desafortunadament, el llibre no es va acceptar be al confondre als especialistes de l’època amb llargues nomenclatures i descripcions que el van fer perdre categoria davant el mètode de Linneaus. Réaumur moria el 1757 i la seva tasca seria recollida pel Gabinet du Roi del Jardin du Roi, que mes tard seria el Jardins des Plantes de Paris i posteriorment Museum National d'Histoire Naturelle . Buffon, cap del Gabinet s’havia enemistat amb Brisson i el “desterraria” a la Universitat de Navarre com a professor de física, sense exercir mai mes l’ornitologia. Martinet, en canvi seguiria en la feina d’il.lustrador d’ocells.

Malgrat tot la tasca ingent de Réaumur a les recollides reials d’espècies van crear una de les col.leccions més grans d'ocells al món, atorgant així al Comte de Buffon (1707-1788), que servia als Jardin des Plantes du Roi (cap dels jardins botànics reials) com Intendent sota Louis XV, amb espècimens d'aproximadament 800 espècies. Des d'aquesta posició Buffon, un dels gegants de la Il.lustració, emprenia un projecte de no solament descriure i classificar completament les col.leccions reials sinó el d’explicar la història natural del món. La seva “Histoire Naturelle, et Générale Particulière”, començat el 1749, és un treball ingent, clàssic en la història de les ciències naturals. En els volums de zoologia, desafortunadament, la pertinència del treball de ciència moderna és severament restringida pel fet que Buffon es negava a adoptar el seu contemporani Linnaeus que servia per aclarir designacions d'espècie i facilitar comunicació científica. Optava en canvi per utilitzar un nom comú de paraula única - en francès, i sovint un de la seva pròpia invenció quan no existia per a espècie exòtica. Així la contribució essencial de Buffon a l’ornitologia no consisteix en la identificació d’espècies noves sinó mes aviat en la descripció dels ocells i la seva vinculació amb el medi natural.

Buffon treballava conjuntament amb l'ajuda de molts col·legues tant en les col.leccions reials com des de cercles científics francesos. La part més gran dels volums que constituïen l'Histoire Naturelle des Oiseaux, per exemple, eren escrits per Philibert Guéneau de Montbeillard i l'Abbé Gabriel Leopold Charles Aimé Bexon. Buffon també va comptar amb l'ajuda remarcable de Louis-Jean-Marie Daubenton (1716-1800), un científic altament respectat i anatomista que treballava sota Buffon com guardià i “demostrateur” del Jardi d'Histoire Naturelle du Roi (cap de les recollides d’espècies d’història natural). Buffon moria el 1788 havent produït trenta-sis volums de l'Histoire Naturelle, però la seva obra seria continuada pels seus col·legues i successors, creixent a quaranta-quatre volums i completant-se el 1805.

El 1760, Daubenton al veure que l’obra de Buffon queia en les vendes,encarregava a Martinet la producció de les plaques de les col.leccions reials i les començava a publicar el 1765 en quaderns (parts o carpetes) de 24 plaques per emissió. Aquestes plaques van ser enviades a publicacions contemporànies i van ser recollides inclús per Linnaeus sota el títol de “Miscel.lànies”.Els primers quatre quaderns (96 plaques) constaven principalment d'ocells però incloïen també 35 figures d'unes altres classes d'animals: 28 d'insectes, 3 de rèptils i amfibis, i 4 de coralls. Des del quadern 5 envia, només la il.lustració d’ocells. El 1767, després que el quadern 6 es publiqués, Daubenton i Buffon tenen una discussió sobre el darrer propòsit de les plaques i el primer es retira seguint el projecte Edmé Louis Daubenton (1732-1786). Així, l'Histoire Naturelle des Oiseaux es publicava com volumes16-24 de l’obra (1770-1783) amb 262 plaques en blanc i negre dibuixades per DeSève, i en una edició de paper en foli, lligant amb les plaques pintades de Martinet a mida ( [1770] 1771-1786).

Martinet va il.lustrar també altres obres:

• Denis Diderot and Jean d'Alembert. Encyclopédie. Paris: Braisson, 1768. Martinet contributed twenty-one ornithological illustrations.⁶


• Edmé Billardon-Sauvigny. Histoire Naturelle des Dorades de la Chine. Paris: [s.n.], 1780.


• Benjamin Franklin. Oeuvres de M. Franklin. Paris: Chez Quillau l'ainé, 1773.


• François Nicolas Martinet. L'Histoire et Description de Paris. Paris: [s.n.], 1779-1781.


• François Nicolas Martinet. Adresse Importante Aux Représentans de la Nation Française [Paris: l'Imprimerie de Dumont], 1790.


• Denis Pierre Jean Papillon de La Ferté. Description du Mausolée pour Très-Haute, Très Puissante & Très-Excellente Princesse Marie Josephe Albertine de Saxe, Dauphine de France, fait à Paris dans l'Église de Nôtre-Dame, le 3 Septembre 1767. [Paris]: l'Imprimerie de P.R.C. Ballard, 1767.


• Ibid. Description du Mausolée de Très-Haute ... Princesse, Marie-Charlotte-Sophie-Félicité Leszczynska, Reine de France. [Paris]: l'Imprimerie de P.R.C. Ballard, 1768.

La identificació de conjunts de plaques van permetre al seu fill Alexandre, 25 anys després de la mort de Martinet, editar de nou un petit grup de làmines sota el títol Petit Atlas d'Ornithologie, ou Collection Choisies d'Oiseaux [Paris: A. Martinet, circa 1815], comprenent 150 plaques , junt amb una portada, índexs alfabètics i generals, i unes quantes pàgines introduint la matèria.

El projecte de digitalització de l’obra de gravat de Martinet ,feta per la Smithsonian Institution Libraries, inclou l’edició conservada al Trinty College amb la incorporació de làmines de 163 (1791) i 174 (1792). Per això es tracta d’una copìa incompleta però única del treball de Martinet. Els gravats d’aquesta obra es dibuixen de forma delicada i es pinten de manera resplandent amb una imatge blava al fons que crea un efecte que segueix la tradició estilística de Martinet; així com la col.locació d’ocells en roques, arbres i promontoris d’herba. Podem concloure que aquest treball constitueix un punt àlgid en la història de la il.lustració ornitològica al descriure una gran quantitat d’aus, paral.lelamentí al seu èxit com a art decoratiu per un públic, pel fet de ric, encara molt “exclusiu”. Martinet es fill d'un temps en que el coneixement començava a obrir-se a la població. I, ja se sap, tots el començaments son especials en ésser recordats.

Sabeu què és el Farreras-Rozman?, Sabeu que ja treballen en la 16ª edició?, Sabeu qui era Farreras en aquesta relació?

El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i el Col•legi de Metges de Barcelona us conviden a l’exposició que han organitzat i que avui s’inaugura a la seu del Col•legi: Una visió polièdrica del Dr. Pere Farreras Valentí ( 1916-1968 )

Es tracta d’una reflexió al voltant d’una història prou recent, plena encara de viaranys per descobrir.

El resultat final de la guerra modificà el panorama mèdic a Catalunya: molts metges, bona part dels professors de la Universitat de Barcelona autònoma, s’exiliaren, foren depurats i sancionats.

En el nou règim la figura del metge Agustí Pedro Pons adquirí una força definitiva i esdevingué el cap de la medicina catalana fins el 1970. Sota el seu magisteri i influència es formaren diverses generacions de metges a Catalunya. Al seu costat, des del 1940, brilla amb llum pròpia el metge Pere Farreras Valentí, d’important nissaga mèdica.

L’aproximació a la figura de Pere Farreras permet plantejar el significat de la medicina interna i el seu procés de consolidació i definitiva fragmentació entre les dècades dels 1940 i 1960.

El prou conegut llibre de “Medicina Interna”, de Von Domarus, Farreras Sampera, Farreras Valentí, Rozman... ens mostra una història complexa, la del llibre i els seus lectors. Una història on tenen lloc els traductors que amplien i adapten els textos, els autors que revisen i acaben escrivint materials del tot originals, el recurs a diferents mitjans de representació visual (quina era la política de préstec d’il•lustracions; objectivitat mecànica vs. subjectivitat de l’artista o com la microfotografia en color no arribava al detall de l’artista; com facilita la modulació del discurs a diferents públics l’ús dels esquemes, les figures i les taules), la creació d’equips de treball (d’una medicina interna omnicomprensiva a la fragmentació de l’especialitat)...

També permet proposar el fenomen de l’organització jerarquitzada dels serveis mèdics hospitalaris a l’Espanya dels anys 1950 i 1960 al voltant dels catedràtics. O també les dificultats intrínseques del règim de professorat universitari.

Com es feia ciència i com es comunicava “the-state-of-the-art” de la medicina d’aquell període resta formulat a partir de la presentació del procés d’edició d’una obra com el Tratado de Patología y Clínica Médicas: com es formaren els equips de treball, quins materials s’utilitzaren, com es produí la recepció de noves formes diagnòstiques i terapèutiques en un context socioeconòmic crític, com es barrejaren les pràctiques mèdiques en institucions públiques i privades, com es modificaren i adaptaren les successives edicions, quines estratègies comercials definí Salvat per conquerir el mercat espanyol i iberoamericà...

L’estudi d’en Farreras també permet abordar un altre tema complex el de les formes de comunicació científica en revistes mèdiques: revistes amb intenció de marcar diferències, amb articles originals; revistes de caràcter comunicatiu, divulgatiu, de transmissió d’informacions, recursos, etc; edicions de revistes estrangeres en castellà. La documentació presentada proposa qüestions com ara quins eren els mecanismes emprats per a publicar en un determinat lloc, quines estratègies de difusió dels treballs es posaven en joc, quines eren les regles no escrites per a disposar d’espais...

La figura de Farreras també permet abordar la creació d’una escola d’hematologia a Barcelona: com es produeix la implantació d’una disciplina amb característiques pròpies, per què parlem d’una escola, què és una escola de treball i què és una escola de recerca en aquell context històric, com es formen els quadres tècnics, els experts, com es modifiquen o creen nous espais que condicionen la forma de fer ciència, qui esdevé coneixedor de determinades tècniques, de noves tecnologies, com afecta tot això la vida del malalt, quin paper juga el malalt en aquesta història, passiu-actiu....

Bona part d’aquestes qüestions i temes de treball tenen un ressò internacional. Els professionals de la medicina espanyola d’aquell període assisteixen a la florida de la medicina anglosaxona i prenen partit. El mirall no desapareix, però minva. Alhora, el món iberoamericà, malgrat l’exili, torna a ser un gran aparador, un gran mercat.

Sabeu que Farreras Valentí fou un excel•lent esportista? I que formà part de l’equip d’hoquei herba que anà a les Olimpíades de Londres de 1948?

Bé, aquests i altres temes apareixen en aquesta exposició a la que esteu cordialment convidats.

L’exposició s’inaugura avui dia 28 de maig a les 19:00h al Col•legi de Metges.
Qui vingui tindrà un llibre de regal sobre la vida i l’obra del metge Pere Farreras Valentí.
L’exposició estarà oberta fins el 17 de desembre de 2008, de dilluns a divendres, amb entrada gratuïta i accés lliure entre les 09.00h i les 21.00h.
Més endavant disposarem d’un lloc web específic. Ja us en informarem.

Bibliografia de Pere Farreras Valentí a les biblioteques universitàries catalanes.

La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i la Societat Catalana d’Història de la Medicina organitzen el
XV Congrés d’Història de la Medicina Catalana tindrà lloc a Berga els dies 13, 14 i 15 de juny de
2008 amb el següent programa que es sintetitza en:

El congrés constarà de quatre blocs temàtics:
- La Medicina al Berguedà i la Catalunya Central.
- Aspectes Sanitaris dels Arxius Parroquials.
- Medicina, Guerra Civil i dictadura.
- Temes lliures

Es podran presentar treballs relacionats amb tot el territori català, donant rellevància als que tractin temes de la Catalunya Central.

Es donaran a conèixer els estralls de la guerra i la postguerra en l’entorn mèdic: professionals, institucions acadèmiques, corporatives, assistencials, sindicals, etc. En aquest repte es tindrà el suport del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.

En l’avinentesa dels 25 anys de la publicació del Diccionari Biogràfic de Metges Catalans, obra dels doctors
Josep M. Calbet i Jacint Corbella, [també a les biblioteques catalanes]s'intentara presentar la nova edició d’aquesta obra, corregida i tan extraordinàriament ampliada, que cal considerar-la nova i no una reedició, ja que passarà de tenir 8.520 entrades, a més de 30.000, i oberta a la continuïtat, amb compromís d’actualitzacions i correccions.

Els congressos d’Història de la Medicina sempre han tingut una vocació territorial i en aquesta ocasió es farà en l’extrem nord de la demarcació barcelonina, al peu del REIAL ACADÈMIA DE MEDICINA DE CATALUNYA
XV CONGRÉS D’HISTÒRIA DE LA MEDICINA CATALANA Carrer del Carme, 47. 08001-BARCELONA
Telèfon: 670.45.10.53 • Fax: 93. 872.38.98 - Per a qualsevol consulta  contacteu amb Dr. Lluís Guerrero i Sala, President del XV Congrés d’Història de la Medicina Catalana.al E-mail: histoberga@ramc.cat.

Entrevista a Moisès Broggi per Mònica Terribas a "La nit al dia" - 03/04/2008

"Moisès Broggi, humanista i cirurgià" cliqueu : http://www.tv3.cat/videos/353879




Entrevista al canal 3cat24 de TV3 (16/03/2008)

"Moisès Broggi: una vida dedicada a la medicina" cliqueu : http://www.3cat24.cat/video/320229/societat/Moises-Broggi-una-vida-dedicada-a-la-medicina

El passat 16 de maig es va homenatjar al Dr Moisès Broggi per part del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona i la Reial Academia de Medicina de Catalunya. Semblaria incialment un de tants homenatges que es fan durant l’any però aquest es especial. Primer perquè l’homenatjat arriba al centenar de primaveres i segón perquè es tracta d’un dels metges que han donat testimoni del seu compromís vers la societat i per una època històrica, la II República, en la qual va participar activament, especialment durant la Guerra Civil.

Broggi va néixer a Barcelona el 1908 i es llicenciava en Medicina vint-i-tres anys mes tard, el 1931, any en que també començava una nova etapa en la història del nostre país: la II Republica Espanyola i l’autonomia amb la Generalitat Republicana. La seva especialitat va ser la cirurgia. Durant l’etapa republicana, amb 27 anys, va poder innaugurar i dirigir el primer servei d’urgències en un hospital públic espanyol. Però va començar la Guerra i el van nomenar metge de les Brigades Internacionals on va tenir ocasió de conèixer Ernest Hemingway, el qui el va identificar en els seus escrits com “el petit i valerós metge”. Alli va idear els quiròfans mòbils, instal.lats en camions que intervenien en el mateix front de guerra.

En acabar la Guerra va poder oferir el seu bagatge professional a paísos com el Regne Unit o França durant la II Guerra Mundial, cosa que pocs metges republicans es podien permetre en aquelles circumstàncies. Amb la dictadura no va poder exercir com a doctor en la sanitat pública però va desenvolupar una reeixida carrera en el camp privat, convertint-se en metge de capçalera de moltes les actuals famílies que han governat directa o indirectament el nostre país: Pujol, Trias, Maragall; o capdavanter en introduir la tècnica de derivació venosa porto-cava com ens recorden des del Bloc de Bellvitge.

Especialment emotiu es el relat que ens fa Mercè Piqueras sobre el discurs d’entrada de Broggi a la Reial Acadèmia de Medicina, en la “nit del 66” i la resposta de Lluis Sayé. Un home que amb una gran lucidesa te veu pròpia al denunciar les desigualtats del món actual o les deficients relacions entre Catalunya i Espanya (audio a Vilaweb). En l’entrevista que li fa Silvia Taulés comenta com el crack del 1929 va posar en entredit el capitalisme i portà a Europa els totalitarismes. «En EEUU llega el New Deal de la mano de Roosevelt, que pretendía terminar con la crisis económica y aumentar el consumo», diu recorrent el context històric mundial en el que s’aprovà el primer Estatut de Núria. Mentrestant, a Europa, «los intelectuales miraban a Rusia con admiración». Tot un exercici de memòria històrica.

Pero a nivell internacional també es conegut per la seva tasca exemplificadora alhora de crear juntament amb metges russos, nord-americans i britànics la primera associació de metges contra les guerres nuclears: Societat Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW), que va ser nobel de la pau el 1989, així com impulsor del primer comitè de bioètica que va funcionar en un hospital català, i actual president honorífic de l’Institut Borja de Bioètica.

Acabem amb una frase seva tot reflexionant com enfrontar-se a la mort en l'entrevista que li fa Jose Martí Gómez referint-se a la mort, No la tem: 'La matèria no ho explica tot, hi ha d'haver quelcom més, tots portem dins quelcom d'aquest principi universal, i això és etern, mai no mor' diu Broggi. Un metge, un home excepcional.

Ara tenim l’ocasió de llegir les seves memòries en dos volums o de nou reeditades per Edicions 62. La història reviu i ens apassiona amb la seva lectura.

Articles i entrevistes al Dr. Broggi

El metge fundador d'urgències del Clínic fa 100 anys / per Àngels Gallardo
El Periodico (20/05/2008)

Conversa amb Moisés Broggi. "La medicina, en la seva funció humanitària, ha contribuit molt a la superpoblació" / Vladimir de Semir
a: Idees : revista de temes contemporanis (2002 ,Num.14)

Moisès Broggi celebra cent anys amb lucidesa / per Teresa Bau (inclou audio)

(Vilaweb 18/05/2008)

Moisès Broggi i Vallès (Wikipèdia)

Any del centenari del Dr. Moises Broggi (Reial Acadèmia Medicina Catalunya)

Felicitats, Dr. Broggi! (Bloc Bellvitge)

Els cent anys de Moisès Broggi (Bloc “La lectora corrent” / Mercè Piqueras)

Los tres sies de Moises al Estatuto / per Sivlia Taulés
Suplement "El Mundo" (Domingo, 18 de Junio de 2006, número 555)

Pensar en el enfermo antes que en la enfermedad / per Ramón Bayés
El Pais (martes 23 de octubre de 2007)

Moisés Broggi. Doctor en sabiduría / José Martí Gómez
Magazine La Vanguadia (18/05/2008)

Moises Broggi (Actualiat Wikio)

l'American Museum of Natural History ha programat una exposició titulada "The Horse" en la que s'exploren diferents aspectes d'aquest mamífer company de l'ésser humà al llarg de gairebé totes les civilitzacions que han marcat la història de la humanitat.

Aquesta exposició no es una projecte qualsevol. Per un costat, tenim una exhibició del mon del cavall per si mateix i en relació a l'home en el que es tracten temes com "Introducció", "Evolució del Cavalls", "Cavalls i Caçadors", "Domesticació del Cavalls", "Naturalesa dels Cavalls", "Com hem condicionat els cavalls i com ens han condicionat a nosaltres", "Futur dels Cavalls", "Epileg" i ens ofereix alhora una visió en vídeo sobre l'exposició. Per l'altre l'AMNH te un programa molt cuidat en les seves exposicions i podem llegir una secció de "Recursos" en que trobarem aspectes tant significatius com: "Vols saber en que treballa un Zooarqueoleg ?"; com l'evolució ens ha condicionat i la importància de la genètica amb "The Quest of the Perfect Tomato" o "Tree of Life".

També podrem buscar artefactes relacionats amb els cavalls en bases de dades pròpies com "African Ethnography Collection", "Asian Ethnography Collection" i la "North American Ethnography Collection".

Amb tot aixó podem trobar una llista seleccionada de fonts d'informació: Llibres sobre cavalls per nens, per adults i informació a internet. A part, els organitzadors de l'exposició han preparat uns recursos específics per mestres i per nens de manera que quan el public visiti l'exposició ja vingui mes preparat per assimilar millor la informació que el museu ens ofereix. Aquesta vinculació i interrelació entre escola i museu mereix un deu !!

Els comissaris de l'exposició son Sandra Olsen (Anthropology, Carnegie Museum of Natural History, Pittsburgh, Pennsylvania) i Ross MacPhee (Division of Vertebrate Zoology, Department of Mammalogy). La primera molt coneguda pels seus treballs específics sobre la historia dels cavalls en relació a l'home al llarg de la història.
The Horse ha estat organitzada pel American Museum of Natural History, New York, en col.laboraciò amb el Abu Dhabi Authority for Culture i Heritage, United Arab Emirates; el Canadian Museum of Civilization, Gatineau-Ottawa; el Field Museum, Chicago; i el San Diego Natural History Museum.
Tingeu en compte que estan a Central Park West amb 79th Street, tot un ambient que ajuda a perdre's-hi durant tot el dia ...

Sembla mentida però es veritat. Els diaris "El Mundo" i "Expansion" ofereixen des de fa temps als seus lectors una col.lecció de llibres nomenada "Grandes Pensadores" que es força interessant, assequible (12,99 €) i amb criteris científics contrastats. Podem estar o no d'acord amb les línies edtiorials d'aquests diaris però les promocions que esta treient darrerament el diari "El Mundo" valen la pena. "Grandes Pensadores" ja fa temps que esta sortint. Inicialment van ser 21 filòsofs i intel.lectuals entre les que destaquen els clàssics Socratres, Plato
Sant Agusti, Sant Tomàs però també figures com Immanuel Kant, Charles Darwin, Sigmund Freud. Degut a l'èxit de la iniciativa aquesta s'ha perllongat amb 15 títols mes entre els quals hem escollit el de Pasteur perque veieu els continguts i plantejament de l'obra.
Tots els volums de la col.lecció consten d'una part de "Vida i obra" en la que es detalla la biografia del personatge objecte d'anàlisi, amb dades i il.lustracions que permeten al lector situar el personatge en el seu context i en les inquietuts vitals del moment. A continuació trobarem una secció nomenada "Pensament" es detallen els elements conceptuals necessaris per assimilar sense gaires dificultats allò que l'autor preten comunicar-nos. Finalment, cada volum consta d'una secció coneguda com "Escrits" amb una selecció de les obres de l'autor traduides per especialistes.

Pel que fa al títol de Pasteur,de l'apartat "Vida i Epoca" n'es rsponsable Diego Gandara i de "Pensament i Obra" l'historiador Françoise Dagognet. La presentació corre a càrrec del catedràtic i eminent historiador de la ciència José Manuel Sánchez Ron.

Son 63 pàgines sobre la seva vida amb documents complementaris com "Pasteur cortesà", "Begudes Alcoholiques", "El Laboratori de Pasteur". A continuació el seu pensament queda recollit fins la pàgina 202, dividida en tres part "Els precursos, doctrines i instruments", "Aplicació i confirmació:la fermentació", "Reinici i ampliació de la controvèrsia: l'origen dels gèrmens". Tot seguit es fa una selecció dels seus escrits, una cronologia i bibliografia sobre l'autor.

Louis Pasteur (1822-1895) representa el màxim representant científic de la França postnapolònica, en la que la industria i la recerca van plegades vers el progrés de la humanitat. Pasteur va ser un científic polifacètic però va destacar per l'estudi dels microorganimes causants de la fermentació, alcoholica, butírica o làctica, tot i demostrant que l'eliminació dels microorganismes anula el procés de fermentació, tècnica coneguda com a procés de pasteurització. Destaca així mateix en la seva teoria de l'existència de gèrmens que li va permetre desenvolupar una vacuna contra la ràbia en els gossos i per l'antrax a les ovelles, que es van aplicar amb èxit en els éssers humans. Juntament amb Robert Koch se'l considera el pare de l'actual Microbiologia

Dins aquesta segona fornada de títols podreu trobar personatges com Einstein, Ramon y Cajal, Newton, Von Humboldt, Galileo-Galilei, Lavoisier, Kepler, Copèrnic, Pierre i Marie Curie ... En fi, altament recomanable per tenir un compendi dels grans pensadors, científics o no que han configurat la cultura i l'evolució científica d'Occident.

El Dr John van Wyhe, Director de The Complete Work of Charles Darwin Online. University of Cambridge, ens envia la informació sobre la creació del portal dedicat a la vida i obra de Charles Darwin, fins ara reservat durant dècades només per a investigadors a la Biblioteca Universitària de Cambridge.

Amb aquesta fita es posen a l’abast per primer cop uns 20.000 doucuments i gairebé 90.000 imatges electròniques com mai s’havia fet amb Charles Darwin, científic cabdal en la història de la humanitat. Aquest àmpli arxiu de documents variats inclou el primer esborrany sobre la seva teoria de l’evolució, el bitllets i notes per viatjar amb el Beagle i, el llibre de cuina d’Emma Darwin, entre d’altres curiositats.

Darwin Online ha estat finançat pel Consell d'Investigació d'Arts i Humanitats i es basa en la tasca feta per la University of Cambridge's Centre for Research in the Arts, Social Sciences and Humanities (CRASSH), i amb el recolzament del Charles Darwin Trust entre d'altres instititucions.

Podeu també consultar Bibliografia sobre Darwin a les Bibliioteques Universitàries Catalanes

El proper dimarts 20 de maig presentarem el nou volum Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, de Lluís Alcanyís, de la col·lecció Els Nostres Clàssics i en edició crítica de Jon Arrizabalaga.

El Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència del metge convers Lluís Alcanyís (Xàtiva, c. 1440 - València, 1506), imprès a València vers el 1490, és, entre les obres redactades originàriament en català i sortides de les premses de la Corona d’Aragó a la darreria del segle XV, el més primerenc dels textos mèdics i el cinquè més antic dins el conjunt de títols científics. Aquest tractat pràctic i d’estil directe constitueix la producció madura d’un dels metges que aleshores gaudia de major prestigi professional a la ciutat de València. Res d’això no privà, però, que el 1504 Alcanyís fos acusat de judaïtzar, apartat de tots els seus càrrecs i processat, com tampoc que, després de més de mil dies a les presons de la Inquisició, fos cremat viu en un acte de fe que tingué lloc a València el 25 de novembre de 1506 i que havia estat precedit per l’ajusticiament, catorze mesos abans, de la seva dona Elionor, acusada de càrrecs semblants pel Sant Ofici.

A presentació hi participaran Jon Arrizabalaga, curador del volum, Oriol Junqueras, historiador, Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, i Joan Santanach, coordinador de l’Editorial Barcino. L’acte tindrà lloc a les 19 h a la sala d’actes de la Residència d’Investigadors del CSIC-Generalitat de Catalunya, al carrer Hospital, 64, de Barcelona.


Versió en línia de la seva obra a Wikisource

Bibliografia sobre Lluis Alcanyís i la seva època

- Lluís Alcanyís, 500 anys : Xàtiva, ¿1440?-València, 1506 ; textos de Agustí Ventura i Conejero ... [et al.] ; transcripció de Antoni Ferrando i Francès, Manuel Sanchis Guarner, Enric Miquel Prats i Benavent.- Ed. facsímil.- Xàtiva : Ulleye, 2006.- 115 p. (Una Ullada a la història).- Inclou reproducció facsímil i transcripció de: Trobes en lahors de la Verge Maria, València: [s.n.], 1474 [i].-Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, València : Nicolas Spindeler, 1490 .- Textos en català i llatí.- ISBN: 978-84-930828-5-7 .-ISBN: 84-930828-5-6
- Asensi i Botet, Francesc .- Lluís Alcanyís: poeta, metge, mestre i víctima ; discurs de recepció de Francesc Asensi i Botet com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques, llegit el dia 21 de desembre de 1998.- Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Secció de Ciències Biològiques, 1998.- 27 p. : il. ; 24 cm.- ISBN: 84-7283-422-0

- Daniel Benito Goerlich
A la memòria de Lluís Alcanyís: en el V centenari de la seua eixida d'aquest món

- Metges, cirurgians, barbers i apotecaris: l'assistència médica a la València baixmedieval
Carmel Ferragud i Domingo

Ambdós articles a:
Mètode: Revista de difusió de la investigació de la Universitat de Valencia, ISSN 1133-3987, Nº. 53, 2007
(Exemplar dedicado a: Cartografia) , pags. 48-57

Una nova edició de la famosa Encyclopédie ha sortit en format digital i en línia: "L'Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers" pel gaudi de tots els investigadors i aficionats a la cultura. Aquest va ser el primer compendi de tots els coneixements científics, artístics i tècnics publicada a França a la segona meitat del XVIII. Va ser dirigida per Denis Diderot i Jean d’Alembert, i es considera com el màxim exponent del moviment de la Il.lustració a l'exposar les seves idees sense cap complexe.

Altres versions digitals de l'Encyclopédie:

- Encylopedie a Bilioteca Digital Francesa "Gallica"

- Wlkimedia Commons - Encyclopedie

Articles

- Sanz, Victor.- Articulación de los Saberes en la "Enciclopedia" .- Anuario Filosófico, 2000 (33), 859-887 [document a text complet]

3. LA ILUSTRACIÓN FRANCESA
3.1. LA ENCICLOPEDIA: DIDEROT (1713-1784) Y D’ALEMBERT (1717-1783) (Cfr. ABBAGNANO, Nicolás: Historia de la filosofía II, 363-368) Historia de la Filosofía Moderna 2: La Ilustración y Kant. Curso 2º de Filosofía. Profesor Jesús J. Nebreda [document a text complet]

Amb cert retard ens ha arribat la informació de la presentació del nou llibre Ciència i compromís social. Élisée Reclus (1830-1905) i la Geografia de la llibertat (podeu descarregar-vos l'obra en zip-pdf dins l'apartat de publicacions). Reclús, juntament amb Kropotkin, van definir les línies generals d'una aproximació anarquista a la Geografia que ha tingut una gran influència fins avui dia. El llibre conté textos de les conferències pronunciades per diferents especialistes en la matèria el novembre del

2005 en motiu del doble centenari de la mort del geògraf francès i de la publicació de la seva enciclopèdica El hombre y la tierra. Un cicle organitzat por la Residencia de Investigadores-CSIC-Generalitat, la Institució Milá i Fontanals, la Societat Catalana de Geografía (Institut d’Estudis Catalans) i l'Ateneu Enciclopèdic Popular. La presentació va tenir lloc en el marc incomparable de la Biblioteca Pública Arús (Passeig de Sant Joan 26, Barcelona) el passat 10 d'abril

Bibliografia sobre Elisee Reclús

Bibliografia de Elisee Reclús

Webs

- Elisée Reclus 1830 -1905

- Commémoration du Centenaire de la mort d'Elisée Reclus du 9 au 11 décembre 2005

- RECLUS, Élisée (1830-1905). Géographe

- Elisée Reclus ou la passion du monde - notes de lecture

Articles

La visión de España en la obra de Élisée Reclus: imagen geográfica y proyección política y cultural
Autores: Jacobo García Alvarez, Nicolás Ortega Cantero
Ería: Revista cuatrimestral de geografía, ISSN 0211-0563, Nº 69, 2006 , pags. 35-56 [document a text complet]

Elisée Reclus (1830-1905) : un geògraf francès i un anarquista / Dunbar, Gary S.
Documents d'anàlisi geogràfica, N. 7 (1985) p. 141-148 [document a text complet]

L’homme et la terre. Las relaciones hombre-medio en el pensamiento de Elisée Reclus (1830-1905)
Pere Ribas Rabassa (Universitat Autònoma de Barcelona). Dossier 2003 [document a text complet]

El primer banquet documentat de Catalunya es va celebrar fa 2.400 anys , aixi ens informen els editors del llibre publicat per la British Archaeological Society i que presentarà l’Associació Catalana de Bioarqueologia amb el títol "Prácticas alimentarias en el mundo ibérico: el ejemplo de la fosa FS 362 de Mas Castellar de Pontós (Empordà-España)". La trobada tindrà lloc a Fontana d’Or, carrer Ciutadans, Girona el 16 de maig a 2/4 de 8 del vespre. Intervindran en l’acte:Josep Maria Nolla, catedràtic de la Universitat de Girona, Jaume Fàbrega, especialista en gastronomia i alimentació, Enriqueta Pons, codirectora del llibre i Lluís Garcia, codirector del llibre. Aquesta es l'excusa per conèixer dades sobre el jaciment ibèric de Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà) on s’han localitzat les restes d’aquesta celebració col·lectiva.

El llibre recull l’estudi de les restes més antigues que es coneixen a Catalunya d’un banquet. L’obra, editada a Oxford (Regne Unit) dins dels prestigiosos British Archaeological Reports, recull les aportacions de 18 arqueòlegs i especialistes, que han estudiat les restes vegetals i animals, els recipients ceràmics i les peces metàl·liques trobades al jaciment ibèric de Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà).

Aquest jaciment controlava fa més de 2.000 anys la producció de cereals del territori alt-empordanès i emporità. El gra s’emmagatzemava allà per transportar-lo a Empúries, des d’on s’exportava cap a Marsella i altres ports. També s’hi duia a terme una activitat siderúrgica remarcable.

El banquet estava relacionat probablement amb el gremi dels ferrers i durant la celebració es van consumir 1 bou, 3 porcs, 1 cabra, 1 corder, 1 xai, 1 conill, 11 gallines, 11 tudons, 1 perdiu, 1 ànec i alguns peixos: boga, mabre, dorada, pagre, dèntol, salpa, anguila, sorell, mújol, verat, barb. A més hem trobat restes d’ordi, de blat, de mill, de panís i d’altres vegetals. Les restes de tenalles grans, copes, càntirs i altres recipients documenten igualment un important consum de begudes.

El llibre, dirigit per Enriqueta Pons i Lluís Garcia, també fa un repàs del coneixement històric sobre els banquets i sobre l’alimentació ibèrica, i segons Michel Py, director de recerca del CNRS, “quedarà com un referent que, a més, ofereix una documentació de qualitat singular a la reflexió etnoarqueològica sobre les societats de la protohistòria”.

Es convoca el XXXIX Premi Uriach d'Història de la Medicina a càrrec de la Fundació Uriach. Aquest premi és d'àmbit internacional i s'adjudicarà al millor estudi que a judici del jurat investigui i analitzi un tema d'història de les ciències de la salut. Les bases del premi son:

1. El premi esta dotat de 1.500 € podent optar a ell els historiadors de qualsevol país


2. Les monografies que optin al premi hauran de ser inèdites, no poden optar al premi les obres que hagin estat publicades total o parcialment, així com aquelles presentades a altres concursos


3. Els treballs es presentaran en format electrònic juntament amb una còpia impresa amb interlineat doble i un màxim de 70.000 caràcters amb espais, incloent bibliografia o referències documentals, a mes de la iconografia corresponent


4. Els originals, redactats en llengua castellana, seran remesos a la Fundació fins el dia 15 d'Octubre de 2008 sota el sistema de lema i plica, sense signatura de l'autor o autors, la identificació del qual haurà de figurar en sobre tancat a la vegada identificat amb el mateix lema del treball original


5. La decisió del jurat serà inapelable i es farà pública durant el mes de gener del 2009, podent atorgar-se un accèsit en el cas que el jurat així ho determini


6. La/les monografies premiades quedaran en propietat de la Fundació Uriach , i en el cas de que el jurat així ho estimés podran publicar-les a la revsita "Medicina e Historia" pel que demanarà als seus autors les correccions oportunes perque es pugui adaptar el text a les característique d'aquesta publicació.


7. Després de l'adjudicació del premi, el secretari del jurat procedirà a l'apertura de la plica corresponent al guanyador i, en el seu cas, a l'accèsit, procedint a la destrucció dels originals


8. La participació en el concurs implica l'acceptació total de les bases d'aquesta convocatòria

El passat 14 d’abril es celebrava l’adveniment de la II República, d’això fa ja 77 anys, però l’esperit dels ciutadans que a finals dels anys 20 del segle passat van decidir fer un canvi de règim i apostar per una democràcia republicana i parlamentària segueix viu en la memòria de tots. Si d’una cosa podem estar segurs són les grans perspectives que s’obrien per tots els espanyols i també a Catalunya amb la instauració del nou règim. La República va obrir moltes portes i va sembrar un bri d’esperança en una Espanya que estava reclosa en el llast de la història. La cultura i la capacitació van ser una de les línies prioritàries que la democràcia republicana va impregnar en la nostra societat. I, per això, molts professionals, entre ells els de la salut, van tenir un gran protagonisme en promoure la seva tasca i incidir en el progrés científic i social del país.

D’acord amb Barona-Bernabeu/Mestre durant els primers vint anys del segle XX les reformes sanitàries anaven adreçades principalment a la prevenció i la lluita epidemiològica i malalties infeccioses, tot i posant èmfasi amb altres problemes de salut d’acord amb la medicina social que estaven defensant els experts de les organitzacions internacionals tals com l’Organització d’Higiene de la Societat de Nacions. Els exemples del tractament de la tuberculosi, paludisme, malalties venèries, i els accidents laborals, dispensaris i salut materno-infantil son els mes simptomàtics. Barona, juntament amb altres autors, fa en la monografia "Ciencia, salud pública y exlilio (España 1875-1939)" una profunda revisió sobre l'impacte de la Guerra Civil en l'ambit científic i la repercusió que va tenir l'exili dels científics republicans. Es comenta l'exili dels veterinaris Manuel Medina Garcia (Mexico) i Pedro Couceiro (Uruguay). També una contribució sobre els col.laboradors de la revsita "Ciencia" Pi Sunyer, G. Grande-Covian, José Andrés Oteyza ... i els homenatjats com Ramón Turro.

La sanitat perifèrica va rebre també un impuls important amb les Brigadas Sanitarias Provinciales, plantejant-se un model sanitari provincial entorn als Institutos Provinciales de Higiene, formats per seccions d’epidemiologia i desinfecció, clínica, anàlisi químic i higiènic i vacunacions. Els inspectors provincials que els dirigien van jugar un paper clau en la tasca assistencial i preventiva durant la II República i servirien d’eix fonamental de la sanitat republicana. Aquesta, al començament de la República era considerada pels professionals com a molt deficient i per aixo es plantejaven la “socialización de la medicina curativa y la asistencia mediante un seguro obligatorio de enfermedad”.

Per la seva part, J Castellanos coordina el llibre que la Sociedad Española de Historia de la Medicina ha publicat en motiu del X Congreso Nacional (1996) centrat en les ciencies de la salut a Espanya durant el segle XX amb diferents contribucions centrades en la II República: "Actuaciones sanitarias frente a intereses economicos: El caso de la "Fiebre de Malta" (brucelosis) durante la II República"/ Ma Jose Ruiz Somavilla, Isabel Jimenez Lucena; "La intervencion del estado en los servicios sanitarios: las expectativas de las fuerzas sociales durante la II República" / Isabel Jimenez Lucena; "Los profesionales de la medicina y el centralismo sanitario durante la Segunda República" / Isabel Jimenez Lucena; "La Consejeria de Sanidad en el Gobierno de la Generalidad Republicana en Cataluña (1931-1939)" / J. Corbella Corbella,M. Camps Surroca, M. Escude Aixela, entre altres ponències

F. Cid ens aporta en una gran publicació l'estat de la medicina catalana durant la II República i, especialment, durant la Guerra Civil. Comença amb el capítol "Nivell mèdic en els centres catalans a les envistes de la dècada dels trenta" en unes pàgines que ens dona l'estat de la qüestió de la medicina catalana de principis de segle de gran utilitat per tots els estudiosos de la història sanitària del XX. Continua amb les primeres mesures sanitàries a l'inici de la Guerra Civil i durant el seu desenvolupament, les aportacions que destacats metges van fer en el tractament de les patologies provocades per la Guerra, amb les transfusions de sang per Francesc Duran Jordà, el guariment de fractures per part del Dr. Josep Trueta i els tractaments psicoteràpics del Dr. Emili Mira. En fi,una obra remarcable de gran densitat i continguts amb el segell de la Fundació Uriach. Moral Torres també ens recorda els avenços pel que fa a la cirguia de guerra amb tècniques recongudes i aplicades internacionalment ja amb la II Guerra Mundial com el conegut “Mètode Espanyol” (tècnica de Friederich mes cura oclusiva) desenvolupat exitosament pel Dr. Trueta.

Carles Hervàs ens orienta amb la seva tesi sobre l’assistència sanitaria i social dels ciutadans de Catalunya per part dels governs amb capacitat autònoma des de les realitzacions de la Mancomunitat fins a les activitats dels consellers responsables de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat Republicana.
El període de la Guerra Civil es divideix en tres etapes cronològiques. La primera comprèn des de l’inici de l’aixecament el juliol del 36 fins al mes d’octubre del mateix any, amb l’estudi principal del paper del Comitè Sanitari de Milícies Antifeixistes i la resposta de la Conselleria de Sanitat davant del “nou ordre”. La segona s’estén des de l’octubre de 1936 fins als mes de maig de 1937, data que marca la fi de l’hegemonia
anarquista i també l’actuació del metge Fèlix Marti Ibáñez, Director general del Departament, i el paper del Consell de Sanitat de Guerra. La tercera etapa recull la darrera fase de la guerra a Catalunya, fins el mes de gener de 1939 amb els problemes dels bombardeigs, dels refugiats, de la manca de queviures i de l’empitjorament de les condicions higièniques i sanitàries de la població com a teló de fons. La xarxa d’Hospitals de Sang evoluciona alhora amb l’evolució de la guerra i la militarització de la sanitat. Tinguem en compte que en arribar la Guerra Civil, molts metges d’altres contrades van arribar al nostre país “animados por los ideales de la profesión médica, en otros por la pertenencia a partidos políticos afines a la causa republicana, y la mayoria por pertencer a una raza, la judia, que en aquellos años era perseguida hasta el exterminio por los regímenes que en Europa sustentaban las ideas políticas de los militares sublevados y sus partidarios” (Guerra-F)

F. Giral fa un repàs a les diferents disciplines científiques des d'un punt de vista de les fites logrades amb la II República i també en l'exili. Ens interessa destacar el capitol dedicat a "Medicina Veterinaria y Zootecnia" en que glosa especialment la figura de Gordón Ordàs i la trascendència del seu llegat.

Pel que fa concretament a Veterinària cal dir que encara queda molt per estudiar. Com va reaccionar el col.lectiu veterinari davant les ànsies renovadores que portà la II República ?, Quines reformes es va portar a terme ?, Com es va organtizar el sector dins les incipients autonomies de l’Estat Espanyol ?, Quin paper van jugar els veterinaris militars i no militars al llarg de la Guerra Civil ?, Molts interrogants i encara poques respostes. La bibliografia consultada nomes ens acerta a descobrir algunes personalitats de l’època com Félix Gordón Ordas (bibliografia sobre Gordón i de Gordón) que simbolitza una mica les ànsies de renovació de la veterinaria repúblicana i que hi donarem aviat una entrada pròpia; i també alguns dels personatges que es van veure obligats a exiliar-se amb motiu de la seva adscripció política com: José Ma Santiago Luque, Eduardo Gállego Garcia, Moisés Calvo Redondo, Audelino González Villa, Manuel Sobrino Serrano, aixi com el nostre amic Joaquím Gratacós entre molts d’altres (Cordero del Campillo).

Animem des d’aqui a continuar aportant noves dades sobre l’aportació veterinària durant els anys 30 i com van afectar uns fets històrics tant trascendents com la II Republica i la Guerra Civil Espanyola en l’evolució de la professió.

Selecció bibliogràfica:

Barona,Josep L.; Bernabeu-Mestre, Josep (eds.).- Ciencia y sanidad en la Valencia capital de la República ;
València : Publicacions de la Universitat de València, 2007.-(València, capital cultural de la Repúbica. 1937-2007 ; 2).-ISBN: 978-84-370-6916-6

Castellanos Guerrero, Jesús (coord).- La Medicina en el siglo XX : estudios históricos sobre medicina, sociedad y estado.- Málaga : Sociedad Española de Historia de la Medicina,1998.- 764 p.- ISBN: 84-600-9453-7

Cid, Felip .- La Contribució científica catalana a la medicina i cirurgia de guerra : (1936-1939).- Barcelona : Fundació Uriach 1838, DL 1996.- 572 p.- ISBN: 84-87452-25-6 (tela)