Historia Veterinaria

El sumari de “The Thousand Dogs” està estructurat en cinc capítols que retraten la història fotogràfica de la relació gos-home des de 1839 als nostres dies. Els textos son trilingües: anglès-alemany i francès, amb una introducció escrita a cada capítol que retrata l’època i els avenços fotogràfics i, quan es dona el cas, una pinzellada sobre la qüestió canina en el període tractat. També hi ha alguns temes concrets que es desenvolupen: Cap. II: Gossos com herois, Gossos a la Ia GM, Dècades de desenvolupament; Cap. III: Gossos en la depressió (ulls del món), Gossos en la IIa GM; Cap. IV: es retraten les dècades 50’s, 60’s, Vietnam, 70’s. I, finalment en el darrer capítol trobarem un capítol que ens introdueix al futur: “Camí cap a una nova era”.

I - 'Agafant el sol: veient la llum' (1839 a 1890):del retrat al pictoralisme

La darrera meitat del segle XIX el Regne Unit es la gran potència que governa el món. La Reina Victòria conduirà la nació anglesa al cim del poder industrial i colonial. Però també es una reina que dona suport a la fotografia i estima els gossos. Aquesta doble protecció farà que se la conegui com a patrona de la fotografia i de la raça canina. Es una època de descobriments i progressos en tots els odres de la vida. Destaquem aqui però un doble descobriment que canviaria el mon d’aquest art: el 1839 l’artista Louis-Jacques Mande Daguerre i el químic Joseph Nicephore Niepce, ambdós francesos inventarien el procés de fixació de la llum en les imatges “daguerreotype”. Per altra banda l’anglès Fox Talbot faria possible, amb l’ajuda de la llum, la creació de diferents positius a través d’un únic original negatiu. Per primera vegada a la història,una imatge podria ser capturada i vista per molta gent a un cost reduït. Simultàniament, l’estatus del gos va estar marcat per un doble vessant: La domesticació del gos es considerada com una de les mes grans conquestes de l’home en relació al genère animal; però alhora l’explotació que es feia dels mateixos, amb menjar inadequat, treball forçat i jocs, feien que molts morísin molt aviat. En un altre vessant, el gos era símbol de modernitat per l’aristocràcia i la burgesia. El pintor Sir Edwin Landseer, seria un dels mes grans pintors de gossos que retratarien aquesta faceta de gos de “classe”.

(1-2-3): 1- Reina Victòria amb dachsund ...., 2- Gossos Reina Vicòria (pintura) per Edwin Landseer, 3: Wilhelm von Gloeden, 1890

II - 'Abraçant-se a veritats incertes (1890 a 1930): del pictoralisme al modernisme

El nou segle apareix amb noves idees, esperances i plans per una classe mitja que va guanyant posicions gràcies a que la mecanització fa que molta gent arribi a les ciutats. Els avenços mèdics i tecnològics fan que la població guanyi mes confiança en si mateixa i Europa s’expandeix per tot el globus. Però la seguretat ideològica del segle passat canviarà de forma trepidant i formes de pensament radicalment enfrontats condicionaran bona part d’aquest segle que comença. La Primera Guerra Mundial enterra el vella societat europea i una jove generació de deu milions dels seus habitants perden la vida. Es també una època de revolució en les discplines artístiques i humanístiques en general. París es el centre de la civilització occidental, especialment en la cultura i les arts. La música i el lleure encoratgen a una població cada cop mes emmirallada en si mateixa.

(4-5-6): 4: Gos durant la 1a GM, autor desconegut; 5: Jacques Henri-Lartigue, 1923; 6: Roosevelt llegint amb el seu dachshund, 1905, autor desconegut

III - 'Enfrontant-se a les Tempestes (1930 a 1950): del realisme a l’expressionisme

La felicitat i optimisme del període d’entreguerres aviat trobaria el seu punt d’inflexio amb el Crack del 29. Començaria mes d’una dècada de depressió per tot el món, caient els preus dels bens, la producció i les exportacions, i eliminant-se llocs de treball. Van tornar les fams i la població depenent de serveis socials va créixer arreu. Els gossos però segueixen tenint adeptes i son símbols de fermesa i empenta. Però com tot a la vida, algunes persones en surten beneficiades i porten un ritme de vida ple de glamour, bellesa i estil modern i atrevit. Els famosos entren en escena i sovint porten el seu gos en les aparicions públiques i actes socials. Hollywood esta en una època daurada i els gossos apareixen també amb els seus amos. Però Europa aviat torna a entrar en guerra. Molts homes i gossos moriran amb la guerra o a causa de la mateixa. Una guerra devastadora que condicionarà la resta del segle XX i també a les poblacions d’homes i cans.

(7-8-9): 7: Frida Kahlo y sus Xolos, per Lola Alvarez Bravo, 1944; 8: Dones i Bull-dog (pintura), Francis Picabia (William Vanderson, 1935); 9: Herbert List, 1936

IV - 'Mirant endins (1950 a 1980): de la percepció pública a la perspectiva personal

Els 50’- Amb el final de la II GM s’inicia un període de “pau tensa” o "guera freda". USA i URSS s’amenacen mútuament amb el perill de la bomba atòmica com a rerafons. I ho fan encetant conflictes arreu: Corea, Vietnam, Tibet, Hungria, Txecoslovàquia .... Amb tot es un període on la tecnologia s’obre a la societat de consum oferint quantitat de bens i serveis pel consum de tota la població occidental: rentadores, petits electrodomèstics de la llar ... I les activitats d’oci s’estenen a tots els països: TV Color, poliester, parcs temàtics, establiments de menjar ràpid (McDonald’s). Pero en senitit negatiu, la política ensenya la cara mes amarga a la societat: “caça de bruixes” especialment en els artistes acusats de filocomunistes (Mcarthisme), limitació de drets civils (criminalització de l’homosexualitat, divorci, avortament ...). Socialment hi ha la concepció de que tot es il.limitat i sense fi: caça d’animals salvatges sense límit (balenes), boscos delmats, contaminació dels recursos hídrics .... Aquesta bogeria generarà una resposta de la joventut en contra de la discrimació racial, drets civils i el perill nuclear. Pel que fa las gossos, guanyen un paper rellevant en el si de les famílies. El gos es converteix en el substitut dels soldats i arriba sent portador dels valors i les virtuts familiars. El cas del gos Lassie portat a les pantalles TV es un exemple evident. També es l’època on els adolescents passen a forma part de la societat de consum. El gos serà un acompanyant de les seves incursions i desafiaments a la societat que volen canviar. Artistes, publicistes, periodistes, escenes de la vida familiar agafen la fotografia com una eina de treball indispensable a partir de la qual mai mes es tornarà a posar en dubte el seu poder.

(10-11-12): 10: Lassie i Elizabeth Taylor, 195..; 11: Picasso i Lump (dachshund) autor desconegut, c. 1950 de la seva relació s'ha publicat un llibre ; 12: (Eugene Smith, c 1950)

Els 60 ‘ – Aquesta dècada es la de la joventut, l’experimentació i la iniciativa. J.F.Kennedy es el president mes jove dels Estats Units i representa el lideratge que la nova generació de joves demana . Es respira un aire de llibertat que cançons com “Blowing in the wind” ajuden a impulsar així com les revistes com “Playboy”, o personatges com Snoopy, Marylin Monroe. En contraposició apareix el vessant mes obscur als països descolonitzats: Vietnam, Algèria, Biafra ... i s’agreugen les protestes a Occident: Mur de Berlin, Maig del 68, qüestió racial .... Les arts impulsen també la seva pròpia revolució representada pel “Pop Art” i Andy Warhol com a màxim representant. La fotografia crea el seu propi llenguatge amb el que s’ha anomenat “snapshot aesthetics”. Una imatge desarmada que presenta un tall de la quotidianitat amb un significat subtil i significatiu que alhora vol tant provocar com educar. El gos, en aquest context, es objecte i mussa i, els fotògrafs capten els animals d’una manera menys formal.

(13-14-15): 13: Robert F. Kennedy, june 1968 LA Times; 14: Gossa Laika, autor desconegut, 196. ; 15: (Danny Lyon 1967)

Els 70’- Alguns creuen que, com a dècada, els setanta no tenen una personalitat definida, ja que els terrorismes de la Baader-Meinhof i la Brigate Rosse, o els moviments d’alliberament: moviment feminista, poder negre, alliberament gay, drets dels animals ... son una conseqüència dels vents que van bufar a la dècada anterior. Però també estava emergent una nova consciència social. Hi havia noves preocupacions pel fet de que la societat industrialitzada estava sobrepassant les seves fites, exterminant espècies, i destruint hàbitats naturals amb el creixement urbà i la contaminació de l’aire i l'aigua. Noves pel·lícules i llibres que tractaven la diversitat de la vida animal van atraure una audiència massiva. Els treballs pioners de l’explorador i naturalista Jacques Cousteau i l’etòloga Jane Goodall van servir d’espoletes per adonar-nos del poc que encara saviem del nostre entorn i de la vida natural i animal que ens rodeja. Així les coses, la naturalesa es captada pels fotògrafs com una comunitat vibrant, amb emocions, pensaments, amb formes de vida pròpies. El moviment dels drets dels animals tracta tots els éssers vivents amb respecte, compassió i no-interferència. Un corrent que encara continua avui dia. El benestar dels animals va tenir, conseqüentment, un tractament important en les nostres societats. Els moviments de rescat i adopció de gossos van créixer exponencialment. Per altra banda, les campanyes contra la pol.lució i la sobrepoblació mundial guanyen adeptes, que alhora es fixen en les excessives taxes de reproducció dels nostres animals domèstics. L’esperit crític i rebel també pren part a la fotografia. L’obra d’aquesta generació d’artistes va ajudar a definir el mitjà pel que fa a la resta del segle i l’entusiasme i respecte generat per la fotografia com a forma d'art.

(16-17-18): 16: (William Wegman, 197.); 17: (Elliot Erwitt 1971) ; 18: (Richard Kalvar 1974)

V - ‘Completant el cercle' (1980 al 2000):des de l’acceptació fins l’absorció

Des d'un punt de vista social, el segle XX supera als seus precedents per la gran barreja d'avenços tecnològics. Les empreses “punt com” introduïen el nou mil.leni a un mon diferent : teòricament mes acceptable, menys polaritzat, menys empobrit, més proper a la pau, i més ansiós que mai en completar el cercle de comprenssió i convivència amb els que compartim el planeta.

La fotografia a passat a formar part de la nostra consciència. Segons la crítica Roberta Smith la fotografia “es ja menys una forma d’expressió humana que una part de la seva condició i paissatge. Es la mes omnipresent de les arts. Malgrat la fortalesa del vídeo o el retorn de pintura o la dominació de l’art decoratiu, res durant les tres darreres dècades artístiques pot desbancar el triomf de fotografia.”” (p. 412 “Thousand Dogs”)

Com subjecte i musa, el gos resta sent un tema que es repeteix. La presència del gos ,sovint el resultat d'apropiació fotogràfica, és troba en una diversitat d'artistes que intenten si fer obres lluminoses o mes conceptuals. D’entre tots ells cal destacar els treballs de Keith Carter, Jacques-Henri Lartigue, Elliott Erwitt i William Wegman. Keith Carter retrata el gos amb una consciència insensible i vida emocional. Amb una bellesa innata. Jacques-Henri Lartigue s’acosta al gos amb una mica menys reverència però amb una familiaritat impertorbable. El gos es vist amb ulls de nen, la inocència de la joventut. Elliott Erwitt mou la seva visio mes madura socialment i captura amb gran enginy la relació gos-home. Veu la relació entre ambdós en un nivell còmic, incongruent.I amb William Wegman el gos serveix de col.laborador. El procés de posar els animals en un cert ordre el vincula amb fases anteriors i tanca el cercle fotogràfic. Cada un d'aquests fotògrafs té una concepció visualment avançada d'aquestes criatures que anomenem els nostres gossos. Mentre Carter continua capturant la noblesa de gossos, Wegman hi col·labora per ridiculitzar la inmoraliat de l'home. Abans, Lartigue ens mostrava la seva habilitat per fer-nos feliços, i Erwitt ens continua mostrant-los com un tot.

Encara hi ha una qüestió que fascina a molts estudiosos. Perquè l’home, particularment l’artista, continua fascinat pel gos ?. Potser sigui la nostra manera de pagar el deute a una criatura que hem canviat i fet totalment dependent de nosaltres per la seva supervivència. També perque són companys únics que sovint es queden amb nosaltres tota la seva vida, donant-nos plaer i companyia.

(19-20-21-22): 19: (Shelby Lee Adams 1993); 20: (Francis Alys 1999) ; 21: (Harry Giglio 1996) ; 22: (Bruce Weber 1989)

Comentem finalment que aquest llibre també ha estat fruint d'una exposició que ha estat vista en diferent museus: Columbus Museu of Art (2003): "A Thousand Hounds: A Walk With the Dogs Through the History of Photography", al Norton Museum i a la University of Maryland entre d'altres