Fa uns dies que hem llegit la curiosa història d’un cabrit, fill de la revolució cubana que gairebé ha estat elevat a la categoria de “màrtir”... Si, no estem somiant. El periodista Fernando Garcia ha escrit una glosa sobre aquest animaló “Perico, el chivo revolucionario” el 27/06/2008 a “La Vanguardia” que ha donat també veu al seu blog: “Perico, el chivo insurgente”. En la primera ens fa una glosa d’aquest membre de l’espècie caprina nascut a Jacomino el desembre de 1925 dins una família de barriada que va morir als 18 anys el 1944 en mans de la policia del general Batista
El cas es que l’animal va arribar a ser molt conegut i apreciat pels sectors revolucionaris cubans. "Perico´ fue un chivo comprometido en su época" diuen els que el van conèixer. Es diu que el cabrit encapçalava manifestacions en qualitat de mascota del sindicat de transports. Els seus hàbits alimentaris no eren habituals: “"Perico no ingería hierba. Comía desde frijoles con arroz hasta bistec con papas fritas. También gustaba darse un trago de ron o de cerveza, su bebida predilecta, además de disfrutar con el tabaco" ens comenta la seva hagiògrafa Teresita Aloy.
Però no sempre va ser un animal en “peu de guerra”. Se li va donar biberó de petit quan va quedar orfe, va ser joguina dels nens del barri i, ja de mes gran, es va aficionar a pujar a les guaguas. Cada dia a les 5 del matí esperava que el xòfer li pagués el café en llet i pa amb mantega per comenaçar la ruta diària. Amb el temps el cabrit va ser utlitzat en moltes manifestacions per denunciar la corrupció del règim de Batista fins que la policia el va detenir i el va estomacar. La museòloga Nancy Ordaz, la qual veiem a la foto amb la imatge de l’animaló, ens comenta que els manifestants el van deixar sol mentre la polícia es va acarnissar amb Perico.
Avui se’l conserva embalsamt al Museo Municipal de San Miguel del Padrón als suburbis de l’Habana, on rep els honors propis d’un “chivo insurgente”. Paraula de Nancy.
0 comentaris: