La noticia ha sortit arreu i ens sobta que una au tant majestuosa i llunyana com ens podria semblar l’Ibis estigui també entre nosaltres. Be, no es tracta de l’Ibis sagrat del Nil (Threskiornis aethiopica) sinó un parent mes llunyà i s’aspecte no tant agraciat com el seu parent de sang blava com es l’Ibis Eremita (Geronticus Eremita). Antigament, fa uns 400 anys va desaparèixer dels Alps. Si, fins allà arribava aquesta espècie. Així ens ho comenta el naturalista Conrad Gessner el qual anomena Corvus sylvaticus a un exemplar del que mes tard es coneixeria com Ibis Eremita (Kumerloeve). Molt mes tard, les poblacions mes meridionals i migradores com la de Turquia també van deixar de sobrevolar la Mediterrània (1989). Avui dia queden nomes alguns exemplars en llibertat al Marroc i Siria. Gràcies a un projecte de l’IAGNBI (International Advisory Group for the Northern Bald Ibis) en el que han participat el Zoobotanico de Jerez i la Junta de Andalucia es reprodueix al sud de la Península Ibèrica gràcies a la tasca empresa des del 2003.
El nom d’Ibis descendeix del nom de l’egipci antic “Heby” a través del copte “Hib” (Germond). Els antics egipcis contemplaven l’Ibis com a una au sagrada. El deu lunar Thoth, patró dels escribes i senyor de l’ocult, es representat per un Ibis, així com per un babuí. Els hàbits d’ocell inquisitiu que aguaita el peix desapercebut i amagat contribueixen a potenciar aquest simbolisme. El bec en format de falç i les plomes blanques afermaven també aquesta faceta hermètica i ocultista.
Els Ibis també apareixen en tombes sagrades. Un cop morts, els Ibis eren momificats i se’ls introduïen en càntirs de fang. Des de tot l’imperi eren portats exemplars morts que es posaven en llocs sagrats, com en les necròpolis de Saqqara i Hermòpolis. En aquest punt s’hi van trobar mes de mil urnes de cossos momificats d’aquestes aus en un laberint cavat a una profunditat de 34 metres, així com escultures, altars, etcètera. També al pou funerari de Zòser i Imhotep s’hi va trobar un laberint de 10 metres sota terra amb mils de mòmies d’Ibis ritualment enterrats (Carballar). Es creu que la seva situació en les tombes afavoria el coneixement i protecció necessaris durant el darrer llarg viatge que havien de prendre els egipcis un cop morts (Werners)
Per altra banda la seva suposada negativa a beure aigua contaminada o insalubre i el fet de que matés petits rèptils el feia també posseïdor d’un simbolisme de puresa i assenyament davant les forces del mal. L’Ibis es però una au migratòria i tenia un doble significat per al comunitat egipcia. Per un costat arribava a territori egipci amb la crescuda de les aigües per procrear. Aquest era un motiu de benaurança. Però amb el naixement dels seus polls es produïa la sequera i llavors els egipcis propiciaven la destrucció dels ous de forma ritual ja que s’assimilava els ous a la sequetat que arribaria després de les pluges. Alguns creien que dels ous de l’Ibis neixia la criatura mitològica nomenat Basilisc (Merneit). Els Ibis sagrats van ser fins i tot estabulats pels egipcis en grans aviaris durant el Darrer Periode de l’Imperi Egipci (Germond)
Pels primers cristians l’Ibis es pero una au bruta que s’alimenta a les lleres dels rius buscant peix podrit i carronya dia i nit. Amb tot els cristians son exhortats a assabentar-se de com nedar espiritualment i arribar al riu profund de la saviesa. Per contrast a la contaminació espritual de les aigües poc profundes lluny de les portes de l’Església es cerca l’aigua profunda, sàvia i assenyada del misteri diví.
En la cultura islàmica, l’Ibis eremita se considera como una de las aus que Noé va enviar des de la seva arca perque trobés terra ferma. Entre els musulmans turcs tambe tenia un prestigi especial ja que al final de l’estiu, quan migrava cap el sud, servia de guia als peregrins que s’adreçaven a la Meca. A la tornada, sobre el febrer, les aus migratòries eren rebudes amb una festivitat popular en honor seu (Böhne).
Els Ibis també van tenir una relació pel que fa a la medicina a l’antiguitat egípcia. Especialment pel que fa a l’alimentació. En concret al famós Payrus Ebers ja es diu que no cal menjar si no es te gana. Herodot exposa que els egipcis feien purgues tres cops al mes per evitar diarees. Fins i tot prescribien enemes tenint en compte l’observació que feien dels Ibis quan aquests omplien el bec d’aigua i l’expulsaven a través de l’anus per netejar l’intestí ... (Medicine Ancient ...)
Fonts consultades
Ibis Eremita
Akçakaya, H. Re it
Bald Ibis Geronticus eremita population in Turkey: An evaluation of the captive breeding project for reintroduction .- Biological Conservation.-Volume 51, Issue 3, 1990, Pages 225-237 (accés a text complet a la xarxa de les biblioteques universitàries catalanes)
Come home to Palmyra / Nick Langley (Birdlife.org)
Draft Single Species Action Plan For The Northern Bald Ibis Geronticus eremita
(6th MEETING OF THE TECHNICAL COMMITTEE 08 - 11 May 2005, Flic en Flac, Mauritius).-AEWA Doc TC 6.16
Agenda item 17e, 08 April 2005. African Eurasian Waterbird Agreement.
Geronticus eremita – Critically Endangered
BirdLife International 2004. Geronticus eremita. In: IUCN 2007. 2007 IUCN Red List of Threatened Species.
Ibis eremita: El aprendiz de viajero / Sabine Böhne (Georevista.es)
Northern Bald Ibis (Wikipedia)
Northern Bald Ibis Geronticus eremita - BirdLife Species Factsheet (additional data)
Proyecto Eremita (Zoobotanico Jerez)
Un ejército de Ibis / Olivia Caballar - Barbate (Cádiz) - 22/06/2008
Una pareja de ibis eremita nidifica en libertad en Cádiz 500 años después (Portaldemedioambiente.com)
Ibis en l’antiguitat
Clark, Charlotte R.- The Sacred Ibis- The Metropolitan Museum of Art Bulletin, New Series, Vol. 13, No. 5 (Jan., 1955), pp. 181-184 (accés a text complet a la xarxa de les biblioteques universitàries catalanes)
Germond. JL.- An Egyptian bestiary : animals in life and religion in the land of the pharaohs / Philippe Germond, Jacques Livet.- London : Thames & Hudson, cop. 2001
p.166
Ibis (Merneit – Egipto.com)
Ibis, las aves sagradas / By: Maria Jose Rubin (Sobreegipto.com)
Kumerloeve, Hans-
The waldrapp, Geronticus eremita (Linnaeus, 1758): Historical review, taxonomic history, and present status.- Biological Conservation.-Volume 30, Issue 4, 1984, Pages 363-373 (accés a text complet a la xarxa de les biblioteques universitàries catalanes)
Medicine in Ancient Egypt.-(Col.lecció: Science Across Cultures: The History of Non-Western Science)Volume 3: Medicine Across Cultures
Werness, Hope B.-The Continuum encyclopedia of animal symbolism in art / Hope B. Werness ; line drawings by Joanne H. Benedict and Hope B. Werness ; additional drawings by Tiffany Ramsay-Lozano and Scott Thomas.-New York : Continuum, 2004..-p. 235-236
0 comentaris: