L'editorial Tecnos ha publicat aquest any la 4a edició de tot un clàssic de la historiografia de la ciència occidental. Es l'obra de William Cecil Dampier, "La historia de la ciencia y sus relaciones con la filosofia y la religión".
L’origen i desenvolupament de les conquestes científiques son poc conegudes i tractades pels historiadors en general. La política, economia i sociologia solen ser els temes estel.lars dels tractats històrics. No així quina ha estat la gènesi i desenvolupament de les activitats que han proporcionat un benestar material per la humanitat inimaginable fins fa poc temps. Per això una obra que parli d'aquetes questions es sempre notícia, i mes si es tracta d'una obra reconeguda per la historiografia de la ciència mundial.
Dampier, exposa en la seva obra mestra com els grecs identificaren filosofia i ciència. L’Edat Mitjana va incorporar les dues a la Teologia. Mes tard, el mètode experimental, aplicat a l’estudi de la Natura després del Renaixament, va conduir al divorci entre les dues disciplines. Mentre que la filosofia natural es va basar en la dinàmica de Newton, els deixebles de Kant i Hegel aïllaren la filosofia idealista de la ciència contemporània; i , aquesta, en reciprocitat, va optar aviat per prescindir de la metafísica. Llavors la biologia transformista i la matemàtica i la física modernes, per una part, van aprofundir en el pensament científic i , per l’altra va obligar als filòsofs a tenir en compte a la ciènica; i així aquesta va tornar a tenir sentit per la filosofia, la teologia i la religió. Mentre la física que havia cercat motlles mecànics dels fenòmens sotmesos a l’observació, sembla com si hagués arribat a un estadi en el que fallen els motlles, a les entranyes de coses fonamentals, que son mecàniques, com va dir Newton.
Dampier (1867-1952), científic britànic, agricultor, i historiador de ciència es conegut també perquè va desenvolupar un mètode d'extreure lactosa del sèrum de llet. La seva invenció, que després va ser comercialitzada, era demanada per l'escassetat de formatges a Gran Bretanya durant la 1a Guerra Mundial. Des de 1917, va dirigir experiments per a mes eficaç la producció agrària terra en una propietat heretada d'un dels seus oncles. Era instrumental en la formació del Agricultural Research Council, servint com a primer secretari (1931-35). En la seva “A History of Science and Its Relations with Philosophy and Religion”, va examinar descobriments científics importants des de l'antiga Babilònia i Egipte, fins a principis del segle XX. Va ser nomenat cavaller (1931) pel seu servei públic a l'agricultura. El seu títol emblemàtic va tenir una primera edició el 1929 acabant la quarta l’any 1966 a Cambridge University Press amb notes i comentaris del professor I. Bernard Cohen. També podeu trobar la seva obra a les biblioteques universitàries catalanes.
0 comentaris: