Avui es el Dia Internacional de l’Aigua. Un dia dedicat enguany a la seva salubritat. Volem aquí fer una petita incursió sobre la història d’aquest element que ha estat fruit de grans esdeveniments al llarg de tota la humanitat, pero també de grans conflictes. I pel que sembla, amb els efectes del canvi climatic que tenim avui dia , les dinàmiques positives i negatives s’aniran succeint.
L’aigua es fruit de la combinació quimica d’hidrogen i oxigen que sota certes condicions de temperatura i radiació es pot generar en tot l’univers conegut. Fa uns 3500 mil.lions d’anys el planeta terra era ja un espai fortament marcat pel color blau. Durant 1500 mil.lions d’anys els continents romandran deserts pero ja es començaran a generar les primeres formes de vida al medi aquatic. Només fins 2500 anys mes tard els primers essers vius sortiran de l’aigua acompanyats d’un desenvolupament del tapís vegetal. I nomes fa 500 mil.lions d’anys que els primers éssers vius desenvolupats surten de l’aigua per evolucionar plenament en el medi terrestre. Avui tenim un planeta cobert amb un 71% per aigua, pero amb nomes un 3% es dolça. I aquí comencen els problemes, info: Planeta agua / Guy Leray (Barcelona : RBA, 1994).
L’aigua ha estat fruit de grans civilitzacions lligades estretament al seu element potable: Egipte Fraònic, Vall de l’Indi, Tigris i Eufrates a Mesopotàmia, el Yang-Tse a Xina …. Les antigues civlitzacions agràries van estar també vinculades a l’element H2O, com el Sudest Asiàtic i el cultiu de l’arros. Egipcis, fenicis i cartaginesos van navegar per la Mediterrània explotant el seu comerç a través de les aigues del nostre mar. Roma es va expandir com a imperi a través de les seves aigues. A l’Edat Mitjana les ciutats creixen i es comuniquen a les lleres dels rius, començant a fer-se navegables, i vora les costes dels mars. Però també durant segles, les succesives potències europees van utilitzar el líquid element com a vehicle de les seves conquestes i motor de les guerres entre països oponents. No obstant i això, l’home a viscut durant segles d’esquena al liquid element, sense preocupar-se de la seva salubritat. Nomes fins principis del XIX amb la introducció del concepte d’higiene i salut pública entra de ple en atendre la qualitat de les aigues de boca que pren la humanitat, especialment a les grans ciutats occidentals. Fins llavors, les epidèmies eren una moneda freqüent directament relacionada amb la insalubritat del liquid element. Pasteur , el gran pare de la sanitat pública, arribaria a dir “Bebem el 90% de les nostres enfermetats”. Per altra banda, l’aigua també en el XIX, arriba a ser font d’energia. De la roda, passem a les turbines i en conseqüència a l’electricitat. I amb l'electricitat ja ens plantem en el món actual.
L’aigua també ha estat font de conflicte, com ens ho recorda Marq de Villiers en el seu llibre “Agua, el destino de nuestra fuente de vida mas preciada”. (Barcelona : Península, 2001) al capítol ‘El agua en la historia’, p.95-118. I també en la nostra història mes recent ho comprovem dia a dia per l’us que es fa de la seva explotació per fins no sempre lícits. En l'actualitat la humanitat te greus problemes de gestió de l'aigua i els efectes de la manca de pluges en moltes zones del planeta que provoquen que la desertificació avanci a marxes forçades. Un llibre coeditat per la UNESCO: Laureano, Pietro. "Altlas del agua: los conocimientos tradicionales para combatir la desertificación (Ipogea, Laia, Unesco, 2005)" ens proposa com diferents comunitats de tot el planeta al llarg del temps han aconseguit trobar eines molt utils per combatre aquesta nova plaga.
Podeu trobar informació escueta sobre el tema al document elaborat per la UNESCO: "Historia del Agua", i a nivell de recerca: Conflict and Cooperation related to International Water Resources:Historical Perspectives (Selected Papers of the International Water History Association’s Conference on the Role of Water in History and Development Bergen, Norway 10-12 August 2001 edited by S. Castelein and A. Otte) i a la web Water History.org
Com sempre, us deixo una una porta a consultar les fonts escrites, sempre disponibles a les nostres biblioteques.
Acabem amb una cita extreta de l'obra de Pietro: "Al despuntar el alba del mundo el ojo de Atón, Horus en el horizonte, surgió del liquido de la nada. Mientras plantas balsámicas del país del dios surgian a la vida, la luz se convirtió en lágrimas que impregnaron las hojas y el tronco, y el celestial aroma tomó posesión del espacio que acogeria a la Creación" (Manuscrit Egipci Antic)
0 comentaris: