Avui ens fem ressó d'un tema científic però que te la seva trascendència a nivell global com es la celebració mundial del nombre Pi (3,14159) . Pensem que la notícia apareguda a Vilaweb es prou completa per citar-la sencera i ajudar a fer-ne la difusió d'aquesta conmemoració tan ressenyada:
El 14 de març, 3-14 segons el calendari anglo-saxó, universitats i institucions científiques de tot el planeta celebren la diada del nombre real que més tinta ha fet córrer en la història de les matemàtiques. El nombre pi ha estat una obsessió, des de la primera aproximació, apareguda fa 4.000 anys en una tauleta babilònica, per a científics de tots els continents i cultures amb consciència matemàtica.
Gràcies al perfeccionament dels algoritmes de càlcul i al desenvolupament de la supercomputació electrònica, la cua de decimals de pi s'ha allargat de manera exponencial, fins a superar els 1.000.000.000.000 decimals (ací en teniu un milió, i en aquest pòster se'n troben 350.390). Malgrat que hi ha alguns partidaris de traslladar la festa al 22 de juliol (22/07), per commemorar la fracció de pi, el cert és que els partidaris del 14 de març tenen un argument suplementari de molt de pes: un 14 de març de 1879 naixia Albert Einstein.
Pifilòlegs
Els més apassionats pel nombre pi tenen un nom i tot. Són els pifilòlegs, i es caracteritzen per competir entre si per mirar de memoritzar tants digíts de pi com puguin, a partir de regles mnemotècniques com els 'piems'. Molts d'ells apareixen en aquest rànquing oficial, encaçalat pel xinès Chao Lu, que el 20 de novembre de 2005 va memoritzar 67.890 dígits de pi. Els pifilòlegs també poden provar-se amb aquest desafiament i, fins i tot, integrar-se en la Federació Internacional de Pi.
Recursos
La xarxa és plena de webs sobre el nombre pi: divulgatives, educatives, lúdiques, participatives... També n'hi ha amb idees per celebrar el dia, amb vídeos, amb samarretes de tota mena i amb música pi. I la calculadora científica eCalc, el 14 de març, es ven per 3,14 dòlars...
Una mica d'història
Durant segles el nombre π ha fascinat els matemàtics i els científics de les cultures més diferents, i per una raó ben simple: π no és pas un nombre exacte, sinó que presenta una seqüència indefinida de decimals. És, per tant, un nombre que no s'acaba mai. Els antics egipcis ja sabien que la relació entre el diàmetre i la longitud d'una circumferència no es podia saber amb exactitud, i la van cenyir a 3,16. Al 1650 aC, un papir egipci trobat per l'arqueòleg escocès Henry Rhind donava a pi un valor de 3,160. També en trobem aproximacions a la Xina (1250 aC), a la Bíblia (550 aC), a l'Índia (640 dC) i a l'Orient Mitjà (800 dC). El matemàtic Arquímedes de Siracusa es va acostar una mica més al nombre real, i va arribar a la conclusió que π equivalia a 3,1428, si bé Ptolomeu li va atribuir un valor equivalent a 3,14166. Però, dels pobles antics, els que en van fer el càlcul més precís van ésser els xinesos i els àrabs, per als quals π era igual a 3,1416. Ara, l'obsessió per aquest nombre infinit va reprendre amb força a partir del segle XVII, quan els científics pugnaven per trobar-hi com més decimals, millor. Científics i filòsofs eminents com Isaac Newton, Gottfried Wilhelm von Leibniz i Johann Heinrich Lambert es van afegir a aquesta curiosa cursa. Ludolph von Ceulen, que al 1609 va obtenir la xifra de trenta-quatre decimals del nombre pi, fins i tot se'ls va fer gravar a la tomba.
0 comentaris: