La Fera Malvada. Quin títol per una història truculenta. Be, el cas es que es tracta d'un dels relats imaginaris mes coneguts de la literatura popular catalana de “canya i cordill”. Es a dir, aquella que es confeccionava i distribuïda amb mitjans poc convencionals i que tenia la intenció de sorprendre i copsar l’atenció del poble. I aquest es un cas paradigmàtic.
El relat de la “Fera Malvada” relata una relació de gestes i malifetes que un animal monstruós i fantàstic. No es tracta d’un cas exclusiu de la nostra cultura popular. De feres i mostres n’hi ha arreu i la literatura i l’imaginari popular n’ha fet un us, a vegades abusiu. El guió es sempre el mateix: un animal monstruós que simbolitza les forces del mal i sembra el pànic davant la població es combatut i mort per un heroi que allibera la població de tan penosa càrrega maligna. Els dracs i les llegendes dels cavallers medievals son un exemple mes d’aquesta imaginació.
El document original es tracta d’un plec de quatre fulls en el que es llegeix: “Verdadero retrato del horroroso animal silvestre o fiera que fue visto y muerto en los montes o sierra de Jerusalem este presente año de 1788”. El títol te molt de suc i ja relata el contingut d’aquest romanço popular.
La fer es creu que fou vista l’any 1788, però aquesta data no esta pas contrastada ni podem saber del cert en quin fet, lloc i temps es basa la llegenda. Segons el text, l’animal vivia a la muntanya d’Oreste, vora a Jerusalem (no tenim cap constància d'aquesta muntanya però tot sembla ser una analogia del lloc "ferotge" on vivia la Fera). Feia desaparèixer persones i animals, de les quals després es trobaven les restes arreu ... Un dia un peregrí a la Ciutat Santa va veure com un monstre devorava un altre home i de seguida va anar al governador a donar-hi avís. La fera va ser rodejada per les tropes i fa fer grans estralls però un valerós soldat li clavà una llança al coll i la va ferir. La fera fou portada amb carro a Jerusalem on va acudir molta gent a veure-la i se’n feren molts retrats que van ser enviats a tot arreu perquè tothom en tingués coneixement
D’aquesta història se’n troben impresos en diferents llengües, i amb continguts diferents. També en trobem en prosa i en vers (que era com solien escriure’s els romanços populars). Però la història es mes o menys la mateixa. Alguns autors sembla que troben l’origen de la història en la literatura de canya i cordill siciliana, de Liguria i també de Turingia o d’altres punts d’Itàlia. Els protagonistes varien entre soldats i peregrins que s’enfronten a un monstre que es vol relacionar a la religió musulmana. Els gravats il.lustratius van adquirir un valor molt important ja que eren fets servir per reproduir-se en “pendons” o “mamarratxos”que els joglars, captaires o cantaires del moment utilitzaven per assenyalar mentre s’anava recitant la història.
El gran èxit assolit per la Fera Malvada li feu sortir una nova competidora: l’Harpia Americana (tinguem en compte que hi ha un au coneguda com Aguila Harpia que menja primats especialment). Aquest ésser no era únic com la Fera, sinó que era una espècie que vivia als voltants del llac Omerga (Perú), que s’extravià del seu país i que va cometre molts atrocitats. Al no poder capturar-la la van narcotitzar i la caçaren viva. Un europeu la va comprar i la va desembarcar a Malta, d’allí va anar a Grècia i també a Constantinopla per acabar a França on va morir al negar-se a menjar. Aquest monstre te cara de dona i cos de saure en forma d’au que vol sortit al vol.
D’aquest romanço-llegenda se’n van ver diverses edicions. La primera que es te constància es la del 1801, l’estamper Benet Espona, venut a la llibreria José Lluch del carrer Llibreteria i titulada “Nova y curiosa relació que succei en lo any 1804 dels estragos que feu una fera enomenat Animal Silvestre en lo país de Jerusalem”. Aqui reproduïm l’edició de la Impremta A . Bosch (1860) en castellà que ha estat recollit a:
Grau Martí, Jan. Fabulari Amades.- Tarragona : Edicions El Mèdol, 1995.- (Biblioteca Joan Amades ; 1).- p: 181-194. Extracte que podeu consultar aqui.
Si algú ha vist aqueta Fera Malvada o en te alguna altra constància, que ens ho expliqui i ens aclareixi aquest enigma que ens treu el son ...
0 comentaris: