Recentment, el nostre company José Manuel Gutiérrez ha estat notícia amb el premi Uriach d'història de la medicina pel seu treball: “El impacto del laboratorio en la renovación de la Veterinaria española: el caso Joaquim Ravetllat (1871-1923)". La seva dedicació li ha permes aprofundir en la recerca de la història de la tuberculosi i, especialment, sobre la tuberculosi bovina (TB) com a agent vector en la tuberculosi humana. Des de la seva Asturies natal va començar a cultivar aquesta linia de recerca i dedicar-hi tota mena d'esforços en profunditat. Entre els articles que ha escrit volem presentar-vos avui un parell d'escrits dedicats a la incidència de la tuberculosi bovina (TB) en la tuberculosi humana en la primera meitat del segle XX a Espanya, des d'un punt de vista històric:
* Meat as a vector of transmission of bovine tuberculosis to humans in Spain: a historical perspective. Vet Herit. 2006 May;29(1):25-7.
* Milk as a vector of transmission of bovine tuberculosis to humans in Spain: a historical perspective. Vet Herit. 2006 Nov;29(2):41-4.
I perque us volem destacar aquests articles ?. Doncs en primer lloc perque donen una visió força completa d'un aspecte important de la història de la higiene alimentària a Espanya. I, per altra banda, perque des de l'ACHV hem pogut aconseguir els numeros endarrerits d'aquesta revista des del 2004 en edavant. Volem destacar des d'aqui la col.laboració que hem tingut del professor Prof. David J. Williams -editor de "Veterinary Heritage" i membre de School of Veterinary Medicine de la Purdue University-, així com la Susanne Whitacker, sectetària/tresorera de l'American Veterinary Medical History Society (AVMHS).
En l'article sobre la carn com a vector de la tuberculosi JM Gutierrez ens comenta com a Espanya, els tractats antics d'inspecció veterinària concedien una gran importància a la higiene de la carn com a vector de transmissió de la tuberculosi en humans i la necessitat de procedir a la confiscació de la carn d'animals infectats. Els criteris i actituds sobre el tema van fluctuar gradualment, des d'extrems rigorosos que exigien la confiscació i destrucció dels aliments obtinguts amb animals infectats, a altres consideracions més pràctiques que, aplicant arguments econòmics, s'acceptava l'ús condicional d'aquests productes a causa de l'escassetat universal de proteïnes animals. Conseqüentment, l'ús o no-ús de carn d'animals infectats amb tuberculosi es convertia en una de les qüestions que demanaven una major preocupació entre investigadors i tècnics. Per aquestes raons l'article ens proposa la història de la carn com a vehicle de transmissió zoonotic, subratllant la seva importància i repercussió sobre inspeccions veterinàries en escorxadors així com les teories contraposades amb el desacord existent amb altres nacions europees sobre els criteris a aplicar en quant a les lesions ocasionades per tuberculosi bovina (TB) i la seva importància sanitària fins gairebé la primera meitat del segle XX.
En l'article sobre la llet, la descoberta del bacteri tuberculós en el bestiar a través del munyiment si que va tenir una incidència important. De fet, la llet era el component alimentari bàsic a partir del qual es passava la tuberculosi del bestiar bovi cap els humans. Era el vector eficaç que transmetia el bacterí boví a l'organisme humà. El tractament i subministrament de la llet higiènica va ser doncs un dels problemes principals que va haver d'abordar la salut pública de principis de segle. Cal tenir en compte que el control de la producció i subministrament làctics s'havia confiat als municipis des del 1908, però els mètodes per fer-la arribar al consumidor van aviat fracassar ja que es fomentava el frau a l'ignorar les vaques infectades per bacilis de la tuberculosi i distribuir la seva llet pel consum a la població. Aquesta situació romandria en vigor fins als anys 1950, quan la proressiva implementació de cremeries centrals als mercats permetia que s’hi oferís un producte mes segur amb el tractament en calor.
0 comentaris: