Al blog “Vetblog.co.uk” ,dels millors blogs veterinaris del 2006 segons "The Fun Times Guide" i que es subtitula “The web magazine for pet owners”, Scott, l’autor dels posts, també veterinari, fa una particular dissecció de la història veterinària en tres grans eres.
La primera, titulada “Temps foscos”[Dark Ages] vol abarcar des de la Perhistòria fins el segle XVII. Fa una petita incursió per la prehistòria i l’imperi romà per citar a continuació l’obra de Carlo Ruini, sobre l600. Acaba amb l’aparició de la primera Ecole de Véterinaire a Lio (França).
La segona “Desenvolupament, descobriment i matances” [Development, discovery and carnage] des del XVIII fins la II GM. Continua amb les escoles de veterinària de diferents països europeus, aturant-se amb la primera escola anglesa, el Royal Veterinary College, a Camden Town, fundada pel francès St. Bel el 1792. Continua amb l’impuls que suposa la creació de la Bristish Royal Army Veterinary Service el 1796 per l’expansió de la veterinària anglesa. Els invents de l’agulla hipodèrmica, l’estetoscopi, l’us de l’anestèsia en operacions seran elements que fan evolucionar força la veterinària del XIX. Ja en el segle XX, la veterinària també forma part de l’horror de les guerres mundials i els animals de companyia hi tenen reservat un paper gens secundari –s’han escrit llibres sobre el tema que algún dia haurem de comentar en aquest blog. Entre altres, la Veterinary Corps hi te un paper destacat i que serà reconegut a la fi de la Ia GM. La següent guerra, tambe tindria un paper bastant mes sanguinari pel que fa a l’us dels animals domèstics, especialment per les forces russes amb els gossos detectors de mines .... El paper dels gossos en la guerra ha estat una constant en la història. Res mes a dir, a no ser pel comentari sobre l’estatus i reconeixement dels veterinaris de postguerra.
La tercera i última, de moment, “L’Edat d’Or”, la [Golden Age] ,on tot avença i evoluciona ràpidament. La tecnologia ho abarca tot i el progrés tecnològic sembla ser el nord de la civilització contemporània. A partir del 1950 l’us dels antibiòtics i els nous procediments quirúrgics enceten una nova era de canvis. El 1960 ja arribaran els raigs X. James Herriot crea una gran afició per la veterinària amb els seus llibres. Entre el 1980 i la dècada dels 90 la tecnologia envaeix tots els camps científics: escàners, laboratori automatitzat, internet ... també la feminització de la professió i el declivi de la pràctica amb grans animals paral.lament amb l’evolució agrària. Què ens depararà el futur ...
Podem o no estar d’acord amb els comentaris que el nostre amic Scott ens deixa en el seu blog. El que si creiem es que es necessari que mes veterinaris i professionals deixin la seva petjada amb la seva opinió i punts de vista històrics. Com deiem en el nostre anterior post, la història veterinària no ha de ser un tema de “feliços jubilats”. Serà capaç l’ “homo ciberneticus” ,amant i depenent de la tecnologia, de ser conscient del nostre passat per evolucionar cap a un futur millor ?
0 comentaris: