Avui es Sant Jordi, un dels dies mes importants del calendari festiu català, i potser el mes participatiu en quant a la població al mostrar-se mútuament afecte amb llibres i roses, roses i llibres per enamorats, amics i coneguts … En aquesta jornada les ciutats i pobles de Catalunya surten al carrer amb llibres i roses a les mans, i sembla que per unes hores ens haguem tornat una mica millor persones del que érem ahir i del que serem demà. Un país que fa del llibre i la rosa el seu emblema nacional del dia diu molt d’ell mateix i de la seva ciutadania, però des de quant be aquesta tradició, on te els seus orígens ?
La Diada de Sant Jordi, com a tal te els seus orígens a finals del XIX on les associacions regionalistes fan d’aquest dia un motiu d’exaltació nacionalista, fet que s’impulsarà al segle XX amb l’aprofitament de la celebració del “Dia del Libro Español” i mes endavant, al 1996 "Dia Internacional del Llibre" en commemorar la mort de Cervantes i Shakespeare i la rosa ja neix de la pròpia llegenda de Sant Jordi. En efecte, en l’esmentada llegenda de la que hi han diverses versions veiem uns protagonistes: Rei, Princesa, Cavaller i Drac que son motius clàssics de la mitologia cristiana medieval: Un drac atemoreix a uns vilatans i els hi demana menjar cada dia fins que arriba un moment que no els hi queda cap tipus de bestiar per calmar la seva ira. El rei del poble decideix que siguin les persones les que s’entreguin com a àpat a la bèstia, fins que un dia li toca a la seva filla. En el decurs del camí al cau del drac la princesa es topa amb un cavaller, Sant Jordi, que la rescata i s’enfronta al drac. Finalment el mata i de la seva sang neix un roser del qual tallarà una rosa que se li entregarà a la princesa. A Catalunya, el gran costumista Joan Amades, atribueix la llegenda a la població de Montblanc, on es celebra actualment la Setmana Medieval, amb una versió en que no hi figura però el tret de la rosa sinó la moralitat cristiana que pretén ensinistrar la població perquè sigui bona i creient. Es creu que va ser el rei Pere I qui va atribuir a la intercessió del sant la victòria contra els sarrains el 1094 i, a partir de llavors el va nominar patró de la cavalleria i de la noblesa.
Ara ens centrarem en el tema llegendari, tant pel que fa al Sant com a la bèstia o drac. En primer lloc, Sant Jordi es un sant de la religió catòlica que es situa a Nicomèdia com a tribú i entra a formar part de l’Emperador Dioclecià. Cap al 303 dC l’emperador ordena la persecució contra els cristians i Jordi es nega tot donant fe la seva religiositat. Dioclecià ordena la seva tortura i mort. Pocs anys després Constantí I feu edificar una església en honor seu i al 494 dC fou santificat pel papa Gelasi I.
En quant al culte a Sant Jordi comença amb els merovingis cap el segle VI però aquest s’estén ràpidament per Europa durant l'època de les creuades on Jordi es converteix en protector de Jerusalem i el d’algunes ordres religioses militars com el Teutònic o els Templers. En els darrers anys de l’Edat Mitjana també es fa convertir en el primer protector dels animals domèstics essent invocat contra les serps, i les malalties de la pell, herpes, pesta, lepra, i sífilis. I en els països eslaus contra el “mal d’ull”.
Però pel que fa a la llegenda de “Sant Jordi i el drac”, hem de situar-la cap al segle XIII en que que apareix la “Llegenda Àuria” o “Llegenda Sanctorum”- compil.lació basada en els evangelis i apòcrifs de biografies de sants i màrtirs, recopilades pel dominic de Gènova, Jacopo de la Voràgine, i que va ser un dels “llibres” mes copiats de l’Edat Mitjana degut a la seva intencionalitat doctrinària i exemplificadora. Aquest llibre va tenir una poderosa influència en l’extensió la llegenda tant a nivell popular com en la literatura i arts occidentals. La incorporació del drac es considera ja en el Speculum Historiale – Passio Georgii del dominic Vincent of Beauvais . L’episodi de Sant Jordi i el drac te lloc a una ciutat desconeguda “Silene” que es considera pròxima a Líbia. El drac fa el niu en una font del costat d’un llac proper a la ciutat i perquè els seus habitants es puguin proveir del líquid element l’alimenten primer amb bestiar i després amb éssers humans. El relat es el mateix que en l’adaptació catalana de Montblanc, però aquí el tret distintiu es la conversió de la població al cristianisme i el signe de la creu roja amb fons blanc com a símbol en contra del mal i l’heretgia. 
La interpretació de la llegenda es variada segons les fonts que utilitzem. La mes coneguda seria Jordi (cristià) va a cavall (església) i mata al drac (paganisme-dimoni). Però alguns també l’han atribuït a versions precristianes, com a Capadòcia origen del sant, en que el déu dels frigi Sabazius es representat com un cavaller que mata una serp. La llegenda també es atribuïda al mite grec de la princesa Andrómeda, rescatada pel príncep Perseu de mans de la Medusa. Aquesta llegenda també pot derivar d'un mite Hitita anterior pel que fa a la batalla entre el deu de la tempesta Tarhun i el drac Illuyankas. La història també té homòlegs en altres mitologies indoeuropees: la mort de la serp Vritra per Indra en la religió vèdica, la batalla entre Thor i Jörmungandr en la història nòrdica de Ragnarok, el conte grec de la derrota del Tità Typhon per Zeus ... Altres paral·lelismes existeixen també fora de la mitologia indoeuropea com les mites babilònics de Marduk el drac Tiamat. Al mite de Sant Jordi i el drac cal complementar-lo amb el mite de la Princesa i el drac, que també te la filiació de la mitologia grega amb Andromeda. La història sol implicar una dona de classe alta que es salvada d’un drac per un heroi virtuós que desemmascara un heroi fals amb la revelació final de l’heroi veritable.
El dracs (del llatí draco i del grec drakon) són animals mitològics que apareixen en diverses cultures d’arreu del mon. El seu simbolisme es divers, segons la civilització que el tracta. Però normalment te un paper important com a déu i com a guardià i, en alguns casos, com a dimoni. En general son éssers de gran poder físic i dotats de gran saviesa. Es simptomàtic que diferents cultures, sense tenir contacte mutu, hagin imaginat rèptils voladors i siguin gairebé tots masculins; però els fòssils de dinosaures existents en tot el mon poden explicar aquest fenòmen. Normalment, el simbolisme del drac en lluita amb un heroi te diferents significats. Els mes comuns son el de devorador de deus i d’homes i, guardians (com a éssers còsmics) que esperen l'adveniment d’un nou ordre universal. Pel fet de que siguin garants del fet sagrat son el pont entre el mon sobrenatural i els herois terrenals. Les cultures occidentals i les orientals han adoptat diferents posicions davant els dracs. Els xinesos (Longs) i japonesos (Ryus), però també a Mesoamèrica, son vistos com éssers benèvols; mentre que a Occident i la mitologia persa i eslava son vistos com a éssers malvats. Però no tot està tant clar, ja que pels perses son concebuts com éssers negatius mentre que pels romans de l’antiguitat es consideren símbols de poder i sabiduria.
Sant Jordi continua éssent un simbol i una tradició a Catalunya però es important que tinguem en comte que te uns origens llunyans que ens retrotrauen en el temps i en l'espai de l'imaginari col.lectiu de la humanitat.
Informació complementària
Sobre la Diada de Sant Jordi:
- Cercat: Sant Jordi
- Sant Jordi : Centre de Recursos Pedagògics del Solsonès (dossier per a nens)
- Llegenda de Sant Jordi, la donzella i el drac (La llegenda de Sant Jordi segons Joan Amades)
- La llegenda de Sant Jordi
- Setmana Medieval a Montblanc
- La llegenda de Sant Jordi (versio segons "Les tradicions religioses de Catalunya" d'Anna de Valldaura
- Vibria (drac català femení)
- Agrupació de Bestiari Festiu de Catalunya
- MitCat: Mitologia Catalana
Sobre el Sant
- St. George (Catholic Encyclopedia)
- Saint George (Patron Saint Index-Star Quest Production Net)
Sobre Sant Jordi i el Drac
- Saint George and the Dragon
- St. George and the Dragon
Sobre dracs
- List of fictional dragons
- List of dragons in mythology and folklore
- Here be dragons
- Approche symbolique et cryptozoologique de l'existence des Dragons, nombreux documents et images rares
- Dragons - Mondes Fantastiques
- Erwelyn.com - Dragons Bibliographie
- Iconography - Dragon
- Wiktionary - Dragon
i bibliografia sobre Sant Jordi i Dracs a les bilbioteques universitàries catalanes
0 comentaris: