Bagdad no ha estat sempre un territori en conflicte. Antigament, la civilització babilònica era un dels emporis culturals
del món antic, considerarda igualment com una de les set maravelles ja famoses amb els seus Jardins Penjants. Una cultura i històra floreixent que
podem ara conèixer i aprofundir-la amb la visita a l'exposició del Louvre Babylone, gràcies a l'esforç conjunt d'aquest museu i el Staatliche de Berlín i el Britànic de Londres.
L'exposició la composen 400 peces procedents de 14 països, i trata de descobrir les facetes tant reals com mítiques i artístiques o literàries de la Babilònia dels anys 2000 a 75 a.C. –data del darrer registre en escriptura cuneïforme-. Per altra banda, es constata com la història d’aquesta civilització ha trascendit el seu moment i es perllonga en els escrits d’Herodot o Estrabó, així com en la tradició dels escrits bíblics i fins inclús amb Luter.
Entre els episodis compresos hi figura la Torre de Babel amb tot el que això va suposar com a desifiament a Déu (XVI), Inventiva humana (XVIII) i romantícisme i ruines d’un mon perdut en el XIX. A finals d’aquest segle es quan l’arqueologia fa grans descobriments en mostrar-nos els temples d’Ishtar, Marduk, els fonaments del Zigurat i el Codi d’Hammurabi. El cinema també hi te un protagonisme quan Griffith a Intolerance (1916) fa reviure la ciutat a partir dels treballs dels alemans Robert Koldwey i Walter Andrae.
Pels interessats en la història dels animals en l’art es important visualitzar i estudiar les petites escultures, esteles i especialment els relleus construïts pels artísites babilònics que arriben a una gran tècnica díficilment superada al llarg de la històira i que han estat reconstruïdes a partir de les aquareles de Walter Andrae.
Acabem amb la cita extreta del blog Terrantiquae: “Benjamín de Tudela escribe hacia 1170: "Hoy las ruinas del palacio de Nabucodonosor son inaccesibles, y guarida de dragones y bestias venenosas". Hans Leonhardt Rauwolff, en 1574, no se queda atrás, al acercarse a las ruinas del edificio que "los hijos de Noé pretendieron hacer llegar hasta el cielo" pero renuncia a explorarlas ante "unos insectos que son, dicen, como nuestras lagartijas pero mayores y con tres cabezas". Para el utopista Étienne-Louis Boullé (1728-1799), la torre babilónica es un símbolo de fraternidad humana y, desde su filiación masónica, propone erigirle un monumento en pleno desierto, símbolo de una lejana (1) edad de oro. La Babilonia del Louvre es menos remota y merece la visita.”
Fins el 2 de juny la podeu visitar a la capital gala per després seguir per a Londres i Berlin.
Consulteu tambe mes informació bibliogràfica sobre Història de Babilònia , Història de Mesopotàmia , Art mesopotàmic i Art persa a les biblioteques universitàries catalanes. I també les webs:
- Abzu : guide to networked open access data relevant to the study and public presentation of the Ancient Near East and the Ancient Mediterranean world.
- Art of the Ancient Near East - Art History Resources on the Web
- Mesopotamia (British Museum)
(1) 'El drac de Marduk' (protector d'Ishtar) a la darrera versió de la porta d'Ishtar. Relleu en adoquins esmaltats. Vorderasiatisches Museum. Berlín
Jo també vaig poder veure l'exposició. Sóc un gran afeccionat a la cultura sumèria i mesopotàmica, en general, sobretot la seva literatura. El Gilgames m'ha dut de corcoll per traspassar-lo al català i encara no estic plenament convençut del resultat que he posat a la meva modesta pàgina.
De l'exposició destacaria, naturalment, haver-me estat davant les tauletes del Gilgames amb la boca oberta i embadalit. Em semblava impossible poder-les contemplar, ni que fossin una reproducció. Va ser una sencació fantàstica i molt intensa.
La resta de l'exposició és molt recomanable pels que sempre primen com a primera civilització de l'antiguitat l'egipcia.
La propera vegada que la tingueu no hi falteu.
Hola Enric
Ens agradaria saber si has penjat en algun lloc la traducció del Gilgames per donar-hi una ullada. Segur que ees força interessant
Salutacions
Vicenç (ACHV)