Fa poc que ens ha caigut a les mans el llibre “Mitologias Amerindias” un llibre editat per Alejandro Oritz Rescaniere, per l’editorial Trotta dins la col.lecció Enciclopedia Iberoamericana de Religiones, edicions molt cuidades que donen una perspectiva profunda sobre el mon religios i mitològic d’Iberoamèrica, i en el nostre cas de la tribu xerokee.
Concretament aquesta monografia esta feta per col.laboracions. I en una d’elles hi trobem la participació de Carrie A. McLachlan (Ph D. en Native American History per la University of California, Riverside) amb el títol “El perro en las mitologias cheroqui y amerindia”(pp. 289-312). Sembla ser que es la traducció d'un original publicat al Journal of Cherokee Studies vol 23 amb el títol:"Gili, The Dog in Cherokee Thought" . Un estudi cuidat sobre el mon mitològic dels pobles indígenes de centre i nordamèrica i la seva vinculació amb altres cultures. Comença tot dient que “Para el pensamiento cheorqui, los animales son personas que piensan y actuan”. I continua tot comenant el caracter “liminal” del gos com a mediador entre el mon humà i l’animal. Aquest fet es un element clau per l’atribució que s’ha fet del gos en la major part de les cultures conegudes “guardianes de los hombres frente a sus enemigos invisibles durante su vida y compañeros de los muertos en los mundos celestial y subterraneo” tot citant les tesis de White, David Gordon en la seva obra The Myths of the Dog-Man (University of Chicago, 1991).
En la mitolgia cheroquee el gos ocupa un lloc rellevant en els terrenys còsmic i terrenal, no tant pel seu nombre sino millor per les seves funcions. Els gossos apareixen en diferents contexts mítics: Relats de creació i recreació, guardiants o intercessors i també com a caçadors o destructors d’esperits indignes. L’autora agrupa les tradicions gos-home en tres etapes: creació del mon – existència terrenal – viatge cap a la vida a altres mons.
En el primer cas existeixen connexions entre la mitologia xerokee i l’azteca: La deïtat canina Xolotl i el seu germà Quetzalcóatl viatgen a l’inframón restaurant la vida amb la barreja dels morts i la seva sang, donant inici a la Cinquena Era (l’actual). La sang tindria el poder de resucitar els morts. I així amb altres tradicions indígenes americanes on el factor creador i regenerador dels gossos es una constant.
Després de la creació els gossos es converteixen en companys dels homes. En la tradició xerokee, els Ani Wahya (gent llop) domestiquen el llop i agafan les seves aptitituds, es perfeccionaren en les tècniques de caça. Al continent americà, abans del contacte amb Europa, hi havia diferents tipus de gos: de caça, de menjar, de càrrega, i gossos mitològics. Kanati i Selu son el primer home i dona en els Myths of the Cheroqui de James Mooney. Kanati es el gran caçador que es sol fer acompanyar per gossos. Es aquesta una de les seves princpals funcions, tant a nivell físic com espirtual (per invocació de l’esperit del gos com a vinculat al llop com animal molt podeós). També hi ha versions de gossos com aliats en les relacions amoroses i sexuals. I finalment, el gos es objecte de sacrifici com a guardià i guia de l’ànima en un altre món i, també, per assegurar el benestar dels guerrers en vida. El consum de carn de gos abans de la batalla era un fet habitual en moltes tribus indigenes americanes. Un altre cas de sacrifici del gos es el del ritual pel qual aquest sacrifici serveix com un element substitutiu d’un membre del clan destinat a morir. En aquest context el gos actua com a intercessor i missatger d’una mort inminent. El terme xerokee de gos “gili” te a veure amb el concepte d’animal sacrificable, segons "A Grammar and Dictionary of the Cheroqui Language / Duane King”.
Finalment, el gos segueix sent company, protector i guardià. El fet de la percepció del gos per sobre de la humana, també coneguda com a “sisè sentit” es valorada especialment per les tribus i els fa ser uns éssers idonis com a guardians de les ànimes abans i després de la mort. Es creu que el fet de trobar gossos enterrats en tombes humanes -tant en Amèrica com en Euràsia- es una prova mes d’aquesta teoria que fa extensiu el paper del gos en la vida terrenal a l’etapa del trànsit amb la mort. Els gossos també guiarien els esperits dels homes a l’altre món, com es descriuen en altres tribus. I serien també garants dels quatre punts cardinals del Cosmos (Nord-Sud-Est-Oest). En la mitologia xerokee el gos creua també la Via Làctia, que per moltes cultures es el camí per on les ànimes van a l’altra vida. En xerokee, “Gili Utsvstanvyi” -Via Làctia- significa “per on va correr el gos”. Les fonts xerokees relacionen explícitament el cami de les ànimes amb el riu celestial i, implícitament amb aquest gos mític. En la mitologia d’aquesta tribu, el camí de les ànimes dels morts es el mateix que el que van seguir els éssers humans mítics. L’aigua i el riu són elements clau en aquest procés de trànsit cap a un món idilic en que els gossos adquireixen un protagonisme en la seva comparació amb cert grup de dones. Hi ha uns gossos celestials que, segons la seva tradició, creen el camí de les ànimes i ajuden al viatge final a aquells que s’ho mereixen i eviten el pas als que no. Aquest doble paper es assimilable al rol que juguen els gossos en aquest mon: companys de treball i caça i defensors contra els instrusos (teoria que ja defensa White en el seu llibre citat mes a munt). També es significatiu el paper dels estels en la cosmovisió cheroquee on se li atribueix certes característiques canines. Aixi es el cas de l’estel Sirio de la constel.lació d’Orion, que ja en la mitologia grega representa al “gos d’Orion”. Aquesta associació de l’estel cànic amb el camí que porta al regne dels morts també es una constant en Euràsia i Mesoamèrica i part del sudest del continent americà.
Acabem amb el paragraf final de l’article: “Como animales domésticos, los perros viven muy cerca de los hombres y en varias mitologías de todo el mundo son considerados los progenitores de los seres humanos. A lo largo de toda América, los mitos sobre canes vinculan de manera uniforme el papel que cumplen en la vida diara con sus funciones sobrenaturales. Desde la creación de la vida humana hasta su muerte o renacimiento en la siguiente vida, los perros guian y protegen a los hombres. Por medio de su propia muerte o sacrificio, los canes proveen de sustento y poder espiritual. Cuando son consimidos, ritualmente o no, sanan la vida, resucitan a los muertos y sirven como guías y guardias del reino celestial o sobrenatural. Aunque los mitos sobre canes no son muy abundantes, el papel de los perros en la mitología és significativo. Los canes cuidan de los puntos cardinales y de la encrucijada celestial. Devoran los corazones de los hombres sin valor o los hacen precipitarse en enormes torrentes de agua. Sin embargo, gracias a sus funciones como destructores y creadores, contribuyen a la continuación de una vida humana domesticada y cultivada, una vida posible en la Tierra y en el mundo por venir”.
Per saber-ne mes podeu consultar:
Myths of Paradise Lost in Pre-Hispanic Central Mexico [and Comments and Reply]
Michel Graulich, Doris Heyden, Ulrich Köhler, Berthold Riese, Jacques Soustelle, Rudolf Van Zantwijk, Charles R. Wicke and Karl A. Wipf
Current Anthropology, Vol. 24, No. 5 (Dec., 1983), pp. 575-588 (accés per xarxa universitats catalanes o amb altres amb drets d'accés)
A Dog’s Life Among the Teenek Indians (Mexico): Animals’ Participation in the Classification of Self and Other /Anath Ariel de Vidas
Journal of the Royal Anthropological Institute 8 (3) , 531–550 doi:10.1111/1467-9655.00121 (accés per xarxa universitats catalanes o amb altres amb drets d'accés)
Dog: Ally or Traitor? Mythology, Cosmology, and Society among the Beng of Ivory Coast
Alma Gottlieb
American Ethnologist, Vol. 13, No. 3 (Aug., 1986), pp. 477-488 (accés per xarxa universitats catalanes o amb altres amb drets d'accés)
Hot dogs: comestible canids in Preclassic Maya culture at Cuello, Belize / Clutton-Brock, Juliet
Hammond, Norman
Journal of Archaeological Science 21(6):819-826 1994 (accés per xarxa universitats catalanes o amb altres amb drets d'accés)
The Dragon and the Dog: Two Symbols of Time in Nahuatl Religion / Franke J. Neumann
Numen, Vol. 22, Fasc. 1 (Apr., 1975), pp. 1-23 (accés per xarxa universitats catalanes o amb altres amb drets d'accés)
Form and meaning of Maya and Mississippian dog representations / Schwartz, Marion
In Dogs Through Time: An Archaeologfical Perspective. Susan J. Crockford, ed. pp. 217-226 (2000) International Series, 889. British Archaeological Reports; Archaeopress,
Oxford, England (Catàleg Biblioteques Univ. Catalanes)
Dog / Flannery, Kent V. In Archaeology of Ancient Mexico and Central America: An Encyclopedia. Susan T. Evans and David L. Webster, eds. pp. 221-222 Garland (2001), New York (Catàleg Biblioteques Univ. Catalanes)
Perro como legado cultural / Raúl Valadez Azúa,Velia Mendoza España (Arqueobolivia.com)
El perro como símbolo religioso entre los mayas y los nahuas / Garza, Mercedes de la
Estudios de cultura náhuatl 27:111-134 (1997)
El perro prehispánico andino: función y tipos a partir del análisis arqueozoológico.
Velia Mendoza España, Raúl Valadez Azúa
La Zootecnica antigua en el Mexico antiguo y su relación con el Mexico actual
Raul Valadez Azua, Alicia Blanco Padilla, Bernardo Rodriguez Galicia
Primera Jornada de Historia de la Medicina Veterinaria y Zootecnica UNAM: memorias 24/25 agosto 2000
Mythological dogs (Wikipedia)
Animals in mythology (Mythencyclopedia)
Algunas anecdotas de chames siberianos / por Dark Crow
I bibliografia sobre mitologia ameríndia a les biblioteques universitàries catalanes i sobre mitologia dels gossos
0 comentaris: