Historia Veterinaria

Avui en dia, tenir un animal exòtic es una moda, un forma de exhibició pública de la notorietat de certs personatges. Cronològicament parlant, però, tenir un animal no domèstic ha estat una moneda corrent pels poders polítics al llarg de la història. Alguns governants els van utilitzar com a regal diplomàtic, per guanyar guerres, impressionar al púbic i legitimar el seu poder. Així ens ho comenta el periodista de "La Vanguardia" Piergiorgio M. Sandri, en el seu article titulat "Animales al poder" del suplement "Estilos de Vida" num 19 (9/02/2008)
Podeu llegir l'article en format html si teniu acces als continguts de "La Vanguardia". I si no consulteu-ne una reproducció autoritzada del mateix.

PM Sandri, cita diversos autors. El mes significat es Robert Delort , un medievalista que s'ha especialitzat en temes medioambientals a la Edat Mitjana, i que , entre d'altres coses, se'l considera un dels pares de la Zoohistòria. Podeu trobar part de la seva abundant bibliografia a les biblioteques universitàries catalanes.
Delort, ha publicat a Cahiers d'Histoire, una revista que en un dels seus numeros (numéro 1997-3/4) dedica un monogràfic a la història dels animals. Entre els diferents articles que trobem hi ha una interessant bibliografia sobre el tema: "L'histoire de l'animal. Bibliographie" / Éric Baratay et Jean-Luc Mayaud"

A principis dels 90 ja es va començar a debatre sobre aquesta disciplina. Vegeu l'article Zoohistoria: Reflexiones acerca de una nueva disciplina auxiliar de la ciencia histórica / Dolores-Carmen Morales Muñiz aparegut a: "Espacio, Tiempo y Forma, S. III, Hf Medieval", t. 4, 1991, págs. 367-383 (autora també citada per PM.Sandri).

La Zoohistòira es una àrea de recerca relativament recent, que contempla la relació evolutiva entre l'home i l'animal des d'un punt de vista antropològic i etnològic. Els europeus, especialment els francesos, han estat el que mes esforços han dedicat en una recerca interdisciplinar que interessa tant a científics com humanistes.