Historia Veterinaria

"En aquests temps que ens ha tocat viure, les presses i l'estrès són la tònica general en perjudici de la comunicació entre veïns i de les tradicions populars". Així comença Antonio Pestaña, autor del llibre “Las aves ibericas en la cultura popular” editat per Tundra ediciones. Pestaña rememora les pretèrites nits d'estiu als pobles, d'interessants xerrades en les que es parlava d'amors, de la meteorologia, de les collites... o el treball comunitari en les dures feines agrícoles que tant permetia la narració de llegendes, refranys i dites populars. Es podia observar la conducta de la naturalesa per estar al dia del que es podia esdevenir. Ara, tot això, es va apagant...

Els nostres avis van deixar un dia d'usar aquella cultura popular que havien rebut dels seus antecessors i, a poc a poc, l’han anat oblidant. Aquest llibre, és un treball en el qual l'autor ha intentat recollir tot tipus de llegendes, dites, coples, poesia, refranys, noms vernacles, onomatopeies... amb les aus com a protagonistes, per a que, una vegada apuntats, evitar que es perdin en l'oblit.

Si ens centrem en el refranyer, podem descobrir la seva riquesa. Encara avui, hi ha alguns que es continuen usant i, per tant, es conserven en el nostre actual vocabulari al costat d'altres termes més moderns com, "enter", "ok", "mp3", "www"... En aquestes dites, podem descobrir com es parlava de meteorologia “cuando el grajo vuela bajo, hace un frío del carajo” o “cuando llega la aviblanca, trae la nieve detrás de la zanca”.

També la superstició i els mals auguris eren protagonistes “cuando la coruja va lugar, grande o chico se ha de llevar”. Resulten igualment curiosos les dites fetes a tall de mofa, comparant els humans amb les aus: “tener más cabeza que un mochuelo o que un alcaudón”, o “más boca que una zumalla (chotacabras)”.

Les cançons, coples, poesies... també han tingut amb freqüència les aus com a protagonistes i són una bona mostra de l'enginy i picardia dels nostres avis.

“En lo alto del campanario
tiene un nido el jilguero,
y el señor cura ha dicho
que no le toquen los huevos”

I, per acabar, no podem deixar sense anomenar les onomatopeies que se solien elaborar amb el cant de les aus, posant alguna frase imitant-les. Així tenim, com a exemple, el que preten que interpreta el carboner a la costa malaguenya, quan a la pregunta de "¿pajarito del agua, va a llover?" aquest  contesta, “si señor, si señor, si señor”.

O la perdiu quan és al lloc parada servint d'esquer per la cacera i  intentant atreure el perdigó salvatge, aquesta li diu per on ha d'entrar entre les fileres d'oliveres, perquè el seu amo no erri el tret: “por esta estacá, por esta estacá, por esta estacá”

Aquestes, i altres coses, són les que ha pogut recopilar l'autor al llibre "Les aus ibèriques en la cultura popular". Interessant conèixer com l’home aprèn del seu entorn natural i com en treu lliçons que expliquen allò que científicament no pot entendre però que l’observació el fa intel.ligible.