"Hark! hark! The dogs do bark!" (London, G.W. Bacon & Co. 1914)
Hark! hark! the dogs do bark! // Hark! hark! els gossos borden!
The beggars are coming to town // Els captaires estan venint a ciutat
Some in rags and some in jags // Alguns en draps i altrse en abrics
And one in a velvet gown // I un en un vestit de vellut
Així es com es titula el mapa que acompanyem en aquest post i que servei per il.lustrar les tensions que van tenir lloc al començament de Ia Ia Guerra Mundial. Ens ha semblat oportú extreure aquest mapa satíric, del bon i recomanable blog Bibliodissey, si sou amants o curiosos de l’art i la historia, per veure com inclús un animal domèstic, com el gos, en les seves diferents races, es pot arribar a manipular per exemplificar les tensions humanes i la guerra.
"Els Gossos de Guerra estan perduts a Europa, i quin bonic soroll que estan fent!". Aquesta frase era engegada per un Dachshund que es pensava tenir-ho tot fet. En alemany el Gos és Hund. L'anglès per a alemany és Hun. Dachshund significa engrapa teixons. Aparellat amb el Dachshund, per be o per mal, un gos Mestís. Per una llei no escrita del mon dels gossos, els grans mai ataquen als petits. Tot i així, incitat pel Dachshund, el Mestís començava a intimidar una mica el Serbi. Aquest tenia un gran amic gran en forma d'un os rus, que el defensava. I allò era què volia el Dachshund. Esperava que resultaria una gran guerra, i en la confusió pretenia robar un os (calci) o dos en els quals tenia posat l’ull feia temps. Aconseguia el que volia - i una mica més. Perquè l'os rus també tenia amics. Hi havia un Griffó belga, un Gran Caniche francès, i un elegant Bulldog. Un paio força adormilat aquest últim. El Dachshund el menyspreava perquè no es queixava i no caçava. Però el Bulldog té el costum de dormir amb un ull, i, quan se'l provoca, t'agafa i no deixarà anar-se'n.
El Dachshund començava atacant el belga Griffó, al ser el més petit, i estomacava la pobra criatura cruelment, però era incapaç de matar-la. Pero els càlculs no eren del tot acertats. L’estirat Caniche podia lluitar, el Bulldog no havia perdut la traça, i que Rússia, després de tot, era temible, i aviat la idea d'os feia el Dachshund tremolar. Fins i tot el petit Serbi donava algunes mossegades al mestís austrica.
El Dachshund ara començava a buscar amics, però semblaven estranyament escassos. Havia confiat en un Galg italià, anomenat pura sant, però aquest ocultaria les seves preferències de forma estranya tot i afirmant que la guerra era un luxe que no es podia permetre ara mateix. Si be, l’italià carregava la seva pistola, i qui sap a on podria anar. El Dachshund, a la seva irritació, trobava només un amic, i aquest era un gos de Constantinopla. Una raça menuda ...
Mentrestant la resta de la família europea observava. Qui dirà com s'estendrà la baralla? Hi havia el grec amb el seu ganivet preparat per prendre un tall de Turquia; als Balcans cadascú te el seu propi joc d’ambicions; l'espanyol afectuós entretingut amb la festa dels braus; hi ha el portuguès que només es fa mal una mica ; hi ha el sofriment dels petits suÏssos; hi ha l’holandès, que continua somrient amb dificultat. I, cap al nord, el noruec, el suec, i el gran Danés emmirallats a veure que passa. La veritat es que aquest tipus de mapes son força interessants i, personalment, pensem que es troben a faltar avui dia.
Un cop feta aquesta descripció del mapa que ens ha copsat l'atenció, ens hem de situar doncs en el periode de l'aparició de la nació moderna. Seguint les revolucions de segle XIX a Europa proporciona un bon material geopolític perquè l’explotin els il·lustradors satírics. Si be l’origen de les caricatures en mapa de còmic es podrien trobar a la Geographica de Munster cap meitat del 1500, arriben al seu cim cap a la Ia Guerra Mundial
Els mapes podien presentar estereotips regionals, animals i imatges simbòliques assortides, i xifres mítiques i històriques associades amb països particulars que es convertien en un vehicle de comentari humorístic i polític. La cartografia propagandística i humorística impulsava el fervor nacionalista, en què un es burlava i minimitzava els enemics, servint inclús als estudiants com a eina perquè s’assabentessin del mon en que vivien. L'estil no era l’important sinó la popularitat. Mentrestant la guerra continuava i la pel·lícula i els cartells es convertien en els mitjans de comunicació més dominants de propaganda. A principis de segle XX la premsa satírica floria a Alemanya i impulsava les tensions internacionals. Amb el començament d'hostilitats el 1914, la premsa satírica llançava tota la seva força contra l'esforç de la guerra del país i a favor de l’ajut d'una pàtria que es veia amenaçada.
Aquest post ha estat redactat en base a la font:
Dogs of War : Satirical Maps of the First World War (3/08/2008)
