Jaume Camps de nou ens il.lustra, ara no sobre la seva prioritària faceta cunícola, sino sobre un aspecte alimentari prou significatiu referent a la història nutricional d’un poble. Els Massai, la seva alimentació i la devoció que tenen envers el seu bestiar boví. De costums ancenstrals que s’endinsen en la nit dels temps, els Massai han tingut una relació estreta amb el bestiar boví i els seus productes derivats -bàsicament la llet.
En efecte, els Massai son una tribu que es troba en els atliplans entre Kènia i Tanzania prop del Llac Victòria. A Kènia, quan les primeres poblacions neolítiques van arribar del nord per establir-s’hi s’han tipificat ,seguint criteris lingüístics, en tres grups principals Cushitics - un grup que inclou Somali, Rendille i Boni,- arribant des d’Etiòpia sobre el 2000 – 1000 aC.; Nilotes - un grup que inclou Maasai, Luo, Turkana, Samburu, Pokot i Kalenjin, ven venir des de la Vall del Nil fins Sudan sobre el 500 aC. i els Bantu -un grup que inclou Kikuyu, Embu, Meru, Akamba, Luyia, Gusii, Taita i Taveta es van dirigir a Kenya des d'Àfrica occidental no fa pas gaires segles.
El Masai són a vegades anomenats Nilo-Hamitics. Els Hamites- alguns els his atribueixen la descendència de Han, fill de Noe- venien del Nord d’Africa i es considerada una sub-raça caucàsica coetània a la semítica. Una classificació que es basa fonamentalment amb criteris lingüistics. La llengua Maa dels Masai es compartida per la tribu Samburu,de la qual es van dividir anys enrera. Alguns també l'han proposat com la "Tribu Perduda d'Israel" a causa de la seva història llunyana, poc clara i fins i tot mítica.
Els Masai con pastors seminòmades. Crien bestiar i han de viatjar buscant noves pastures pels animals bovins i cabres fonamentalment. El bestiar es pels Masai fonamental per la seva supervivència. Es per això que tenen una gran devoció pel déu de la pluja “Ngai”. Per això expressen d’aquesta manera el seu pensament:
“Ngai fa la pluja,
la pluja fa l’herba,
l’herba fa les vaques,
i les vaques fan els masai”
La llet i la sang de les vaques, mestisses amb cebú, es utilitzada per menjar, la seva pell te utilitat com a vestit, sabates i abric; el fem per enfortir les parets de les cabanes; l’orina te algunes propietats medicinals. Amb tot i això la carn difícilment s’utilitza per menjar. Per aquesta funció son les cabres l’espècie objecte d’ingesta. Els bovins son un senyar de patrimoni. Quan mes unitats tinguis mes posició social guanyaràs. També s’utilitza per bescanviar les núvies en el matrimoni.
La dieta dels Masai es singular entre tots els sistemes nutricionals del món. Podem distingir tres grups alimentaris entre els components que ingesta aquest poble: llet (71%), sang i carn (8,5%) i vegetals (20%) de consum alimentari diari segons els càlculs fets per Jaume Camps.
Aquesta ingesta fa que els Masai haurien de tenir a priori una sèrie de dificultats serioses per la seva salut. Des del nostre punt de vista occidental observem com:
- 2400 kcal consumides al dia s’obtenen primordialment del greix (56%)
- La relació entre àcids saturats/insaturats es de 1.2 quan el nostre ràtio s’estableix en 0.6
Aquests valors suposarien, a priori, una gran nivell de colesterol en sang i una gran incidència de l’arteriosclerosi per la presència de lípids en sang, entre la població. Però res d’això es produeix ja que els valors hemàtics son contràriament a l’esperat inferiors a la mitjana occidental.
Podem concloure doncs com els Masai són un poble admirat per la seva llibertat, esperit guerrer, autosuficiència, perseverança en les tradicions, optimisme dels pobladors i, també, per una cuidats hàbits nutricionals que els permeten viure de forma molt saludable.
Podeu consultar l'article del Jaume:
CAMPS RABADÀ, Jaume.- Los Massai su "rara" alimentación [comunicació inèdita facilitada per l'autor]
De nou, en Jaume Camps, membre de l’ACHV, ens proporciona una nova recerca sobre la història cunícola – una de les seves passions. En aquesta ocasió es tracta d’un tema artístic: Les representacions de lagomorfs al 
La 
En nostre benvolgut Jaume Camps, membre de l'ACHV i destacat investigador en la història de la veterinària com deiem fa uns 
Doncs si, ja hem arribat als 10.000 hits !!. Tot i que algunes puguin ser de motors de cerca la veritat es que fa molta il.lusió si tenim en compte que es tracta d’un blog d’història i veterinària. No es una matèria “top ten” que diguem en la recerca internauta ...
Recentment, el nostre company José Manuel Gutiérrez ha estat notícia amb el premi 
figurado de manera regular en los cursos de doctorado y durante 3 años como “asignatura de campus”. Quiero desde aquí hacer un reconocimiento público a su constante labor que ha permitido un cultivo incipiente de la historia de la veterinaria catalana mediante la creación de asociaciones, organización de congresos, dirección de tesis doctorales, etc..."
L'
Jose Manuel Gutierrez, company de la nostra ACHV, membre del 
Amb motiu de la inaguració del XIII Congreso Nacional de Historia de la Veterinaria a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, es va homenatjar a Josep Godia i Rives i Jaume Gratacós i Massanella, dos grans historiadors de la veterinaria catalana, i que mereixen el nostre reconeixement, com a amics i companys de l’ACHV.