Historia Veterinaria

[vodpod id=ExternalVideo.818522&w=425&h=350&fv=VIDEO_ID%3D1193749%26amp%3BFD%3D1193749%26amp%3BWIDTH%3D320%26amp%3BHEIGHT%3D240%26amp%3BUSE_LINK_TOCONTEXT%3Dtrue]

El passat dia 30 de abril el programa Millenium que s'emet pel Canal 33 de Tv3 -l'autonòmica catalana- va emetre un interessant monogràfic sobre els llops i l'home titulat "Com llops". Es va parlar de les semblances entre homes i llops i tot l’imaginari que el “canis lupus” ha generat en l’imaginari de la humanitat. El seu presentador, Ramón Colom entrevistà a Ignasi Castellví, naturalista i pedagog especialitzat en la protecció del llop en estat salvatge, i Josep Maria Esquirol, professor de Filosofia de la UB. A la taula de debat es va discutir sobre l'etologia de llops i homes amb Jaume Fatjó, doctor en veterinària per la UAB, Víctor Gómez Pin, catedràtic de filosofia de la UAB, i Francesc Puigpelat, periodista i escriptor. El programa es va tancar amb Joan Luis Goas, exdirector del Festival Internacional de Cinema de Sitges, que va parlar de la simbologia literària i cinematogràfica del llop. Interessant aquesta xerrada multidisciplinària que us invitem ara a reviure.

No es questió aqui i ara de fer contriguir a l'excés d'informació amb la qual ens estan bombardejant els mitjans pel tema de la mal anomenada "grip porcina". Una malatia que ha esdevingut mediàtica potser per la rapidesa en que les organitzacions internacionals de salut -especialment la OMS- han intervingut al aixecar succesivament els nivells de risc de pandèmia mundial i la consequent piscosi que aquest fet esta produint en alguns polítics, mitjans informatius i societat en general.

El temps dirà si estem o no en una veritable pandèmia gripal de contagi virulent o no. El que si que ens correspon aqui es donar una perspectiva històrica del tema en la que una altra pandèmia, la grip aviària, hi te bastant a dir. Entre altres coses perque els tractaments que estem donant a la població per l'actual grip son els antivirals que s'han prescrit per la grip coneguda com "avian flu" o "bird flu" o "avian influenza". Recentment hem pogut trobar un article que ens relata la història de la grip aviària.

En aquest article que apareixerà a la revista Comparative Immunology, Microbiology and Infectious Diseases els autors Blanca Lupiani i   Sanjay M. Reddy fan una revisió històrica de la grip aviària tot indicant que la primera descripció de l'"avian influeza" (AI) es remunta a 1878 a Itàlia del nord, quan Perroncito [Perroncito E. Epizoozia tifoide nei gallinacei. Annali Accad Agri Torino 1878;21:87–126] descriu una malaltia contagiosa d'aviram associat amb alta mortalitat i que anomenava "flow plague". Un terme que havia estat inicialment confós amb una forma de setpicèmia aguda de còlera d'aus. Dos anys mes tard Rivolta i Delprato [com ho exposa StubsEL. Fowl pest, In: Biester HE,Devries L, editors. Diseases of poultry. 1st ed. Ames, IO: Iowa State College Press; 1943. p. 493–502] mostrava que era una forma diferent de patologia del còlera de les aus, basant-se en propietats clíniques i patològiques, i es va anomenat "Tifus exudatious gallinarum". Van haver de passar dècades fins que al 1955 el virus de la plaga d'aviram fos identificat com a virus de la grip A basat en un tipus de ribonucleoprotein [Schäfer W. Vergleichender sero-immunologische Untersuchungen über die Viren der Influenza und klassischen Geflügelpest. Z Naturf 1955;10b:81–91]. El terme plaga d'aviram fou substituit pel mes pertinent: "Highly Pathogenic Avian Influenza" (HPAI) durant el  [First International Symposium on Avian Influenza [Proceedings of the First International Symposium on Avian Influenza. Beltsville,MD.1981,AvianDis 47 (Special Issue) 2003.-per subscriptors-] essent el terme que s'utilitza avitualment per la descripció d'aquest virus.

L'article conclou el llarg recorregut que la investigació d'aquest virus ha tingut per part de la comunitat científica. Actualment se sap que la pandèmia de la grip de 1918 va tenir un origen aviar preferentment i que entre 1957 i 1968 els conseqüents virus pandèmics van ser causats per una combinació de virus humans i d'aviram. L'increment de la transmissió de HPAI H5N1, H7N7 i H7N3 i LPAI H9N2 a la població humana ha posat la comunitat científica a l'expectativa davant una potencial pandèmia gripal. Per aquest motiu es bàsic continuar els nostres esforços per entendre millorla història, ecologia i propietats biològiques de virus d'AI. Especialment ara amb el nou virus d'origen porcí.

Podeu consultar l'article a text complet si pertanyeu a la xarxa d'universitats públiques catalanes o si teniu acces al portal Sciencedirect.

The history of avian influenza / B. Lupiani, S.M. Reddy a: Comp. Immun. Microbiol. Infect. Dis. 32 (2009) 311–323
[accés a l'article]

Xavier Roque, director del Centre d'Història de la Ciència (CEHIC) de la UAB en informa que entre el 6 i el 8 de maig de 2009 se celebrarà a Barcelona, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, el Congrés Internacional d'Arxius de Ciència "Future Proof V - International Scientific Archives Conference ". A continuació donem informació sobre la motivació i objectius, l'organització, el contingut i els participants d'aquest congrés.

Motivació i objectius

El congrés està dedicat als arxius de la ciència contemporània. Historiadors i arxivers de diversos països hi presentaran i debatran tot de qüestions relacionades amb l'adquisició i donació, el dipòsit, la conservació, la classificació i la difusió del llegat documental de la ciència contemporània: des dels fons personals de científics fins als registres digitals de la recerca en curs a grans laboratoris internacionals, passant per imatges, entrevistes, o arxius institucionals. Aquest patrimoni constitueix una part essencial de la cultura científica i té una funció cada cop més important en el debat actual sobre la ciència en societat. D'altra banda, la necessitat de garantir la preservació i l'accés a un nombre creixent de dades científiques, fa que les pràctiques arxivístiques s'integrin en la gestió de la ciència i la seva comunicació.

Per aquestes raons, moltes institucions científiques, a diferents països, presten una atenció preferent als seus arxius documentals, inclosos els del passat recent. És el cas d'acadèmies nacionals com la Royal Society britànica o la Reial Acadèmia de Ciències sueca; de grans instal•lacions científiques com l'Organització Europea per la Recerca Nuclear (CERN) o el National Accelerator Laboratory d'Stanford (SLAC); de museus de ciència com el Natural History Museum de Londres o el Deutsches Museum de Munich; d'arxius universitaris com el d'Imperial College London o el de les universitats d'Estrasburg i Uppsala; d'institucions especialitzades en la història de la medicina i els arxius mèdics, com la Wellcome Library britànica; i d'institucions internacionals com el Consell Internacional d'Arxius (ICA). La majoria d'aquestes institucions estaran representades al congrés.

El congrés de Barcelona és el cinquè en la sèrie de congressos internacionals sobre arxius de ciència "Future Proof", després dels congressos celebrats a la Universitat d'Edinburg (2003), el Deutsches Museum de Munic (2005), la Universitat d'Estrasburg (2007), i la Reial Acadèmia de Ciències sueca, a Estocolm (2008). Enguany la seu del congrés serà l'Institut d'Estudis Catalans.

Organització

El congrés està coorganitzat pel grup Cooperation on Archives of Science in Europe, CASE i el Servei d'Arxius de Ciència, que actua com a membre i amfitirió local.

CASE és un grup d'historiadors i arxivers d'àmbit europeu dedicat a la promoció i el desenvolupament dels arxius de la ciència contemporània. Els membres del grup intercanvien informació i experiències sobre projectes arxivístics relacionats amb una institució, regió, nació o disciplina determinades, incloent-hi les eines de descripció. El grup col•labora també amb iniciatives similars arreu del món, com ara l'International Catalog of Sources del Centre for History of Physics and Allied Sciences, de l'American Institute of Physics; o el projecte World History of Science Online (WHSO), promogut per la Divisió d'Història de la Ciència i de la Tecnologia dins de la Unió Internacional d'Història i Filosofia de la Ciència (DHST/IUHPS), i coordinat per la Universitat de Melbourne.

Per la seva banda, el Servei d'Arxius de Ciència és una iniciativa única a Catalunya i a Espanya que impulsa el primer esforç sistemàtic per a localitzar i difondre el llegat dels científics catalans del període contemporani. L’objectiu específic del Servei d’Arxius de Ciència és la localització, recuperació, descripció i difusió del patrimoni documental que han generat els científics i les institucions científiques a les terres de llengua catalana o de llengua catalana fora de Catalunya, i el tractament dels fons recollits segons les seves característiques i la seva importància per la Història de la Ciència. El Servei d’Arxius de Ciència va néixer l'any 2001 com a projecte de recerca de l'Institut d'Estudis Catalans, amb la participació de la UAB. Representaven l'IEC la Secció de Ciències i Tecnologia i la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica. Per part de la UAB, hi estaven implicats el Centre d’Història de la Ciència, i l'Arxiu General i Registre. Nascut i desenvolupat inicialment com un projecte de recerca, el SAC es consolidà l'any 2007 en ampliar la seva base institucional gràcies al conveni signat entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat Autònoma de Barcelona.

A més de les institucions o associacions esmentades, patrocina el congrés de Barcelona la Comissió de Bibliografia i Documentació de la Unió Internacional d'Història i Filosofia de la Ciència (IUHPS).

Contingut

El congrés tindrà tres àrees primordials d'interès:

En primer lloc, i aprofitant el lloc de la celebració, es tractarà sobre la situació i les perspectives per als arxius de ciència a Catalunya, Espanya i Portugal, amb la presentació i discussió de les iniciatives en curs, tant les del mateix Servei d'Arxius de Ciència, com les de la Unidad de Coordinación de Bibliotecas del CSIC, les del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, o el Centre Interuniversitari d'Història de les Ciències i de la Tecnologia, a Lisboa.

El segon focus d'atenció serà la preservació i l'accés als arxius digitals ("born-digital archives"), amb la presentació, entre d'altres, de l'estratègia adoptada per la Welcome Library de Londres, del projecte AGDA de creació d'un arxiu nacional digital de les universitats sueques, o de la proposta del Comitè per a la Preservació i l'Accés a les Dades Científiques i de Recerca del Consell Internacional d'Arxius.

Finalment, el congrés s'interessarà per l'accés i la difusió d'aquests fons documentals, inclosa la seva funció en l'estímul d'una cultura científica i la participació ciutadana en qüestions científiques d'interès general.

Participants

En el congrés participaran prop de 30 historiadors i arxivers de Catalunya, Espanya, Portugal, França, Polònia, Suècia, la Gran Bretanya, els Estats Units, Alemanya i Holanda, en representació de prop de 20 institucions.

L'assistència al congrés és lliure per a les persones interessades.

A l'estiu de l'any passat us informavem de la publicació del primer volum Toxics, verins, drogues i contaminants (TVDC) amb el títol específic: Un recorregut per la toxicologia i el món que l'envolta. En aquells moments ja es preveia la publicació la trilogia del professor de veterinària, ciència i tecnologia dels aliments i ciències ambientals, Raimón Guitart. Ha passat el temps i les previsions s'han acomplert. Entre tant ha sortit un segón volum: Un segón tomb pel fascinant món de la toxicologia. Els dos primers volums ens explicaven desastres contaminants com la talidomida, l'oli de colza, o el problema de les dioxines i l'alcoholisme com agent tòxic i letal per molt del jovent que combina conducció i alcohol. Fa pocs dies ens arriba el tercer: Viure i morir segons la toxicologia on tenen un pes important les toxines bacterianes, com les de la diftèria i el còlera, així com també les tècniques de cromatografia, en especial la de gasos. Però també hi tenen cabuda la radiació còsmica, les microones, la capa d’ozó i els CFC, l’oxigen i l’envelliment, les armes químiques i biològiques o el tabac i els treballs epidemiològics que en van demostrar la perillositat. Igualment es tracten les epidèmies d’ergotisme i les caceres de bruixes que desencadenaven a l’edat mitjana, i com, de l’estudi de derivats semisintètics de les micotoxines de Claviceps purpurea, en va derivar el descobriment serendípic de l’LSD.

En la seva web, el Raimon ja ens desvetlla la seva personalitat:  científic compromés i encuriosit per tot el que l'envolta i també per la història de la seva especialitat:  la toxicologia, des d'un punt de vista ampli:  els agents toxics, verins i contaminants de tota mena. En l'entrevista que li feia l'Avui el 12/12/2008 (part a - part b) ja  explicava com

"cebes, alls i altres representants de la família de les liliàces, que nosaltres mengem habitualment sense problemes, poden resultar tòxics i fins i tot letals per a molts animals domèstics, entre els quals hi ha els gossos i els gats”. Així doncs, compte a donar les restes del menjar a gats i gossos quan anem de calçotada."

El portal Sciencia.cat, en motiu del seu 3er aniversari presenta una llista alfabètica de bibliografia especialitzada disponible a la xarxa en accés lliure (open access). Es tracta d'una relació que fa referència tant a l'àrea cultural catalana com al seu context internacional. La llista s'extreu automàticament de la base de dades de Sciencia.cat, encara en construcció, i es va ampliant progressivament. Si desitgeu que els vostres treballs hi constin, envieu-los els enllaços o els arxius digitals.

Contacteu amb ells a través del següent formulari.

Felicitats per estar tres anys fent ciència i divulgació científica !!

Avui es el “Dia de la Terra” una diada establerta per la UNESCO i que te els seus origens en la lluita ecològica de finals del 60 i principis dels 70 del segle XX. Ha passat molt temps i s’ha escrit molt sobre el tema. Es interessant però tenir una perspectiva històrica sobre els processos climàtics que afecten a tots els éssers vius d’aquest planeta que diem Terra. Brian Fagan ha escrit bastant sobre els canvis climàtics que han tingut lloc al llarg de la història planetària. Volem significar tres llibres en concret editats per Gedisa. El darrer i que comentem especialment ara es: El gran calentamiento (2009)  el qual complementa a: La pequeña edad de hielo: cómo el clima afectó a la historia de Europa 1300-1850 (2008)  i El largo verano : de la era glacial a nuestros días (2007).

Si tenim en compte que un sol grau de diferència en les temperatures pot ser crucial en la vida dels éssers vius entendrem com han pogut afectar els canvis climàtics que hi van haver a la terra, especialment entre els segles X i XV. En efecte hi va haver un augment en la temperatura mitjana de la Terra que va canviar el clima mundial i va anticipar l'escalfament global dels nostres dies. Així ens presenta les seves hipòtesis el prestigiós arqueòleg Brian Fagan que adverteix que els canvis mediambientals, per molt petits que aquests ens semblin, han tingut conseqüències significatives en la vida dels éssers humans. Fagan trena dos relats: el que reflecteix la investigació científica, gràcies a la qual, a partir de pistes aïllades, es reconstrueixen les característiques climàtiques de fa segles; i el que descriu, amb esperit novel·lesc, el desenvolupament dels esdeveniments històrics de forma vítal i entretinguda. L'estudi del Primer Gran Escalfament ens revela que encara no ens adonem de fins i tot quin punt el canvi climàtic pot alterar les nostres vides. D'acord amb Fagan, la nostra vulnerabilitat a la sequera és com "un elefant silenciós que deambula per casa nostra". Brian Fagan és professor emèrit d'Antropologia a la University of Califòrnia - Santa Bàrbara. Nascut a Anglaterra, Fagan ha realitzat treballs de camp a l'Àfrica i ha escrit sobre temes arqueològics d'Amèrica del Nord i el món. Els seus llibres sobre la interacció entre el clima i l'home l'han elevat a la categoria d'autoritat en la matèria.

Podreu trobar la bibliografia de Brian Fagan a les biblioteques universitàries catalanes, i sobre la història dels canvis climàtics i de la historia ecològica(des del 2000 en endavant -selecció feta davant l'abundant bibliografia existent)

Fagan te un blog i una web on trobareu molta mes informació sobre la seva obra i pensament.

Demà celebrem tots el “Dia del Llibre”. Animeu-vos a llegir i a comprar els llibres d’aquest arqueòleg divulgador de la història del nostre clima. Segur que no us defraudarà.

John Maddox, ens acaba de deixar. Ho feia el 11 d’abril als 83 anys a causa d’una pneumònia. Un gran i reputat periodista científic que durant 22 anys va dirigir la revista Nature, catapultant-la al mes i millor reconeixement científic internacional.

Va néixer a Penllergaer (Wales) el 27 de novembre de 1925 i com a estudiant va cursar estudis de física i química a Londres i Oxford. La seva carrera periodistica va començar el 1955 al Manchester Guardian on va treballar ja com a periodista científic fins el 1964. Durant els dos anys següents va coordinar el programa científic de la Fundació Nuffield (London) amb l’objectiu de modernitzar l’ensenyament de la ciència.

L’any 1966 es nomenat director de la revista Nature, que com tots ja sabeu es una de les mes antigues (en actiu des de 1869) i des d’on s’han publicat molts dels majors descobriments i fites científiques com el descobriment de la fusió nuclear (1938) o l’estructura de l’ADN (1953). Maddox va ocupar el càrrec de director en dues etapes: (1966-1973) i (1980-1995). Entre mig va seguir pilotant la Fundació Nuffield.

En el seu haver cal destacar l’assentament de la revista en un gran nivell i prestigi científic a nivell mundial i, especialment, l’establiment d’uns criteris de selecció d’articles per parells “peer review”. Mètode utilitzat per validar els treballs originals per publicar per com a mínim dos científics. Val a dir que aquest sistema no va gaudir de la confiança plena del seu propi inventor. Així mateix, va desenvolupar el programa de suplements científics on es permetia opinar sobre diferents aspectes de la ciència.

John Maddox dirigia un equip de dotze persones que es dedicaven a viatjar, assistint a tot tipus de congressos i entrevistant-se amb científics de tot el món. “La mejor forma de saber lo uqe pasa es hablar personalmente con los científicos, y , para ello , hay que asistir a multitud de congresos, de conferencias, de charlas”. Segons la seva opinió, va lograr el prestigi d’aquesta capçalera amb la comunió de serietat científica i articles de caràcter mes especualtiu. “Por eso podemos equivocarnos y publicar descurimientos o teorias que no estan absolutamente demostrados. Publicar en Nature quiere decir que yo y una serie de personas hemos encontrado un artículo intersante. Y, a veces, la calidad no coincide con el interés.” De fet va ser també un gran visionari ja que en aquesta entrevista del 1988 deia “La ciencia planteará en el futuro unos problemas eticos que la sociedad deberá afrontar” ...” I aqui posava l’exemple del tractament de malalties amb teixit fetal provinent d’avortaments (entrevista de "La Vanguardia del 1988 citat a sota).

Maddox va ser nomenat Sir el 1995 i membre d’honor de la Royal Society of Sciences. Serà recordat com un gran geni amb barreja de talent incisiu i bondat humana. Gràcies a ell, la ciència ha arribat a ser una mica mes global i ha fet possible que un títol sigui punt de referència a nivell mundial.

Fonts utlitzades:

- Brillante divulgador científico / FJ cristofol .- "El Mundo" 18/04/2009

- Científicos y periodistas buscan la verdad: John Maddox, director de “Nature” / Salvador Llopart

“La Vanguradia” (1/05/1988)

- John Maddox 1925-2009 / Phil Campbell.- Nature (14/04/2009) v. 458, 807

- John Maddox, Former Nature Editor, Dead at 83 (Discover Magazine)

- John Maddox, ex director de la revista 'Nature': Comandó la renovación del periodismo científico.- "El Pais" (15/04/2009)

- John Maddox / Adolf Tobeña

- Les llacunes de la ciència/ per Ester Pinter.- “Metode” n. 22

- Longtime Nature editor John Maddox dead at 83 / John Matson.- “Scientific American” (13/04/2009)

- Nature — the Maddox years (History of the Journal Nature) / Walter Gratzer

- El periodismo científico: John Maddox (1925-2009) Ex director de la revista científica ´Nature´.- "La Vanguardia" (19/04/2009)

- Sir John Maddox (1925-2009) (El buit del temps: bloc de Juli Peretó)

- Sir John Maddox: Scientist who edited 'Nature' magazine for 22 years.-"The Independent" (18/04/2009)

Algunes publicacions de Maddox en castellà:

La ciencia del nuevo milenio / John Maddox.-Investigación y ciencia Barcelona : Prensa Científica, [1976]- 0210-136X núm.280 (enero 2000), p.6-12

Lo que queda por descubrir : una incursión en los problemas aún no resueltos por la ciencia, desde el origen de la vida hasta el futuro de la humanidad / John Maddox ; [versión castellana de: Juan Manuel Ibeas].- Madrid : Debate, 1999.- 375 p.- ISBN 8483061821

Recuperar el codigo de conducta de la investigación / John Maddox.- Quark (1995) Núm.: 1